Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El canvi climàtic és una realitat. El notem i el patim cada estiu, quan les onades de calor arriben cada cop amb més freqüència i més virulència. Davant d’això, no podem treballar com ho fèiem fa cinquanta anys. Cal modernitzar les nostres relacions laborals i introduir els temes que ens afecten cada dia. I cal que l’exposició a la calor i a les temperatures siguin els elements nuclears de les nostres reivindicacions en la prevenció de riscos laborals. I de les preocupacions de la patronal i de l’Administració.
Les temperatures pugen i s’enfilen. Aquelles professions, com el sector de la construcció, amb més exposició a l’aire lliure seran les que correran més risc en els propers anys. Malauradament, ja hem constatat això és una realitat: les persones ferides o bé mortes per cop de calor a la feina cada vegada seran un fenomen més normal. I davant d’aquesta realitat no ens podem quedar impassibles i cal que treballem en dues línies.
La primera són les mesures d’autoprotecció dels treballadors i treballadores exposats a aquestes altes temperatures. Beure aigua amb freqüència, posar-se cremes protectores, fer descansos amb més freqüència i vestir robes adequades i que cobreixin tot el cos per evitar insolacions són algunes de les mesures necessàries. Si fallen aquestes mesures, les treballadores i treballadors poden patir disminució de la concentració, irritabilitat i una clara reducció del rendiment físic i mental que deriva en situacions que incrementen el risc d’accident.
La segona línia de treball és l’exigència que les patronals adoptin la jornada continuada als mesos d’estiu. Les empreses tenen l’obligació de vetllar per la salut i la seguretat de les seves plantilles i els treballadors i treballadores tenim el dret de ser protegits.
La majoria de patronals de comunitat autònoma ja han adoptat aquesta mesura, adaptar la jornada laboral a les condicions climàtiques. Les nostres temperatures seran més properes a les del Marroc que a les de Suècia, i no podem continuar girant l’esquena a aquest gran perill. Afortunadament, a Extremadura, Andalusia, Madrid i a altres llocs ja ho han entès i han prioritzat la salut i seguretat laborals.
Del que estem parlant no és cap frivolitat. És una realitat. Quan les temperatures superen un límit, un cop de calor és un risc molt greu que en el 25% dels casos és mortal.
La UGT Fica de Catalunya ha exigit a la patronal de la construcció un pas endavant. I al Govern de la Generalitat, amb la convocatòria de la mesa per la sinistralitat, un compromís. No volem lamentar més morts. No volem morir treballant. I cal llegir i anticipar-se al futur. Més calor, més ferits. Més morts. Més víctimes. Catalunya ha de ser exemplar. També en això. Ajudem-nos tots plegats acceptant la jornada continuada a la construcció a treballar de forma segura i saludable.
