D’entrada crida l’atenció que Almena es defineixi com una cooperativa diríem que descaradament feminista?
Isabel Muntané- Nosaltres ho diem ben clar, som feministes i treballem des del feminisme. No podem treballar des d’un altre lloc.
Júlia Vega- Jo crec que el que volíem també era posicionar-nos com a entitat. El nostre posicionament polític, perquè és això: polític, el volíem reivindicar amb el nom. Hi ha hagut un canvi, perquè això ho vam començar a coure el 2016 i és cert que a partir d’aquell moment els feminismes han saltat a la palestra i ara hi ha més respecte per aquest posicionament.
Perquè el feminisme com a adjectiu, penso ara en l’economia feminista, cada cop s’utilitza més?
Isabel Muntané- Nosaltres sí que treballem des del punt de vista de l’economia feminista.
Júlia Vega- Sí, és cert, l’economia feminista sí que és una cosa que ha transcendit al món de les organitzacions i de les administracions públiques i sobretot dels governs locals. Nosaltres tenim un recorregut: la Isabel és ben coneguda: procedeix del periodisme feminista, cosa que continua sent poc habitual, i jo venia de l’abordatge de les violències masclistes des de la política pública. Hi ha molt recorregut en l’abordatge de les violències masclistes, però des d’una perspectiva feminista n’hi ha menys. Així que volíem incorporar aquesta mirada com a entitat.
Expliqueu la gènesi de la cooperativa? Com se us va acudir crear-la?
Isabel Muntané- Treballàvem juntes i teníem ganes de fer un canvi. Vam veure que les línies de treball que teníem la Júlia i jo les podíem unir, perquè la idea és que la cooperativa interseccioni els dos àmbits: la intervenció feminista i la intervenció sobre les violències. Vam estar un temps pensant com ho faríem. Enteníem que ho volíem fer des de l’Economia Social i Solidària, perquè aquesta concepció lliga molt amb el feminisme i és una manera molt nostra d’entendre el món laboral, les relacions amb altres entitats
Júlia Vega. Les dues volíem fer un canvi i, al mateix temps, teníem un moment professional bo. Jo crec que teníem un recorregut que ens permetia projectar moltes coses i idees diferents. Per tant, fer cooperativa ho vam tenir claríssim, perquè volíem posicionar-nos en la xarxa feminista i en els mitjans de comunicació i volíem també que les administracions reconeguessin aquesta expertesa.
Per tant, la cooperació no era només una forma jurídica sinó que també era una forma de treballar en xarxa. En els nostres projectes entenem que no tenim totes les experteses, però sí que hi ha molts coneixements a la xarxa feminista i intentem sempre treballar des de l’aliança, amb altres entitats, amb altres expertes, per donar un plus als projectes.
Intueixo que en crear la cooperativa la vostra aportació va ser en forma de treball.
Isabel Muntané- Bé, també es necessita una inversió econòmica per al capital social inicial, però veníem essencialment nosaltres dues amb el nostre treball.
Júlia Vega- La nostra preocupació principal era poder viure, perquè les dues tenim fills i filles i no podíem quedar-nos sense ingressos. Per tant, el que vam fer va ser pensar com podíem subsistir durant el primer any. En el meu cas el capital inicial va procedir de la capitalització de l’atur. Nosaltres sabíem que el primer any era més difícil perquè havíem d’entrar i potser començar a facturar al segon any.
Quan vau crear l’Almena, us vau vincular de seguit a la resta de cooperatives?
Isabel Muntané- Nosaltres no teníem experiència a crear cooperatives i abans de començar ens vam informar sobre com es fa una cooperativa..
Júlia Vega- Ens vam informar i formar. Vam entrar en contacte amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), i també amb un programa de la Generalitat que és Aracoop . Enteníem que necessitàvem formació com a empresàries cooperativistes i ha estat important rebre tota l’ajuda que ens han donat. I, s’ha de dir: estem federades.
Quines coses feu des de la Cooperativa Almena?
