La bretxa de gènere no s’atura quan acaba la vida laboral. La diferència entre el que es percep com a pensió entre homes i dones es va situar l’any passat en 444 euros al més. Els homes cobren de mitjana 1.244 euros i les dones 800 euros, segons incloses en l’Observatori Social de les persones grans, que va presentar CCOO dilluns passat.
El document recopila tot de dades que afecten les persones de més de 64 anys i analitza les condicions socials i sanitàries en què viuen aquests col·lectius. Així, per exemple, el 2017, gairebé un 9% de les persones de més de 65 anys es trobava en risc de pobresa, i aquest risc ha augmentat 2,6 punts en només un any. En canvi, en el grup de 18 a 64 anys, el risc de pobresa va disminuir en l’any objecte d’anàlisi. No obstant això, cal puntualitzar que entre les persones en edat de treballar el risc de pobresa voreja el 20% mentre que entre les persones més grans les pensions frenen aquesta tendència.
L’estudi va ser presentat per Miquel Lluch, secretari general de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya, i Julián Gutiérrez, secretari general de la Federación de Pensionistas y Jubilados de CC.OO.
Pel que fa a la diferència percebuda en les pensions, l’explicació més plausible és que entre els 50 i els 65 anys la taxa d’ocupació entre els homes se situa en el 65%, mentre que entre les dones és el 50,6%, quinze punts inferior. I cal recordar que els quinze últims anys de cotització són els que marquen la quantia de les pensions.
A l’Estat espanyol hi ha 9,7 milions de pensionistes, que reben una pensió mitjana de 985 euros. A Catalunya els pensionistes sumen 1,731 milions, i la quantitat mitjana que reben és de 1.021 euros.
A Barcelona, la quantitat de pensionistes és 1,3 milions i la pensió mitjana suma 1.055 euros. A Girona, els 157.000 pensionistes cobren de mitjana 903 euros, a Tarragona hi ha 169.000 pensionistes que cobren de mitjana 956 euros i a Lleida hi ha 99.000 pensionistes que cobren una pensió mitjana de 865 euros.
Amb els ingressos esmentats, i amb dades que fan referència al conjunt de l’Estat, el 2017 les persones de més de 65 anys tenien, en un 6,6% molta dificultat per arribar a fi de més. Amb dificultat arribaven un 14,2% amb certa dificultat un 26,7, mentre que amb certa facilitat arribaven un 36%, amb facilitat, un 14,8% i amb molta facilitat un 0,9%.
Agrupant per tendència es veu que un 57% de les persones que superen els 65 anys tenen dificultats per arribar a finals de més.
Si es tradueix en fets de la vida quotidiana, un 34,4% de les persones de més de 65 anys no té capacitat per afrontar despeses imprevistes, i un 36,8% no pot pagar-se unes vacances. Un 6,6% de les persones més grans no pot assumir pagar despeses com la llum, l’aigua o la calefacció i un 3,3% no pot menjar carn de pollastre o peix almenys cada dos dies, segons es desprèn de l’enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Places residencials
Un altre element recollit en l’observatori són les dotacions que afecten la situació sociosanitària de les persones grans. Això es tradueix en places residencials per a la gent gran. A Catalunya hi ha 1,282 milions de persones amb més de 65 anys. Les places residencials públiques només són 12.698, mentre que les privades sumen 48.839. Hi ha 3,8 places privades per cada plaça pública. Espanya hi ha 267.240 places privades i 99.130 públiques, cosa que dóna una ràtio 2,6 places privades per cada plaça pública.
En la presentació de l’estudi, el responsable estatal de la federació de jubilats i pensionistes, va reivindicar la necessitat de salvaguardar el sistema de pensions. Va recordar algunes de les propostes fetes pels sindicats que servirien per equilibrar els comptes del sistema públic de previsió. Una seria destopar les cotitzacions. Actualment tot el que es guanya que supera els 45.000 euros a l’any, no cotitza per a les pensions. Amb aquesta mesura es podrien ingressar 7.500 milions d’euros. Lògicament, si la pensió màxima està en 2.500 euros, els que cotitzin més hauran de cobrar alguna cosa més en una proporció que caldria negociar, ha dit Julián Gutiérrez.
Una altra via seria incrementar els ingressos. En aquest sentit, la fiscalitat espanyola recapta gairebé 7 punts menys que la mitjana de la UE. Per això, cal poar fi al frau fiscal, l’economia submergida, els paradisos fiscals.
D’altra banda, CCOO vol que els autònoms estiguin integrats en el règim general. Això suposaria que cotitzarien més i tindrien una millor pensió, perquè ara per ara el 40% dels autònoms necessiten complements per a arribar a la pensió mínima, i si són dones, el 60%.
Més mesures. El cost de la gestió de la Seguretat Social surt de la caixa de la Seguretat Social, quan el cost dels funcionaris d’altres ministeris surt d’impostos. Són 4.000 milions d’euros.
Les pensions d’orfandat, viduïtat i en favor de familiars no haurien de finançar-se de la Seguretat Social en un termini raonable. Caldria dedicar a la Seguretat Social, en comptes d’un 10%, un 11% o un 12% del PIB. Amb aquestes mesures s’aconseguiria equilibrar la caixa de les pensions, que haurien d’incrementar-se d’acord amb l’IPC, més enllà de l’acord actual que limita aquestes pujades amb la inflació l’any 2020.
I la importància de les pensions no és menor en l’economia global de l’Estat espanyol. Una de cada tres famílies tira endavant gràcies als ingressos dels jubilats de la família, una altra dada que cal tenir en compte.
