Algunes cambreres de pis de l’Hotel Hilton Diagonal Mar de Barcelona s’han fet famoses per la lluita que mantenen per reconeixement legal de la seva situació. Deu de les 30 empleades van denunciar l’empresa per a la qual nominalment treballen: External Outsourcing Elosa. D’elles 5 han estat acomiadades i les altres segueixen al seu lloc de treball, tot i que afirmen que la seva actitud els ha costat ser castigades.
Quatre treballadores d’aquest col·lectiu, que s’han vinculat a les Kellys, ens expliquen la seva situació. Les portaveus són V. Sachenka i M. Marilú. Les dues han denunciat a l’empresa External Outsourcing Elosa. La primera treballa a l’hotel i la segona va ser acomiadada després denunciar la companyia. Al costat d’elles les seves companyes puntualitzen o afegeixen detalls al relat col·lectiu.
Des de quan treballeu a l’Hotel Hilton Diagonal Mar?
V.Sachenka: Algunes estem aquí des de l’obertura de l’hotel, l’any 2005. Llavors l’empresa que ens va contractar ja era una companyia multiserveis, que uns anys després va ser comprada per External Outourcing.
¿Des de sempre treballeu en aquest hotel?
V.S. Sempre hem treballat a Hilton Diagonal Mar. Tenim encarregats de External però els housekeepping són de l’hotel. Ells programen la feina que després ens encarreguen a nosaltres.
Quina és la vostra tasca?
M. Marilú Hem de netejar en cada jornada unes 30 habitacions. Això dura aproximadament 8 hores, encara que el normal és que algunes hagin de quedar-se dues hores més cobrant el mateix.
Com funciona això?
M. M. T’encarreguen les 30 habitacions i fins que no acabes no pots plegar. Això suposa que cobrem una xifra d’1,5 o 1,75 euros per habitació. Parlem del Hilton Diagonal Mar, en aquest hotel el normal són habitacions de 45 metres quadrats, amb llits de 2×2 metres i en algunes plantes amb moltes mampares, jacuzzi o vidrieres, cosa que fa més difícil la feina.
A l’hotel han rebut solidaritat dels altres treballadors?
V.S. Des del primer moment vam estar en contacte amb la representació dels treballadors de l’hotel, que ens han ajudat en el que han pogut.
Què va passar després de la denúncia?
V.S. De les 10 que denunciem, 5 van ser acomiadades. Les altres seguim treballant. En el meu cas i en el d’altres companyes, fem la feina tot i que la nostra situació sanitària és sensible, és a dir que estem malaltes. Per aguantar el ritme hem de prendre diàriament 12 medicaments. Segons hem sabut en aquestes situacions s’haurien d’adaptar el nostre treball. Al meu, l’únic que han fet és reduir-me la jornada i faig una hora menys, però segueixen donant-me el mateix tipus d’habitacions. Pitjor encara, després de denunciar em van donar el pis 14 que és el més difícil de netejar, perquè té moltes mampares i vidres.
A l’hotel quantes treballadores realitzeu la neteja d’habitacions?
M. M. Normalment som unes 30, però si hi ha més habitacions ocupades, porten més treballadores. Sempre la direcció del treball la fan els responsables de l’hotel i després els nostres encarregats ens distribueixen les tasques a realitzar.
Marilú, tu afirmes haver estat acomiadada després de denunciar l’empresa per cessió il·legal de treballadors?
M. M. Quan vam veure la situació, algunes companyes ens vam posar d’acord per denunciar la cessió il·legal. Ho vam fer a través dels nostres advocats, que van enviar burofax a l’empresa. Just després de presentar la denúncia em van comunicar que se m’havia rescindit el contracte. I el més curiós és que jo feia anys que treballava sense contracte. Mai vaig signar un contracte. Em pagaven cada mes i em lliuraven el full de salaris,però jo mai he signat un contracte i això ho vam saber quan vam revisar el nostre historial laboral.
V.S. A més el seu cas era especial, perquè el seu ritme de treball era més elevat que el de la majoria. Li pagaven per exemple per treballar 30 hores i en feia 50, de vegades sense descansos setmanals. Malgrat això li van enviar un paper dient que se li rescindia el contracte.
A la primera denúncia per cessió il·legal de treballadores, s’ha unit doncs una segona denúncia de cinc acomiadaments, no?
M. M. Hem denunciat per acomiadament discriminatori . Per tant, reclamem que ens integrin en la plantilla de l’hotel, per al qual realment treballem.
