El matí del 8 de març ha tingut una mobilització potser inesperada. Milers de dones, especialment joves estudiants, s’han concentrat, en una cita autoconvocada, primer a plaça Catalunya i després s’han manifestat en una llarga marxa fins a plaça Sant Jaume.
Si la manifestació de les 11 del matí era clarament laboral i les seves reclamacions tenien a veure amb aquest camp, a la manifestació dels col·lectius, molts d’ells estudiantils, les reivindicacions eren més genèriques i més contundents.
«Sense la dona, no hi ha revolució», cantaven en alguns trams. També adaptaven un altre crit vinculat al procés, ara: «els carrers seran sempre feministes» afirmaven. Quan es trobaven amb grups de sindicalistes que retornaven de la primera concentració l’eslògan era: «obrers i estudiants, units i endavant». Però de cap manera es podia dir que la radicalitat no fos present en tot moment: «sexo débil, los cojones» repetien, o «no és no, la resta és violació».
La marxa s’ha anat allargant des de la seva sortida perquè a poc a poc s’hi han sumat grups de dones.
Les dues marxes, cara a cara
Quan la capçalera, un xic improvisada arribava al carrer Princesa s’ha produït un moment curiós. Per una banda pujava la manifestació jove, amb crits i molta animació, mentre que en sentit contrari un grup nombrós de dones sindicalistes baixava. Quan s’han trobat unes i altres, s’han aturat. Les sindicalistes han fet mitja volta i han acompanyat la manifestació que pujava fins a l’entrada a la plaça de la vila de Barcelona. Tot i tenir característiques diferents, als dos grups els unia la reivindicació de la dona cap a la igualtat.
La quantitat de persones a era tan gran que la plaça de Sant Jaume s’hauria pogut omplir dos o tres cops. Amb la plaça plena encara hi havia gent al primer tram de Via Laietana. Mentrestant, a Sant Jaume, una representant del moviment estudiantil s’ha dirigit a les concentrades des del capó d’un cotxe emulant una imatge que es podria vincular a la revolució russa.
