Tres grans grups empresarials competeixen amb força en el món de les residències per a la gent gran a Catalunya i a Espanya. Eulen Servicios Sociosanitarios, SAR Aquavitae i Sanitas Mayores. Aquests conglomerats, junt amb un conjunt de companyies de grandària mitjana i altres que procedents de la diversificació de societats vinculades amb la construcció, han entrat amb força en aquest àmbit els últims anys. Fan una aposta per un sector, el de l’atenció a la vellesa, que tot i les restriccions de l’ajuda pública té una importantíssima expectativa de creixement, segons fonts del sector.
Eulen Sociosanitarios dóna servei actualment a 169.000 persones a l’Estat Espanyol. Té una facturació que supera els 155 milions d’euros i dóna feina a 8.895 professionals, que s’ocupen no només de les residències sinó d’altres serveis, com centres de dia o assistència domiciliària.
Domus Vi, és una altra marca que aposta pel mercat de l’atenció a la vellesa. Es tracta d’un altre gegant que té gairebé 22.000 places en residències a tot l’Estat espanyol. Té també més de 19.000 treballadors que donen servei no només a l’assistència residencial sinó també a altres àmbits com l’atenció domiciliària. L’any 2016 va facturar uns 460 milions d’euros, segons la mateixa companyia.
Sanitas Mayores és la filial creada per al món de la geriatria per aquest grup de sanitat privada. Té 43 residències, de les quals 11 a Catalunya. A més, la marca té al principat tres centres de dia. Això suposa en conjunt uns 3.000 treballadors per atendre 6.000 places. El 2016 va facturar per valor de 98 milions, amb un increment del 3,18%, segons l’empresa.
Totes les grans empreses fa anys que inverteixen a comprar o construir noves residències. Això malgrat que les taxes que paga a Catalunya la Generalitat per subvencionar l’atenció residencial estan congelades des de l’any 2010. Quina és la clau d’aquesta confiança en el futur?
També els inversors i fons internacionals en centres per a la tercera edat, entre ells Blackstone, ja fa temps que han posat els seus ulls en aquest àmbit i en especial a les ciutats de Barcelona i Madrid. Busquen residències en funcionament, a poder ser d’almenys 150 llits, afirmen fonts bancàries. Segons els seus estudis invertir en residències és una oportunitat d’or perquè es tracta de “negocis recurrents” o d’ingressos fixos o periòdics que, a més, presenten una baixa morositat (no arriba a l’1%, quan la bancària supera 9%) i per l’existència d’una demanda in crescendo d’acord amb les xifres de gairebé plena ocupació que mostra el sector.
Segons un informe de 2016 de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (Acra), la patronal catalana del sector. A Catalunya hi havia 1,36 milions de persones amb edat superior als 65 anys, dels quals gairebé la meitat superaven els 75 anys i 212.000 tenen més de 85 anys. L’any 2051 el nombre de persones de més de 65 anys haurà crescut un 79%. Les persones majors de 75 anys s’hauran incrementat un 114% i les que superin els 85 anys un 155%, segons les previsions de futur.
Acra agrupava el 2016 un total de 413 entitats i empreses a Catalunya. El càlcul d’aquesta organització és que de les aproximadament 57.000 places que hi ha en residències, només unes 5.000 són directament públiques. La resta són privades, la majoria de les quals compten amb aportació de fons públics per al seu funcionament. Aquesta dependència feia que el 2016 hi hagués llistes d’espera per entrar en els centres públics mentre que al mateix temps hi havia places buides en els centres privats o concertats, per manca de subvenció de l’administració, segons fonts del sector. Només en espera de plaça en una residència pública o privada, a Catalunya hi havia 24.000 persones dependents, segons va informar aquell any la llavors consellera d’Afers Socials, Dolors Bassa.
Segons Acra “desconeixem el percentatge de mercat que ocupen aquestes grans empreses a Catalunya, tot i que és cert que en els darrers anys s’han incrementat determinades operacions de compra i venda de grans grups en el sector residencial, sobretot a Espanya”.
Per altra banda, la patronal catalana considera que “la implantació d’aquestes empreses no guarda cap relació amb l’adaptació del conveni a Catalunya. El conveni marc estatal, que és el que regeix de forma majoritària en el sector assistencial català, es troba actualment en situació d’ultra activitat”.
Quina seria la injecció econòmica necessària per fer que el sector pogués absorbir la demanda de serveis? Les empreses i també els sindicats del sector: CCOO i UGT, van elaborar un manifest a finals de 2017 en el qual demanaven a la Generalitat una aportació de 300 milions en 3 anys per situar en un punt acceptable l’atenció a la gent gran de Catalunya.
Les aportacions públiques, en forma de taxes són decisives, segons patronals i sindicats, per millorar les condicions dels treballadors a Catalunya. N’hi ha uns 40.000 i la queixa expressada és que des de 2010, data en què es van congelar les tarifes públiques, aquests professionals han perdut, pel cap baix un 10,7% de la seva capacitat adquisitiva. De retruc, les condicions de treball han empitjorat, expliquen al sector de geriatria de CCOO, perquè per fer rendibles els negocis «s’escatima personal, cosa que fa que la càrrega de feina sigui cada cop més difícil d’assumir».
Reivindicació dels familiars
Com afecta la irrupció de grans grups econòmics en el «negoci» de la geriatria? Sense que es consideri representatiu del conjunt, està en marxa des de fa dos anys un moviment de familiars d’usuaris que criden l’atenció respecte de 5 residències públiques que gestiona a Catalunya una Unió Temporal d’Empreses denominada Ingesan-Asproseat. Darrere d’aquest nom hi ha un altre de més conegut: la constructora OHL. Segons José Luís Olivé, portaveu del grup de familiars, «La Generalitat quan havia de concedir la gestió privada d’aquestes cinc residències el primer que va fer va ser rebaixar el plec de condicions. Després quan va entrar l’empresa gestora encara les va rebaixar més, un 15%, i això ha fet que es deteriorés el servei, especialment amb reducció de plantilla. Cada planta de 28 llits va passar a tenir de 3 a 2 cuidadors especialitzats», afirma. Va ser després de les protestes dels familiars que s’ha tornat a la proporció de treballadors inicial. La reducció de les condicions afecta també el manteniment dels edificis públics, que no es renoven, diu Olivé.
El moviment dels familiars d’usuaris ha aconseguit més de 15.000 firmes i un compromís de la Generalitat de tornar a licitar la concessió de les 5 residències públiques amb noves bases. L’adjudicació s’hauria de fer abans de juliol i els familiars consideren que la situació d’interinitat del govern català fa que actualment no se sàpiga on és l’expedient de tramitació, «a Barcelona o a Madrid», cosa que inquieta i omple d’incertesa els usuaris. Mentrestant les multinacionals segueixen apostant pel nou negoci de l’atenció als avis i àvies.