V.S. Les que vam quedar vam veure com se’ns s’adjudicaven les feines més difícils. Vam decidir ajudar les que tenen més feina, però l’empresa ens ho ha impedit: “aquí no hi ha amiguisme”, ens van dir. Tampoc deixen que coincidim en les hores de menjar perquè no ens agrupem.
-Les cambreres del Hilton Diagonal Mar han participat en una concentració a les portes de l’hotel i una acció sorpresa consistent en repartir a la taula dels directius de la cadena hotelera unes targetes nadalenques reivindicatives de la seva situació, recordant el lema del Hilton: “som l’ànima de l’hotel”. Fa poc van bloquejar simbòlicament la porta de l’establiment en un moment de gran presència de viatgers del World Economic Forum-.
Després de les seves mobilitzacions s’han vinculat a les Kellys?
V.S. Ens vam adonar que no estàvem soles. Vam contactar amb les Kellys, que ens han ajudat i ens han relacionat amb molta gent solidària. També hem vist que la nostra ràtio d’habitacions de l’hotel és desmesuradament alt. En altres establiments el nivell poques vegades supera les 15 habitacions per jornada i això ens ho han dit les nostres companyes d’altres hotels.
M.M. Cada dimecres ens reunim i preparem noves accions. Fins que no se solucioni la nostra situació realitzarem mobilitzacions espectaculars i farem que el Hilton Diagonal Mar reaccioni. Fins ara la resposta de l’hotel ha estat dir que no tenen vinculació amb nosaltres, però l’empresa a la qual teòricament pertanyem només té a Barcelona una oficina de pocs metres quadrats on treballa un administratiu. Quan els criden, els directius van a l’hotel. Abans treballaven en diversos hotels, ara només en aquest.
Reben ajuda les companyes que van ser acomiadades?
V.S. Les Kellys som autosuficients. Si tenim despeses, les cobrim amb múltiples col·laboracions, que van des de l’artesania que venem fins a moltes activitats que ens ajuden. Així, hi ha estudiants que ens porten a les reunions, o les associacions de veïns que també col·laboren i fins i tot les cantants que participen en les accions, o els iaioflautes que sempre participen en les mobilitzacions.
A canvi, vostès, les Kellys, també participen en les accions cíviques?
V. S. L’última ha estat molt emocionant, ens van convidar a parlar en el tancament de la manifestació del 8 de març. Vam poder explicar el nostre cas davant de milers de manifestants que ens van mostrar el seu afecte. Això és molt important per a nosaltres.
Potser em repeteixo, però han vist canvis a banda dels acomiadaments, a la feina a Hilton Diagonal Mar?
V.S. Una de les coses que hem vist és que es contractava a més gent, moltes treballadores africanes, a les quals hem vist que els adjudiquen càrregues de treball més altes fins i tot que les nostres. A vegades han de netejar 35 i fins i tot 40 habitacions diàries. I elles no es queixen.
De les quatre, per l’accent veig que totes són d’origen estranger, és una casualitat?
M. M.: No, no, de les 30 que usualment treballem al Hilton Diagonal Mar, em sembla que només hi ha una espanyola. Quan ve alguna d’aquí dura poc perquè no està disposada a acceptar les condicions i els ritmes de treball. A més, és clar, si ets estranger, perdre la feina suposa molt més que perdre ingressos. La llei d’estrangeria pot fer que et quedis sense permís de residència. Sembla que ara se centrin a contractar les persones més febles.
Tinc entès que voldrien que els responsables polítics intervinguessin en la situació que es dóna a l’hostaleria de Barcelona?
-Respon Eulàlia Garcia: advocada del col·lectiu- Vam aconseguir reunir-nos amb el regidor Agustí Colom, de l’equip de govern, encarregat de l’àrea d’hostaleria. Volíem que un cop l’any es fes un acte públic i es reconegués les empreses del sector que ho fan més bé des del punt de vista laboral. Per saber-ho es consultaria els clients dels hotels. Però, la idea no va semblar interessar-li. Un altre suggeriment va ser que en les reunions amb el gremi d’hostaleria deixessin participar les Kellys. També hem demanat si en les cimeres amb els hotelers es debati sobre les externalitzacions, i no hem aconseguit tampoc cap compromís. Sigui com sigui, hem enviat una carta a l’alcaldessa Ada Colau per veure si ella ens entén millor.
