Una concentració davant la seu de Foment del Treball a Catalunya el pròxim 22 de maig obrirà el foc de les mobilitzacions que CCOO i UGT de Catalunya volen impulsar per forçar la patronal a avançar en un compromís per a l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC). Els dos sindicats expliquen en una nota conjunta que fa tres mesos que negocien amb Foment, Pimec i Fepime que fins ara «només han rebutjat les nostres propostes». La manifestació aplegarà comitives procedents de diferents punts de la ciutat, on hi hagi una mesa negociadora amb les converses empantanegades. El mateix passarà a Girona, a Lleida i a Tarragona.
Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya, assenyala que «ja ens hem mantingut onze reunions i no avancem». Recorda que l’AIC seria un element de referència molt important «en els convenis sectorials i d’empresa que estan en marxa». Assegura que en aquests moments els convenis bloquejats per manca d’acord entre patronal i sindicats «afecten un milió de treballadors a Catalunya». Entre els convenis encallats sense que es percebi un acord a curt termini n’hi ha de la importància –especialment des del punt de vista de persones que hi treballen– com la Indústria química, el Metall (tret de Lleida, on sí que s’ha signat el conveni provincial), la Indústria càrnia –«on hi ha una gran precarietat»–, diversos àmbits de la sanitat, tant de la pública com la concertada; del sector educatiu… Fins i tot la mateixa Funció Pública catalana té el conveni denunciat sense que hagi començat cap tipus de conversa.
En la negociació amb les organitzacions patronals els sindicats han plantejat qüestions de tota mena: salarials, de contractació, de jornada, d’igualtat… En relació als increments de sou, Torre explica que «el plantejament sindical és atesa la recuperació econòmica, pujades per sobre de l’IPC per recuperar el poder adquisitiu perdut durant la crisi». Així reclamen un augment del 3,1% que «pugui ser encara més alt en sectors o empreses on la productivitat ha crescut de manera notòria». Un dels elements estratègics és el combat contra la bretxa salarial. Així CCOO i UGT plantegen que en l’AIC les patronals acceptin impulsar plans d’igualtat en empreses de més de 100 de treballadors en lloc de les de més de 250, com estableix actualment la Llei d’Igualtat.
En relació a la contractació, els sindicats reclamen «solucions a l’augment de la contractació temporal injustificada i la necessitat d’afavorir la indefinida i estable». També demanen mesures contra la contractació a temps parcial involuntària, «que s’ha convertit en un dels problemes més greus del nostre mercat de treball, amb nivells de frau de llei molt superiors a la situació anterior a la crisi».
Torre insisteix que les mobilitzacions responen només al fet que «a les meses de negociació no hi ha avenços substancials i no és per manca de reunions». Els sindicats anuncien que «si no hi ha acord, al juny seguiran les mobilitzacions» perquè afirmen que «no podem esperar que arribi l’estiu i no ho hàgim resolt».
