Els treballadors de les clíniques del grup Quirón, mantindran la pressió sobre l’empresa fins que la direcció s’avingui a negociar la recuperació de les retallades practicades just després que s’aprovés el conveni que implicava una pujada del 2,5% dels salaris. Un conveni firmat després de quatre anys de congelació salarial.
La pròxima mobilització es farà dimecres, 1 de març, no serà una concentració sinó que es preveu fer una manifestació que sortirà de la Clínica El Pilar i acabarà davant les oficines de gestió de personal del grup, al carrer Londres de Barcelona, segons fons dels comitès d’empresa dels diferents hospitals del grup.
D’altra banda, l’amplitud dels serveis mínims decretats per Treball fa que la vaga al centres del grup Quirón convocada en solitari per CGT tingui poc efecte. En aquest sentit, les assemblees de la clínica Teknon i el Pilar, van decidir no afegir-se, i mantenir, de moment la pressió amb concentracions a les portes de les clíniques. Dimecres, 22 treballadors de tots els sindicats han fet una concentració davant, aquest cop, de la clínica Quirón.
Una queixa generalitzada és que treballadors i treballadores estan sotmesos a uns ritmes de feina que, afirmen, no els hi permet tractar com es mereixen els pacients: “no es cobreixen les baixes, no assumeixen els caps de setmana, i quan et demanes un dia per assumptes propis, tot i haver fet moltes més hores de les que calen, no et responen”. A més, aquest any l’empresa no ha pagat en el temps que era de costum els dits festius especials (Nadal i cap pd’anmy) i d’aquesta circumstància es va avisar amb retard, cosa que va causar molta mala maror entre el personal, afirma Sofia Agud, responsable de CCOO a la clínica Teknon
La nit de dimarts a dimecres començava la vaga de CGT. Si s’escolta els treballadors que formen part del piquet que hi havia a la Clínica Quirón, fer vaga ha estat molt difícil. D’una banda, denuncien, no s’ha comunicat fins a darrera hora a quins treballadors tenien serveis mínims encarregats. Això ha obligat tota la plantilla a presentar-se al lloc de feina (en alguns casos amb desplaçaments llargs) i un cop allà veure si havien de cobrir els serveis essencials o, si ho volien, podien fer vaga.
Un altre element molt crític des del punt de vista dels vaguistes, que a més l’han denunciat a Inspecció de Treball, és la dimensió dels serveis mínims. En aquest sentit, un empleat de la clínica Dexeus explicava “al nostre centre la incidència de la vaga ha estat del 100%, perquè només la podíem fer dues persones i l’hem fet”. A més, al piquet s’ha denunciat que serveis com els que afecten els quiròfans, els han assumit a causa de les aturades persones que habitualment fan de supervisores.
Què son serveis essencials?
La baralla amb la direcció de l’empresa té també aspectes conceptuals, com veure quines intervencions quirúrgiques són inajornables i quines es podrien fer quan no hi hagués vaga. “Una intervenció al genoll no es pot considerar inajornable, explicava un metge, que assumia que altres actuacions de més urgència es fan sense problemes, “perquè som sanitaris i els malalts són sempre la nostra prioritat”, explicava.
Els treballadors del conjunt de clíniques privades on es produeix la tensió laboral afirmen sense dubtes que la protesta es fa “tot i que les societats del grup tenen beneficis i molts. Assumir l’augment sense el tripijoc que han fet tampoc suposaria un gran trasbals” explicava una infermera que atén malalts crònics.
Des de l’inici de les protestes, que majoritàriament han estat demostracions de descontentament dels treballadors, l’actitud dels clients, i no es pot oblidar que es tracta d’hospitals privats, ha passat de la indiferència tradicional fins a rebre mostres de suport, com agafar els fulls volants que es reparteixen o posar-se les pegatines reivindicatives ofertes pels treballadors. “Veuen que a causa de l’actitud empresarial el servei, que abans era modèlic, ara perd qualitat, i saben, perquè els hi diem, que l’empresa guanya tants diners que ara amb els beneficis està comprant hospitals a llatinoamèrica, quan aquí alguns dels serveis mèdics que ens permetien competir amb la pública, es deixen de donar”, assegura Agut.
