L’organització Avalot, que agrupa els joves de la UGT de Catalunya, ha reclamat en una roda de premsa, un acord català contra la precarietat entre la joventut. Ho ha fet esgrimint el resultat d’un informe que mostra com ha empitjorat la situació dels joves des de l”any 2000. L’informe s’ha fet dins dels actes que aquest col·lectiu ha organitzat per celebrar el seu 20è aniversari.
Pel que fa a la població activa, l’any 2000 hi havia a Catalunya 345.000 joves actius més dels que hi ha ara, si es compta el grup que va dels 16 als 34 anys. En concret, L’any 2000, el 44,8% dels joves tenien feina o en buscaven, reduint-se al 27,2% el 2016.
Si es mira la taxa d’ocupació, el 2000 el 28,4% dels joves entre 16 i 19 anys afirmaven treballar o estar buscant feina i la xifra pujava al 62,8% entre els joves de 20 a 24 anys. L’any 2016 l’afectació se situa en el 7,87% i el 43,95%, respectivament, segons ha manifestat, Helena Ferrero, portaveu nacional d’Avalot.
Pel que fa a la taxa d’atur, l’actual gairebé dobla la que hi havia el 2000. per a la població menor de 25 anys, actualment és del 32,3%, mentre que 16 anys enrere era del 17%.
Pel que fa al nivell de temporalitat, la diferència és també espectacular: l’any 2016 es van signar a Catalunya 1.077.648 contractes temporals per a menors de 30 anys, dels quals gairebé la meitat, el 43,67%, tenien una durada inferior al mes. L’any 2005 eren el 27,85%.
El nivell de treball a temps parcial no desitjat també s’ha disparat. Ara se situa en el 24,4%, el doble que la població adulta. En comparació amb el 2000, s’ha produït un augment de 13,9 punts.
Els salaris també s’han reduït. En aquest cas es mesuren els salaris bruts. La població treballadora de 16 a 24 anys ha vist reduïts els seus ingressos salarials. En aquest cas la comparació es fa respecte dels de l’any 2004 quan es van registrar uns ingressos bruts de 1.051,25 euros mensuals, reduint-se a 986,26 euros el 2014.
Els joves de la UGT de Catalunya han fet diversos estudis sobre la sobrequalificació. En aquest sentit, 37 de cada 100 joves que treballen ho fan amb ocupacions que requereixen una formació inferior. L’any 2000 no arribaven a 23 joves de cada 100 treballadors, els que estaven ocupats en feines amb menor qualificació.
L’any 2012 un conseller de treball va recomanar els joves que marxessin a servir cafès a Londres. El 2016, respecte de l’any 2000, un total de 31.433 joves catalans (88,41%) han decidit marxar a l’estranger per desenvolupar el seu projecte de vida.
Emancipació aturada
Com a corol·lari de tot plegat hi ha la caiguda de la taxa d’emancipació. El 2016 només un 24,2% dels joves podia posar en marxa un projecte de vida independent. El 2000 aquesta xifra pujava fins al 32,6%.
Per equilibrar la situació Avalot proposa un pacte català contra la precarietat en el mercat laboral jove. El pacte hauria d’englobar el conjunt de polítiques per canviar la situació actual. A mes, hauria de ser un acord ampli, que englobés des de les associacions de joves dels sindicats i les mateixes associacions de joves empresaris. Hauria de tenir una especial cura amb els drets dels col·lectius més vulnerables.
Però, per què les mesures esmentades siguin efectives, els joves de la UGT reclamen, com ho fa el sindicat en el seu conjunt, la derogació de les dues reformes laborals que, opinen, no han fet més que precaritzar la feina. Per contra, s’hauria de pactar entre les diferents forces socials un nou Estatut dels Treballadors que reequilibrés la capacitat de negociar entre treballadors i empresaris i donés de nou carta de naturalesa al diàleg social.
