Montse Sánchez és treballadora de la cadena de muntatge de Seat, té 43 anys i és Secretària de Gènere del secretariat permanent de CGT de Catalunya.
Com us plantegeu des de CGT la mobilització del 8 de març?
El nostre sindicat ha convocat vaga general de 24 hores a tots els sectors i a totes les empreses. Es tractaria de fer una cosa semblant al que es va fer l’any passat. La vaga és laboral, de consum, de tots els àmbits de l’educació i de cures, entra altres.
Com en tota vaga es tracta d’aconseguir objectius a curt i mitjà termini, quins serien per vosaltres?
Per desgràcia els objectius són coneguts: acabar amb la bretxa laboral, també acabar amb el dit sostre de vidre, que implica que les dones no poden accedir a segons quins llocs de comandament. Una varietat d’això últim seria també acabar amb el terra enganxifós. Es tracta d’un concepte que explica que les obligacions familiars i de cura que hem d’assumir les dones ens impedeixen ascendir i tirar endavant una carrera laboral ascendent. També reclamem que s’arbitrin mecanismes de reducció de jornada, que acabi la gran diferència que es dóna entre homes i dones pel que fa a pensions, perquè a la fi del temps de treball veiem que les diferències entre el que cobra de retir un home i una dona arriben fins al 44%. I això passa perquè nosaltres hem d’assumir gairebé totes les excedències per causes familiars, els permisos per embarassos i atenció a persones grans.
Usualment el 8 de març té dues parts, una que és la mobilització a empreses i organismes públics i privats i després la manifestació de la tarda, com us coordineu les dones de la CGT amb la resta del moviment feminista?
Per nosaltres la coordinació és una cosa gairebé automàtica, perquè hi ha moltes companyes nostres que també participen en les comissions que sobre el 8 de març ha creat el moviment feminista. Per tant, no cal fer res especial que estem a tots els fronts defensant els drets de les dones, tant si són treballadores com si no ho són.
Com us plantegeu la jornada del 8 de març?
Per a nosaltres la dinàmica té a veure amb la presència a les empreses, als barris i a les comarques. Per tant, al matí participarem en l’extensió de la vaga en els llocs de treball i també en els barris i les ciutats, com en el meu cas al Baix Llobregat. L’objectiu és que la vaga en tots els àmbits que s’ha convocat sigui un fet important.
A la tarda hi haurà la manifestació en la qual hi haurà dos blocs, el no mixt i el mixt. En el primer hi haurà només dones, lesbianes i transsexuals, en aquest àmbit l’acord és que no hi hagi cap emblema de partit o sindicat. Després hi haurà el bloc mixt on podran participar els homes, que són els nostres aliats i també hi haurà la presència d’organitzacions de tota mena que s’hi vulguin afegir.
Aquest any, com enfoqueu el 8 de març veient que aquest any hi ha en l’horitzó la presència d’almenys una força política que es declara clarament antifeminista?
Per nosaltres està clar que els motius per sortir al carrer són els mateixos que anys enrere. Però ens sembla surrealista que hi hagi qui vulgui que no es persegueixin els abusos i discriminacions, que ara es fan sense vergonya. A més, ara hi ha partits que s’atreveixen a fer crides misògines quan abans semblava que no s’atrevien. Per tant, nosaltres, les dones, hem de seguir empenyent cap a la igualtat plena hi hagi qui hi hagi enfront. Hem de ser un moviment imparable.
