Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

Els treballadors de Nissan estan convocats pel comitè d’empresa a una mobilització tant a la planta de Zona Franca i a la de Montcada i Reixac. L’acció coincideix amb una reunió de mediació convocada de manera urgent per la direcció de la multinacional a les 11 del matí a la seu del departament de Treball, al carrer de Sepúlveda 148 – 150, de Barcelona.
Davant la transcendència de la reunió, el comitè ha decidit convocar a la mobilització a tots els treballadors i les treballadores de Nissan Zona Franca i Montcada, per mostrar clarament el rebuig total a les propostes actuals presentades per la direcció i que contemplen l’acomiadament de més de 600 treballadors, segons un comunicat de CCOO.
El comitè ha convocat dues concentracions davant la seu de Treball on es realitza la reunió, en dos torns. De 10.30 hores a 11.30 i de les 18 a les 19 hores. L’objectiu és contrarestar la pressió que està exercint la direcció sobre la plantilla de Nissan amb la pressió dels propis treballadors i treballadores en contra dels objectius de l’empresa.
Recordar que la direcció va començar buscant un acord amb el comitè d’empresa sobre la seva pretensió de reduir 600 llocs de treball. Una part important d’aquesta quantitat, 500 treballadors, correspondria a prejubilacions, però un cop s’entrava en la lletra petita es veia que aquestes baixes les volia aconseguir de manera que els treballadors sortissin cobrant un 80% del seu salari actual. Fa pocs mesos havia arribat a acords en els quals els treballadors que es jubilaven ho feien cobrant el 90%. En aquest sentit el comitè d’empresa troba inacceptable aquesta pretensió. A més, l’empresa planteja també un centenar de baixes incentivades, sense que hagi fet públiques les condicions.
Si s’admetessin aquests dues condicions, l’empresa tiraria endavant la inversió de 70 milions d’euros en la construcció de la nova planta de pintura, imprescindible si es vol mantenir la factoria catalana, ja que cal complir amb els requisits mediambientals establerts per la Unió Europea.
Per la seva banda, els treballadors han posat l’èmfasi en la consecució de nous models de cotxes a fabricar a Barcelona com a element clau que asseguraria la continuïtat de les plantes catalanes. Tampoc van acceptar l’oferta de pujada salarial feta per la direcció: increment zero per 2018 i 2019 i del 0,5% els anys 2020 i 2021, és a dir, un 1% en quatre anys. Per contra reclamen augments de l’ordre del 3%.
La resposta a la situació ha estat que l’empresa s’ha oblidat de l’acord amistós i ha tirat pel dret i ha anunciat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). Això trencaria la pau social, i la mobilització de dilluns, 29 d’abril pot ser el primer pas.