L’empresa Gallina Blanca vol traslladar els 40 treballadors de Sant Joan Despí a Ballobar (OSCA), a 196,7 km de distància i més de dues hores de cotxe. Deuen pensar amb lògica empresarial que es tracta d’una operació normal de reorganització de la seva activitat econòmica, basant-se en les plusvàlues i altres sinergies obtingudes del terreny de Sant Joan Despí. I en aquesta operació creuen que les institucions han d’ajudar i donar-les facilitats i els treballadors acceptar un canvi transcendental en les seves vides i la de les seves famílies o les indemnitzacions. En principi, res de sorprenent, entra en el que és propi de les actituds empresarials en un moment àlgid de liberalisme econòmic rampant. Potser dedueixen que es tracta del nou “dret natural” que regeix la marxa de les coses. Però he de dir que a mi m’ha sorprès en els dirigents empresarials de cultura democràtica que hi vaig conèixer als anys 80 i 90 del segle passat; pensava que llavors tots plegats havien après alguna cosa.
Els Carulla, que es veuen a si mateixos com a patricis defensors de la identitat nacional i de la comunitat com a base de la solidaritat i com a defensors de l’humanisme cristià, no ho demostren pas en el cas de Sant Joan Despí, al Baix Llobregat, almenys fins a aquest moment. En lloc d’això sembla que es preocupen més per l’Espluga de Francolí, el Palau de la Música o per l’Omnium Cultural. Han perdut, pel que sembla, la memòria del més recent i no són pas els únics, però sembla que en el seu capteniment és més present el 1714 que els anys 1975-1977. I parlo en aquest sentit dels pactes socials del nou temps obert després de la transició, en els que els sindicats van oblidar la seva complicitat amb el franquisme, quan practicaven un paternalisme coercitiu en el social i reprimien la llibertat sindical a les fàbriques, en tant que desplegaven gestos de caritat com a gestos socials.
Avui, però, tornen al seu passat més autoritari del període franquista i mostren una actitud gens humanista i poc social, trencant avui els pactes fets en la darrera gran transformació de la Gallina Blanca com a companyia als anys 90, en el moment del seu 50 aniversari. Llavors vàrem transformar plegats la vella fàbrica de Sant Joan Despí. I van passar d’unes instal·lacions industrials basades principalment en l’esforç físic, amb senzilles operacions de baix valor afegit i vells mètodes productius, a una fàbrica intensiva en tecnologia i amb avançats sistemes i mètodes d’organització productiva. La inversió de capital i l’acord social en van ser la clau. L’acord social va ser senzill: cap acomiadament ni pèrdua de drets laborals, adaptació al canvi com actitud laboral, procés de formació i acompanyament de les persones afectades pel canvi en les seves tasques dins la reorganització del sistema productiu. I en darrer terme, acords voluntaris de finalització de contractes laborals.
Perquè ho fan?
En pregunto per què una empresa en el seu punt àlgid de maduresa tecnològica es planteja una reconversió abusiva en la seva nova transformació? Una reconversió que suposa desplaçar l’activitat productiva a 200 quilòmetres i canviar de domicili les famílies dels treballadors i que a més a més es vol imposar com un fet incontrovertible, segons diuen els negociadors sindicals. Una resposta simple seria el fet que ho permet la reforma laboral de 2012, impulsada pel PP amb el suport de CiU. Però hi ha una raó més simple: han oblidat la comunitat a on opera la vella fàbrica, el municipi de Sant Joan Despí al Baix Llobregat, que ha fet del pacte i el compromís social un vector de desenvolupament econòmic. Han oblidat que això ha estat una fórmula d’èxit que és útil s’ha de mantenir.
Els Carulla i els seus socis actuals tenen un deute amb Sant Joan Despí i el Baix Llobregat, que els obliga a plantejar-se un retorn al marc mental d’una empresa democràtica, deixant de banda qualsevol actuació autoritària i no dialogant. Han de tenir present que qualsevol operació econòmica inclou el fet social, l’impacte en les persones i les seves famílies i que aquest és un cost que s’ha d’assumir en l’operació de transformació econòmica. En aquest cas, això suposa oferir un treball dins del seu grup, sense desplaçament de domicili de les famílies. Han estudiat les capacitats dels treballadors i treballadores afectades i la seva reubicació en el nou disseny dels serveis centrals? Han estudiat sortides voluntàries o prejubilacions? Han estudiat possibles mesures d’acompanyament reforçat a noves feines en el seu entorn immediat?
Sant Joan Despí i el Baix Llobregat en el seu conjunt mereixen un Pla Social de transformació de Gallina Blanca, en línia al pla dels anys 90. El territori i la seva societat que tant ha posat de si mateix per fer gran aquesta empresa mereix un reconeixement i una mentalitat que procuri una transició social en ordre. L’Ajuntament, els sindicats i el conjunt d’entitats del Baix Llobregat els hem de dir que tindran totes les pegues possibles a la seva operació econòmica, si només pensen en els seus guanys i obliden el Pla Social que l’ha d’acompanyar, un Pla digne en si mateix i d’acord amb la dignitat dels seus treballadors i treballadores.
Les conquestes socials són història del moviment obrer, de les empreses que hi van contribuir i de la societat que es va fer més democràtica i cohesionada. Això és un fet que ningú pot oblidar i que ara exigeix negociació i diàleg i requereix empatia social als Carulla i els seus socis a Gallina Blanca de Sant Joan Despí.
