La primera reunió entre la direcció de Nissan i el comitè d’empresa ha constatat la falta d’entesa entre la part empresarial i la social. Això queda palès en l’ordre dels temes a debatre. L’empresa voldria arribar a acords sobre la sortida de 600 treballadors mentre que els sindicats plantegen com a prioritari arribar a un pacte que asseguri el futur industrial de la planta de Barcelona, les condicions en les quals quedaran els empleats de la fàbrica de Zona Franca i de Montcada i després negociar les condicions en les quals surten els operaris, segons el responsable de CCOO, Miguel Ángel Boizas.
L’empresa emmarca les negociacions en els contactes per renovar el conveni col·lectiu. Així s’evitaria demanar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), que té, per norma, un mes per fer els contactes entre les dues parts. De fet, tot i l’interès de l’empresa, en la primera reunió no s’ha fet cap oferta d’augment salarial per als empleats que després de la reestructuració continuïn a l’empresa.
L’empresa rebaixa les condicions de sortida
La discrepància va més enllà, perquè l’empresa ha comunicat als sindicats que les condicions econòmiques amb les quals planteja que es produeixin les baixes. L’empresa voldria que els treballadors i treballadores afectats per jubilacions avançades marxin amb un 80% del salari que actualment cobren. Per contra, el comitè d’empresa no accepta discutir condicions pitjors a les pactades directament entre l’empresa i els treballadors en la darrera tongada de baixes voluntàries. En aquella ocasió les persones que van sortir, ho van fer mantenint un 90% dels seus ingressos mensuals fins a la jubilació definitiva.
Diversos membres del comitè d’empresa expliquen que “ningú es fixa en el fet que els companys que marxen ja no veuran augmentat el que cobren fins que estiguin jubilats, i això pot passar en quatre o cinc anys en els quals els seus ingressos estaran congelats”, asseguren. De fet, recorden que els treballadors de Nissan no volen plegar. Per a ells la situació ideal seria treballar fins al seu retir, i qui vol reduir despeses és l’empresa.
El fet és que la direcció de Nissan, que comanda Genís Alonso, vol tenir un acord ràpid. En la roda de premsa celebrada per comunicar els plans de futur van afirmar que voldrien un acord abans de les vacances de Setmana Santa. El pacte és condició prèvia, han dit diverses vegades, a la formalització de la inversió de 70 milions en una nova planta de pintura a Barcelona que compliria les exigències mediambientals.
Els treballadors volen que la multinacional es comprometi a fons amb la plantilla de Barcelona. Recorden que durant anys han signat acords, que implicaven reducció de les seves condicions laborals, per assegurar l’adjudicació de nous vehicles a la planta de la Zona Franca. El resultat no ha seguit aquest camí. Quan s’han extingit els vehicles que fabricava Barcelona, no s’han substituït per noves càrregues de treball, cosa que fa que la fàbrica catalana tingui en aquests moments una càrrega de treball del 30% de la seva capacitat.
De la primera trobada n’ha sortit un únic acord: una part i l’altra es trobaran aquest dijous per intentar concretar les posicions de cadascú.
