Ser treballador o treballadora jove a Catalunya i accedir a l’habitatge és gairebé una equació impossible. Aquesta és la conclusió d’un estudi presentat per Avalot Joves de la UGT de Catalunya. Concretament, un jove que treballi a Catalunya hauria de destinar un 64% del seu salari a la compra d’un habitatge, percentatge supera el 80% del seu sou, si el que vol és llogar .
Els preus pugen L’accés a l’habitatge a Catalunya es veu agreujat pel fet que els preus de la vivenda des de l’any 2000 han pujat un 73,35%, mentre que els salaris que perceben els joves només han pujat un 18% en aquests 16 anys. O sigui, els preus han pujat quatre cops més que els salaris.
Afra Blanco, portaveu d’Avalot, ha esgrimit, en roda de premsa, dades de diverses procedències. Així, segons l’Observatori Joves i Vivenda (OBJOVI), un jove català guanya a l’any 11.998 euros de mitjana si té una edat entre 16 i 29 anys i té la sort de treballar. La xifra puja a 16.103 euros si la seva edat és entre 30 i 34 anys. El salari mitjà d’un treballador a Catalunya se situa en 1.700 euros al mes.
Per tant, si es té en compte que el preu de l’habitatge a Catalunya és de 2.999 euros per metre quadrat, el salari d’un treballador no li permet comprar. I menys si es tracta d’un treballador menor de 29 anys, que percep 999.83 euros mensuals. Però també per a l’assalariat mitjà, que rep 1.700 euros mensuals, diu l’informe d’Avalot.
Sigui com sigui, segons l’OBJOVI, una persona jove menor de 30 anys hauria de destinar el 64% del seu salari mensual a pagar els terminis de la compra d’un habitatge, cinc punts més del que es destina en el conjunt de l’Estat.
Si la mesura es fa a partir del salari mitjà de joves que tenen entre 30 i 34 anys, aquests haurien de dedicar el 47’6% del seu salari al pagament del termini mensual corresponent a la compra de la seva vivenda. L’esforç per accedir a l’habitatge és molt superior al que aconsellen les recomanacions europees, que limiten l’endeutament tolerable en el 30% del salari.
Renda lliure, pitjor
Però, si el que es vol ver és comprar un habitatge de renda lliure, la impossibilitat es manifesta. Un jove amb menys de 30 anys i feina, cobra 11.998 euros a l’any, però si vol respectar la ràtio del 30% del salari disponible a l’habitatge, hauria de tenir un salari de 25.500 euros a l’any. Dit en altres paraules, els preus e l’habitatge lliure a Catalunya són un 45% superiors a la capacitat econòmica dels joves menors de 35 anys.
Avalot afegeix una altra variable. Més del 40% dels contractes fets a joves a Catalunya l’any passat tenien una durada igual o inferior a un mes. I abundant en aquesta línia, l’atur entre els joves ronda el 40% dels que volen treballar.
I què passa amb el lloguer? El panorama no és gaire diferent, o potser pitjor. Els preus de l’arrendament d’habitatges han pujat l’últim any un 10% a Catalunya. A Barcelona l’increment ha estat del 17%. Si es compara la dada catalana amb la corresponent a la mitjana estatal el preu del lloguer a Espanya va pujar un 3%.
La solució, compartir
En conseqüència, l’esforç econòmic que hauria de realitzar una persona assalariada de fins a 29 anys per pagar la renda del lloguer serà del 80,3% del seu salari i del 59,3% si té entre 30 i 34 anys. Dit en altres paraules, només el 10% dels joves assalariats poden assumir el pagament dels preus de l’habitatge.
Una alternativa seria que els joves accedissin a habitatges de protecció oficial (HPO) . Però, realment és una missió impossible. I ho és tot i que al Principat hi ha 3.264 habitatges de protecció oficial buits. A aquest efecte ajuda un fet paradoxal, el preu mitjà de l’HPO a Catalunya és més car que el de l’habitatge lliure de segona mà.
Com se soluciona el problema? Els joves catalans quan s’emancipen ho fan compartint habitatge. La comunitat és la primera en llars formades exclusivament per joves. Tot plegat pot tenir conseqüències en el futur econòmic del país, han indicat des d’Avalot
L’organització de joves de la UGT de Catalunya reclama l’aprovació del contingut de la Iniciativa Popular (ILP) ‘mesures urgents per a l’habitatge’. Entre altres reclama que el 65% del sòl residencial de nova implantació s’hauria de reservar per a habitatge de protecció pública. D’aquesta xifra el 70% s’hauria de destinar a lloguer i el 30% a propietat. També es reclama que la Generalitat destini no menys del 7% del seu pressupost a polítiques públiques d’habitatge.
