“L’important de la mobilització de diumenge és que tot Catalunya dirà, no al Tribunal Constitucional, i sí als drets socials i a la gent que més necessita polítiques socials”. Amb aquestes paraules, el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, sintetitzava la voluntat unitària de més de 60 organitzacions polítiques, sindicals i socials, que convoquen a la manifestació de diumenge, 29 de maig a la plaça d’Urquinaona, sota el lema: “els drets socials no es recorren”.
Precisament per animar la participació, s’ha fet un acte simbòlic en què representants de diverses entitats i organitzacions anaven construint un mur amb peces que representaven els drets manllevats per les diverses sentències del constitucional a lleis catalanes.
Després de Ros ha pres la paraula Jordi Cuixart, president d’Omnium Cultural. “No hi ha qüestió nacional més important que la qüestió social”, ha dit en iniciar la seva intervenció. Ha repassat les xifres de la situació social a Catalunya: “1,5 milions de catalans en situació de pobresa, 800.000 persones en situació de pobresa energètica, un 23% de ciutadans que tenen problemes per pagar els rebuts bàsics de llum aigua i energia, en aquest sentit fem una crida a tots els catalans i catalanes a què diumenge es manifestin perquè la cohesió social és un dels principals baluard que té la societat catalana És un fet excepcional que totes les entitats que convoquem sortim juntes al carrer , però no és un fet excepcional que durant 40 anys de democràcia tots hem lluitat braç a braç i d’una manera compartida en favor de la cohesió social”. En aquest sentit ha destacat que de les 23 lleis impugnades pel Tribunal Constitucional, 17 atempten contra els drets de la ciutadana. No parlem de banderes, del que parlem és del dret a viure dignament a Catalunya”, ha manifestat.
Un punt d’inflexió
Al seu torn, per CCOO ha parlat Carme Martínez. “Aquesta manifestació és una mostra de la complicitat clara que hi ha entre totes les entitats que ens hem aplegat, 60 entre partits i altres organitzacions, per cridar que ens calen instruments clars per combatre la pobresa laboral, la pobresa social. Sortim al carrer perquè necessitem la complicitat de les institucions, la de tothom, perquè realment no podem fer un pas enrere. Esperem que la manifestació del dia 29 sigui un punt d’inflexió perquè comencem a veure canvis fonamentals i tinguem també instruments per fer front a la realitat de pobresa laboral i pobresa social”, ha destacat.
Després ha parlat Diosdado Toledano, representant de la comissió promotora de la renda garantida de ciutadania. Ha estat contundent: “el Tribunal Constitucional tenia una oportunitat per llençar un missatge de concòrdia a Catalunya i de respecte dels drets socials dels catalans -ha dit-. No ha estat així. La nostra resposta ha estat la màxima unitat per defensar els nostres drets, la nostra sobirania, això vol dir que a l’Estatut d’Autonomia tenim l’article 24.3, sobre això estem avançant en la Renda Garantida de Ciutadania , amb aquesta renda no hi hauria pobresa a Catalunya, hi hauria cohesió social, seríem més forts i podríem fer-nos respectar, per això estarem a la manifestació de diumenge”, ha dit.
Sílvia Requena, ha estat l’única representant d’un partit polític a intervenir. Ho ha fet en nom de la sectorial d’igualtat i drets civils de CDC. Ha destacat que la llei d’igualtat entre homes i dones ha estat recorreguda després de ser aprovada unànimement pel Parlament de Catalunya. La líder política ha assenyalat al PP com a responsable de l’actuació del Tribunal Constitucional. “Sense impugnacions d’aquest partit no hi hauria admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional”, ha dit . Hi ha un autor clar de les impugnacions i és el Partit Popular “encara que estigui en funcions, encara que no hagi estat revalidat per les urnes és el responsable”, ha conclòs.
Presència política
La majoria dels membres del govern de la Generalitat, començant pel vicepresident, Oriol Junqueras, així com la titular de Presidència, Neus Munté, participaran en la protesta. L’únic conseller d’ERC que no assistirà a la convocatòria serà el de Justícia, Carles Mundó, mentre que per part de Convergència també està prevista la presència de Josep Rull.
Els últims mesos, el Tribunal Constitucional (TC) ha suspès diverses lleis com la destinada a frenar els desnonaments i que va motivar l’anomenada cimera contra la pobresa que va presidir Carles Puigdemont i en la qual van participar els alcaldes de les principals ciutats metropolitanes. El veto permanent del govern central l’ha portat a acumular recursos contra normes catalanes. I no es tracta només de mesures legals per frenar iniciatives vinculades al Procés. Des que el 2012 el Govern va iniciar la seva via sobiranista, Mariano Rajoy ha denunciat tot tipus d’actuacions, des de la declaració de ruptura amb Espanya fins a les lleis de pobresa energètica i d’horaris comercials.
El TC també ha retallat, entre altres normes catalanes, la que prohibia el ‘fracking’, les funcions del Síndic de Greuges (especialment les que li atribuïen competències en matèria de relacions internacionals i la condició de “Autoritat catalana” contra la tortura), i part de la llei de comerç catalana, en concret tot el referent als horaris i diumenges i festius que les botigues poden obrir, a més dels períodes de rebaixes. Una altra norma que el Constitucional ha deixat en l’aire és la llei d’igualtat, així com la de l’impost a les nuclears i el destinat a gravar els pisos buits. Precisament la manifestació de diumenge posa èmfasi en què la majoria de les normes aparcades tenen contingut social.
