Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El conveni de transport per carretera de la província de Barcelona torna a ser problemàtic. La renovació de l’acord fa cinc mesos que s’ha iniciat sense avenços, expliquen en fonts sindicals. La bel·ligerància entre la part social i l’empresarial és molt alta i qualsevol incident atura les converses i acosta el conflicte. El conveni afecta aproximadament unes 50.000 persones i és el més important d’aquest tipus a Catalunya.
Després de cinc mesos de contactes que no han donat resultats els sindicats que negocien el conveni: CCOO i UGT de Catalunya, han decidit demanar a la Generalitat que intervingui per a fer de mitjancera entre les parts. Això evitaria eternitzar la situació en la qual ni s’avança ni es trenquen els contactes, segons explica Juan José Pérez, del sector del transport de Barcelona de la UGT.
Les patronals Transcalit i Acet, que havien estat parlant amb els sindicats des de començament d’any han decidit enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), una petició social en el sentit que el tribunal interpretés un punt sobre el qual les dues parts no es posaven d’acord. Aquest recurs fa pensar Pérez que les patronals han iniciat un camí de posar traves al conveni amb l’objectiu d’allargar la negociació actual, cosa que mantindria la situació actual sine die. Segons els sindicats la consulta per interpretar un punt del qual es debat és normal, el que no ho és precisament el recurs judicial contra aquesta actuació, recurs que segons quina sigui la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els que l’han posat podrien recórrer fins al Tribunal Suprem. Tot plegat allargaria qualsevol acord i mantindria la situació actual del conveni.
Les relacions entre patronals i sindicats en el conveni de transport de mercaderies per carretera de Barcelona són molt tibants des de fa anys. Les patronals es van negar a negociar un nou conveni quan va acabar la vigència e l’anterior. En aquell moment es va interpretar la negació com l’intent que acabés la vigència de l’anterior acord en totes les seves parts, en virtut de la pèrdua de l’ultractivitat, una conseqüència de la reforma laboral. Però finalment van ser els tribunals, el TSJC i després el Tribunal Suprem que van dictaminar que el conveni mantenia la seva validesa indefinidament mentre es demostrés que els treballadors negociaven de bona fe.
Algunes empreses del transport van interpretar de part la reforma laboral i van comunicar als seus treballadors que a partir d’una data determinada el conveni perdia la vigència i, per exemple, les retribucions s’abaixaven fins al salari mínim interprofessional (SMI).
L’intent de les patronals va resultar fallit. El conveni del transport de la província de Barcelona es manté en tots els seus punts i avantatges socials. No obstant això, la negativa a avançar en la negociació salarial fa que de facto el sector tingui els salaris congelats des de l’any 2010, informen els sindicats. Precisament la renovació vol trencar la situació de congelació salarial que ja fa sis anys que dura.
Els sindicats encara no parlen de mobilitzacions, però de manera informal pensen que o se supera el bloqueig actual o hi haurà accions contundents en un sector del qual en depèn bona part del funcionament de l’economia de Barcelona.