Isabel Muntané- La nostra idea, des del principi va ser posicionar el discurs feminista com un referent de totes les feministes i totes les entitats feministes, perquè entenem que és una gran aportació cap a un canvi social . El nostre primer projecte anava cap aquí, era un projecte que hem estat treballant amb més de 35 entitats, acompanyant-les perquè elles millorin el seu procés de comunicació en el feminisme, un àmbit pensàvem que encara no hi és. Primer vam fer una diagnosi de com estava la comunicació en les diferents entitats, després vam dissenyar un pla de formació, de tallers, i ara estem fent un acompanyament personalitzat, i estem ajudant les entitats a fer la seva comunicació, perquè entenem que hi ha una gran expertesa i un gran coneixement feminista però que no té un reflex en la societat.
Les vostres clientes eren les entitats?
Júlia Vega- En aquest cas vam buscar finançament públic. Vam dissenyar el projecte i formular-lo i després vam buscar subvencions a diferents entitats fa dos anys. Els finançadors han estat l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya
Isabel Muntané- S’ha de dir que per a les entitats aquest projecte és gratuït
Júlia Vega- hem vist que la xarxa feminista ens té en compte, ens reconeix i ens demana també col·laboracions. A partir d’aquest projecte les entitats ens demanen aliances per tirar endavant iniciatives i això és bonic.
Isabel Muntané- Viem que aquest és un dels objectius que nosaltres teníem quan vam començar: crear xarxes per compartir experteses. Igual com hi ha entitats que ens demanen coses a nosaltres, en la mateixa línia, si una administració ens encarrega determinat projecte que amb la nostra expertesa no li pot donar sortida, busquem aliances amb una alguna entitat feminista i treballem plegades en forma cooperativa.
I teniu altres treballs en marxa?
Júlia Vega- Tenim el de circuits. L’Institut Català de les Dones ens va encarregar una avaluació dels circuits per l’abordatge de les violències masclistes, que es van posar en marxa fa uns deu anys, a partir de la llei catalana. Es tracta d’espais de coordinació amb altres professionals on es treballen els casos i com s’intervé coordinadament en relació amb la violència masclista. Ha estat molt interessant perquè hem fet l’avaluació dels circuits, que molt aviat es farà pública. I arran d’això també ens han encarregat un reglament, per regular com ha de ser aquesta intervenció coordinada. Sabem que la coordinació és la clau en la intervenció en violència masclista . No cal només tenir serveis sinó garantir espais on les professionals es coordinin .
I aquest treball quin àmbit té?
Isabel Muntané- Ho hem fet a diversos territoris de Catalunya. En primer lloc en cinc circuits supracomarcals que gairebé han abastat la totalitat del país. S’analitza com s’està intervenint coordinadament i a partir d’aquí es fan propostes al Govern. També té valor el reglament, perquè pot fixar el model a seguir en la intervenció coordinada arreu de Catalunya.
Sabeu si abans hi havia algun reglament sobre l’abordatge de les violències masclistes?
Isabel Muntané- No, és el primer reglament que es fa sobre aquest tema. Abans hi havia protocols d’actuació, però el reglament és un rang superior.
Júlia Vega- El reglament ha de dir com s’han de coordinar els serveis que intervenen en qualsevol cas de violència masclista. Per exemple, hi ha d’haver acords institucionals que aportin recursos, també uns espais de coordinació més estratègics, hi a més uns espais de coordinació de casos. S’ha de treballar la formació als professionals amb espais d’intercanvi de coneixements. Repeteixo, té a veure amb com es concep el model de treball en xarxa.
Suposo que després les entitats públiques hauran d’incorporar les propostes?
Júlia Vega- la idea és que les administracions les integrin als seus programes. És a dir, que al pròxim programa d’intervenció integral, que s’està aprovant ara, s’incorpori una línia estratègica que sigui precisament que contempli el treball en xarxa com un element clau de la política pública i que, per tant, tingui dotació econòmica. Històricament el treball en xarxa no ha tingut suport econòmic, s’ha sobreentès que es dóna espontàniament. I no és així.
A la pràctica això suposaria?
Júlia Vega- Que les dones no haguessin de fer itineràncies inacabables d’un servei a un altre, en moments molt delicats.
A l’Almena feu també treballs per al Tercer Món
Isabel Muntané- Sí, fem projectes de cooperació en els quals introduïm la perspectiva de gènere.
Júlia Vega- I també fem l’assessorament en violències masclistes. Tenim una aliança important amb Arquitectura sense fronteres i estem des de l’any passat fem fent un projecte a Moçambic, a Inhambane. Nosaltres en som assessores. El primer any vam assessorar en la construcció d’un pla estratègic provincial, del Govern, contra la violència de gènere, que ja l’han aprovat. Ara estem creant serveis específics de violència masclista a diferents districtes i establint també el circuit de relació amb tots els altres serveis. També treballem amb les comunitats, que allà són molt importants.
