Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Catalunya ha experimentat un fort creixement del treball autònom des de l’any 2011. Això es vincula amb la precarització que es dóna a partir de la represa de l’activitat arran de la crisi. Així s’ha reconegut en la presentació de l’informe de la situació del treball autònom a Catalunya, que elabora anualment el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, organisme, presidit per Lluís Franco, vinculat amb el departament de Treball.
A finals de 2011 hi havia a Catalunya poc més de 490.000 persones d0nades d’alta com a autònomes. Eren el 16,2% del total de persones que treballaven a Catalunya. El 2016 els autònoms són 530.547 i representen el 17,2% de totes les persones ocupades.
Ofertes de grans empreses
Una part molt important del creixement del nombre d’autònoms correspon a persones que han estat contractades per empreses en el què popularment es coneix com a falsos autònoms. La consellera Dolors Bassa, ho reconeixia a l’inici de l’acte quan ha afirmat que el 32% de les ofertes que es fan a autònoms procedeixen de grans empreses. “Es tracta, doncs, d’esbrinar quins són autònoms efectius i quins ho són forçosos”, ha assenyat. Al respecte ha recordat algunes actuacions de la Inspecció de Treball contra els falsos autònoms i les empreses que els fan servir. Ha parlat en concret de Telefónica, que té una proposta de multa de 5,t milions per fer contractacions de persones sota l’aparença de ser autònoms.
De l’informe presentat en sorgeixen altres dades dignes de remarcar. Per exemple que Catalunya és un dels països europeus on el pes dels autònoms és més gran en relació amb el total d’ocupats. El 17,2% que és dóna aquí, només és superat per Portugal, Polònia, Itàlia i Grècia, ha dit Josep Martin Vives, ponent de l’estudi.
Gairebé la meitat treballen per empreses o societats col·lectives
Contra el que es podria pensar, hi ha una porció important d’autònoms que no són els clàssics professionals que es posen a treballar pel seu compte. Aquests serien els que l’estudi esmenta com a ‘autònoms pròpiament dits’. Sobre el total serien el 59,1%. La resta, 41,9% serien persones que estan donades d’alta com a Treballadors Autònoms Dependents (que treballen almenys en un 75% del seu temps per a un sol client); socis de cooperatives, o altres societats col·lectives.
Precisament, entre els autònoms que són al mateix temps membres de societats col·lectives hi ha la sospita que serien part dels que es coneix com a falsos autònoms o membres de falses cooperatives. En aquest sentit, Martin Vives ha posat un exemple que crida l’atenció. La comarca amb el percentatge més baix d’autònoms ‘pròpiament dits’ és Osona, just un territori on s’han donat moltes denúncies en el sector carni d’utilització de falsos autònoms o de cooperatives també simulades.
De fet, el perfil del treballador autònom vinculat amb societats col·lectives és el d’una persona que treballa en la indústria o la construcció, mentre que el dels autònoms clàssics es vincula amb treballador del sector serveis.
L’informe destaca al seu torn que el perfil mitjà d’un treballador autònom és el d’un home amb estudis superiors d’entre 34 i 54 anys, que no té assalariats al seu càrrec .
L’estudi recomana en les seves conclusions suavitzar el requisit que es demanen per accedir a la prestació per cessament d’activitat (una cosa anàloga a accedir al subsidi d’atur), que ara se situa en 2 anys de pèrdues continuades. El suggeriment en aquest sentit és que les pèrdues per accedir a l’ajut es redueixin a un any. Cal dir que només un 14% dels afiliats al Règim General de Treballadors d’Autònoms (RETA) i del Règim d’Empleats Familiars (REM) el tenen subscrita l’ampliació de l’assegurança que els permetria accedir a la prestació per cessament.
Altres propostes de l’informe demanen facilitar la compensació de deutes amb l’administració i solucionar la manca d’informació estadística sobre aquest el col·lecti dels autònoms.
