Aproximadament el 25% de les treballadores estrangeres del servei domèstic de Catalunya treballen sense cap contracte. Aquesta data contrasta amb el fet que només un 3% de les persones estrangeres assalariades del conjunt de sectors econòmics treballa sense contracte. Això vol dir que la irregularitat en aquest sector multiplica per vuit la que es dóna en el conjunt de l’economia, segons les conclusions que es desprèn d’un estudi elaborat per CCOO de Catalunya sobre la situació laboral del treball domèstic i el de les cures familiars.
Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) l’any 2010 hi havia a l’Estat espanyol 750.000 treballadors i treballadores de la llar. En dades més acostades en el temps, corresponents al 2015, les persones afiliades a l’epígraf corresponent al servei domèstic eren també a l’Estat espanyol 423.423, mentre que s’estimava que altres 189.777 operaven sense estar donades d’alta.
Un dels autors de l’estudi és el sociòleg Daniel Garrell. Explica que les dades s’extreuen de l’Enquesta de Població Activa (EPA). «Tot i que la xifra crida l’atenció, es pot dir que s’ha incrementat en els últims temps», afirma el tècnic de CCOO. Segons les apreciacions que fan al sindicat, abans de la crisi el grau d’irregularitat laboral de les treballadores estrangeres era molt més alt, de l’ordre del 50%. Això passava perquè moltes més famílies tenien llavors servei a la llar. Curiosament, en arribar la crisi es va reduir dràsticament aquesta situació: «s’ha d’entendre que bàsicament on treballaven les persones estrangeres i, en una situació de depressió econòmica, el primer que es fa quan les coses van malament és prescindir de les persones que treballen sense contracte», explica. Amb l’inici de la recuperació ha tornat a incrementar-se el nombre de persones que treballen en el servei domèstic. I també les que, sense que això sigui la seva voluntat, ho fan sense contracte, explica.
Treball femení
Les dones són més del 50% de les que tenen cura dels treballs domèstics per compte d’altri. I dins d’aquest sector, les estrangeres superen també la meitat del total, segons l’avanç de l’estudi al qual ha tingut accés Diari del Treball. D’acord amb les dades del quart trimestre de 2016, les comunitats d’on procedeixen majoritàriament les dones que fan les tasques de la llar són Hondures i Bolívia.
Les dades han estat explicades en un acte de CCOO que s’ha aprofitat per fer un homenatge a Elsa Oblita, traspassada recentment. Oblita, segons s’ha explicat, sempre va treballar per millorar la situació de les treballadores de la llar i de les que tenen cura de les persones. Oblita, que va participar en un col·lectiu conegut com les libèl·lules, sempre va reclamar que Espanya reconegués el conveni 189 de l’OIT. Aquest acord està pendent de ser ratificat per l’Estat espanyol. Si tirés endavant, faria possible equiparar la situació de les treballadores i els treballadors domèstics a la de la resta de treballadors contractats.
El conveni esmentat igualaria els drets dels treballadors i les treballadores del servei domèstic amb la resta d’operaris a l’Estat espanyol. Això faria que tinguessin dret al subsidi d’atur, a la jubilació, o a rebre les indemnitzacions del Fons de Garantia Salarial (FOGASA), entre altres. Per a Carles Bertran, responsable del Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO a Catalunya. «Han ratificat aquest conveni, països com Alemanya, Bèlgica, Irlanda o Itàlia, entre els que formen part de la Unió Europea» i fora d’aquest àmbit hi ha països com Suïssa, que també ho ha fet.
Obrir el debat sobre la regulació
Per a Bertran és important que Espanya s’adhereixi al conveni esmentat, o almenys que el debat es posi sobre la taula, opina. El que no seria presentable és mantenir la situació actual perquè per molt que des del Govern central s’acordin drets per als treballadors i treballadores del servei domèstic, difícilment es poden aplicar a la pràctica, «perquè el lloc de treball és la llar de la família en la qual es treballa i per molt que un inspector vulgui intervenir, no pot entrar-hi», afirmà una inspectora pressent en l’acte. Mentrestant el debat obert analitza si és millor aplicar a aquest col·lectiu un règim especial que en virtut de les baixes cotitzacions protegeix poc, o aplicar-ne un altre que el fes més beneficiós per a les persones afectades, com per exemple que és vigent per a la mineria, que permet, per exemple, que només amb 4 hores treballadores es comptin com un dia sencer de feina per aquestes persones.
