El Tercer Sector reclama entre 600 i 900 milions a la Generalitat per recuperar la qualitat dels serveis socials

Les entitats denuncien el deteriorament de l’atenció als ciutadans a causa de la congelació durant 10 anys dels preus públics que aporta l’Administració, mentre els costos suplementaris els han d’assumir les entitats

Tomeu Ferrer
 
 
 
Roda de premsa de la confederació del Tercer Sector foto Tomeu Ferrer

Roda de premsa de la confederació del Tercer Sector foto Tomeu Ferrer

Les entitats del Tercer Sector, que gestionen per compte de la Generalitat diversos serveis d’acció social i que atenen 1,6 milions de persones, amb 94.000 treballadors contractats i uns 360.000 voluntaris reclamen un increment de dotació econòmica per poder fer la seva tasca, que oscil·la entre els 600 i 900 milions, segons s’ha constatat en una roda de premsa de la Confederació del Tercer Sector, la patronal d’aquest àmbit.

El president de la Confederació, Joan Segarra, ha explicat que les entitats que en formen part, tenen els mòduls, a partir dels quals l’Administració paga els serveis, congelats des de fa deu anys. En aquest temps, les organitzacions sense ànim de lucre que atenen els ciutadans per compte de la Generalitat han hagut d’afrontar a increments de salaris, absorbir els augments d’impostos que afecten la seva tasca i també recuperar els avançaments que moltes entitats fan perquè l’executiu català paga amb retard les seves factures: d’un termini legal de 30 dies es passa a la pràctica a 60 o a 90 habitualment, amb casos de factures a 180 dies. A més, la lògica de la contractació pública ha fet que es devaluessin els serveis.

Tercera jornada de vaga

La situació fa deu anys que es va deteriorant. Afecta especialment els treballadors. En aquest sentit, mentre els directius de les entitats feien la roda de premsa, els sindicats majoritaris realitzaven la tercera jornada de vaga reclamant increments salarials del 3%.

Segarra ha desvinculat la situació d’imfrafinançament de la conjuntura política. Ha indicat que fins ara les entitats havien assumit la falta de fons per mor de contribuir a lluitar contra els efectes de la crisi, però ara “és hora de recuperar les inversions en els serveis públics”, ha dit. En aquest sentit ha reconegut la necessitat de millorar les condicions dels professionals que atenen les persones. La migradesa dels sous que es paguen fa que molt sovint aquests treballadors canviïn de sector o vagin directament a l’administració pública, cosa que perjudica també els serveis. Idealment, el tercer sector voldria que a igual treball es pogués pagar igual salari. Però ara tenen una vaga perquè afirmen que no poden assumir un increment del 3% que demanen els sindicats, perquè no  saben si l’Administració aportaria fons per aquesta pujada.

Els dirigents de les entitats del tercer sector s’han mostrat comprensius amb la posició de la Generalitat, afectada per la congelació del pressupost estatal i també amb moltes possibilitats que un any més el pressupost autonòmic es mantingui bloquejat. Accepta Segarra que hi ha interlocució amb la Generalitat, però “no avança, no es concreta”, ha dit. Per això reclama un pla de treball per revertir la situació en els àmbits de l’atenció a la infància, la tercera edat i la discapacitat.

Serveis deficitaris

Amèlia Clara ha parlat en nom del sector de la discapacitat, salut mental i atenció precoç. S’ha queixat que amb els recursos que hi tenen destinats no poden assumir els serveis que per llei han de complir. Això afecta el personal. Segons ha dit, “cada treballador té un cost d’almenys 1.000 euros més dels que l’administració paga, i la diferència l’aportem les entitats”. Ha denunciat que el preu per hora fixat per la Generalitat era de 33,47 euros fa deu anys, el mateix que paga actualment. Al mateix temps, amb el mateix pressupost s’han multiplicat les demandes de servei. El 2009 es cobrien les necessitats de 28.500 persones i ara es cobreixen les de 41.448 persones, un 45%, cosa que es tradueix amb una reducció de l’atenció i prioritzant les accions.

Joan Montané, en nom de l’àmbit de la infància ha explicat que com a tal tenen conveni propi. En els últims deu anys les associacions han assumit pujades de salari d’un 4,2% global, mentre els preus públics estaven congelats. És més, segons ha manifestat, el darrer conveni que implicava una pujada de l’1,2% i segons ha explicat, la Generalitat havia assegurat que assumiria aquesta pujada, però, a hores d’ara, no ho ha fet i la diferència l’han posat les associacions.

Menors no acompanyats

En aquest àmbit preocupa especialment la irrupció d’un problema nou: el dels menors estrangers no acompanyats. L’any 2018 es van atendre 3.600 persones i aquest any es preveu que siguin 5.600, amb increments possibles del 50%. L’atenció a aquest col·lectiu no estava prevista pressupostàriament i l’esforç que es fa actualment té a veure només amb el suport urgent, però no s’ha pensat que caldrà ajudar a donar una sortida a aquests nois i noies que arriben.

Per l’àmbit de l’atenció a la gent gran ha parlat Josep Serrano. Ha recordat que la Generalitat havia de fixar anualment els preus que pagava per atenció a persones de la tercera edat i que en el moment actual no s’han publicat els preus corresponents a 2017, que havien d’aplicar-se  l’any 2018. Mentrestant els costos pugen, ha dit.

La patronal reconeix que paga poc

Serrano ha reconegut també que els treballadors i treballadores de la geriatria a Catalunya estan en una mala situació econòmica. Els salaris no arriben als 1.000 euros i els professionals marxen del sector cap a entitats privades o a l’administració, que paga, pel cap baix, un 40% més per la mateixa feina.

En el sector de la geriatria, patronals i sindicats van reclamar el 2015 que l’administració incrementés les seves aportacions. En síntesi, l’augment requerit era de 300 milions. La Generalitat hi estava d’acord, però a hores d’ara no s’ha fet res.

El conveni de la geriatria és estatal. Això vol dir que en alguns territoris el que es paga per aquesta feina pot compensar els treballadors, però el cost de la vida a Catalunya fa que aquí els salaris siguin insuficients, ha reconegut Serrano. A això cal sumar que el nombre de persones ateses i la seva casuística no ha fet més que empitjorar des que es va aprovar la llei de la dependència. En aquest context, la cartera de serveis a assumir no ha canviat des de 2009, cosa que implica que l’atenció és inferior.

Que comenci la recuperació enguany

Finalment, Segarra ha fet una síntesi de les peticions de la Confederació:

La Confederació demana al Govern la memòria econòmica de totes les prestacions de la Cartera de serveis socials i estudia accions legals per denunciar casos de serveis públics deficitaris. A més, reclama a la Generalitat un compromís efectiu de la millora econòmica pel que fa a l’atenció a les persones. En segon lloc insta a pactar un pla urgent de recuperació financera, que tingui una aportació concreta el 2019.

El pla hauria de tenir en compte els retards acumulats i una millora, per exemple, amb augments salarials per als treballadors en la línia de pujades del 3% anuals els pròxims tres anys. També reclama un projecte de llei d’acció concertada en serveis socials “que expulsi del sector grups de serveis i fons voltors, que hi són només per fer negoci”. Finalment crida a sumar esforços amb els sindicats per recuperar els serveis i també la recuperació del temps de pagament legal a 30 dies.

 

 

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*