Treballeu amb altres institucions públiques del país?
Isabel Muntané- Treballem amb l’Ajuntament de Barcelona, amb el Terrassa, amb molts. Els projectes tenen a veure bàsicament amb aspectes de comunicació feminista, també respecte a les violències masclistes i també fem formació . Ara estem treballant en una guia amb perspectiva de gènere. I fem coses per a altres entitats, així, per exemple, fem auditories amb perspectiva de gènere a diferents webs com el cas de la de CCOO, que es defineix com un sindicat feminista.
Júlia Vega- Treballem molt en processos participatius. Això vol dir que potser una entitat o una organització necessita crear un model d’intervenció i nosaltres aprofundim aquests processos junt amb professionals i amb les usuàries.
Teniu entre mans projectes interessants?
Isabel Muntané- En tenim molts. Per exemple, estem cooperant amb Intermon Oxfam, en un projecte que en diem ‘tras la puerta’. Intermon Oxfam també dóna suport econòmic i polític a entitats feministes amb un projecte que en diuen Domestic, que abasta tot el territori de l’Estat espanyol. Nosaltres vam fer una aportació que primer suposava fer una diagnosi i després comunicació sobre les diferents violències masclistes que afecten les dones que fan treballs de cura. Enteníem que els mitjans de comunicació no donaven prou espai i potser no informen d’aquesta realitat, que és molt invisible. Les víctimes són dones a les quals afecten discriminacions i per tant, tenen o por o poc accés als mitjans de comunicació. Sobre això hem treballat amb diferents entitats que operen específicament amb dones que fan treball a la llar. A partir d’aquí farem un informe i la nostra idea és convertir-ho en reportatges que volem que siguin publicats. Tot plegat forma part de la incidència política que volem que tingui la nostra feina.
I en el forn a punt de sortir, que hi teniu?
Júlia Vega- ara està a punt de publicar-se el mapa feminista. L’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs, que vam guanyar, per a la creació d’un mapa d’entitats feministes de la ciutat , que treballessin en qualsevol àmbit d’intervenció. Tenia dos elements, el primer, crear el mapa, on hi ha 215 entitats, que totes treballen amb dones o per l’equitat de gènere. Conté un cercador que permet buscar per districtes o per tipologies d’entitats o els tipus de serveis que donen, cosa que permet acostar les entitats feministes i les seves experteses a la ciutadania o a altres entitats del tercer sector que puguin estar interessades en el feminisme, que ara són moltes. A més del mapa ens van demanar un estudi que indica com són aquestes entitats, com es relacionen entre elles i quins temes els interessen per poder treballar.
A més, hi ha en aquest recull grups activistes que no estan constituïts com a entitat formalment però que són una força molt important a hores d’ara del feminisme.
Què és el projecte ‘dones valentes’?
Isabel Muntané- Es tracta d’un programa en el qual fa tres anys que treballem. Ho fem amb col·laboració amb l’Associació de Dones Agredides Sexualment (ADAS). Hem treballat amb dones que han patit agressions sexuals i elles mateixes han analitzat les informacions que sobre el tema han publicat els diaris que s’editen en paper a Barcelona. A partir de la seva anàlisi del discurs hem fet les recomanacions sobre les agressions sexuals amb una mirada feminista. Cal dir que hi ha molta informació, però sobre el tractament periodístic sobre agressions no hi havia res. Això ho hem pogut fer gràcies a la subvenció al projecte, atorgada per l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any s’ha incorporat l’Institut Català de les Dones.
Júlia Vega- Cal dir que aquestes són les primeres recomanacions als mitjans de comunicació que es fan des de les dones agredides.
I teniu alguna mena de resposta dels i les periodistes amb els quals heu treballat?
Isabel Muntané- Els que han seguit el programa hem notat que han canviat la mirada sobre les agressions sexuals. Em fet tallers amb les universitats i els hem ofert als mitjans.
Totes aquestes tasques les feu només vosaltres dues?
Isabel Muntané- Vam començar les dues, però ara som quatre sòcies i tenim també una personal contractada. A més, treballem amb col·laboradors externs que ens ajuden en programes determinats.
