Avui, Primer de Maig, milers d’homes i dones ens hem manifestat pels carrers de les ciutats. Com un camp de cirerers florits hem estès un mantell de flors que expressaven aspiracions de treball i vida dignes, denunciant injustícies i fent visibles conflictes, mostrant el compromís i la decisió per transformar la realitat. En l’horitzó plana la nova cita electoral, el 26 de juny, i l’esperança que el paisatge florit ens porti a recollir el fruit roig del cirerer. Potser per això avui bona part de les reivindicacions explicitades insten a un hipotètic futur govern.
Malauradament, la urgència dels reptes socials avui no té contrapart amb qui negociar, atesa la interinitat dels governs d’aquest país. Uns, perquè estan “en funcions”, tot i que prorrogat, i d’altres, encara expectants per conèixer l’escenari definitiu per gestionar la seva proposta política. Però les reivindicacions han estat clares i explícites: revertir les mesures injustes i antisocials, i garantir treball digne, pensions justes i protecció social. Comprometen, per tant, a canviar de polítiques, a derogar les reformes laborals, a revertir retallades i a reconstruir nous drets laborals i socials.
Però, tot i la interinitat, hem vist com el Govern en funcions no desaprofita l’avinentesa per seguir servint els interessos que representa i aplicant les seves polítiques. Quan impugna la Llei d’emergència social davant el TC, fa un acte servil a les pressions de determinats lobbys d’interès i contrari a les necessitats de les persones més vulnerables. Però també evidencia la voluntat de mantenir viu un conflicte polític que fa anys que dura i que comporta una política recentralitzadora, envaint competències, mantenint un model de finançament injust i insuficient, i limitant l’exercici de l’autogovern. En comptes d’abordar-lo des del diàleg i la negociació, afrontant el necessari canvi d’un entramat constitucional esgotat i facilitant l’exercici del dret a decidir, prefereix instal·lar-se en la dinàmica d’acció-reacció i afavorir la inacció política i la paràlisi institucional que perjudica la majoria de la població. Aquesta darrera acció del govern del PP mostra clarament la naturalesa de les polítiques dels darrers anys: autoritàries i antisocials.
Per això avui a les manifestacions es traspuava una àmplia consciència social de trobar-nos davant d’un conflicte d’interessos, entre unes actuacions polítiques que són font d’injustícia, pobresa i desigualtat i les necessitats de canviar de polítiques per posar-les al servei del conjunt de la majoria de la societat. Això és el que es dilucida el 26-J, el manteniment del nucli dur de les polítiques d’austeritat i de les retallades, de les limitacions a les llibertats individuals i col·lectives i dels valors i la ideologia neoliberal que pretén individualitzar les relacions laborals i mercantilitzar les relacions socials, o si, per contra, la societat majoritàriament aposta per un canvi de polítiques que recomposi els drets arrabassats i posi les persones, les seves necessitats i protecció, al centre de les polítiques, combatent les desigualtats i distribuint de manera justa la riquesa existent. Per això, el 26-J és important que tothom vagi a votar. Si no votem, altres decidiran per nosaltres i, en l’abstenció, hi ha el perill de mantenir invariables les actuals formes i actes de govern.
Votar per canviar, sí. Però organitzar-nos i mobilitzar-nos, sigui qui sigui qui governi, ara o demà, allà o aquí, per exigir unes mesures i accions de govern que lluitin contra la pobresa laboral i social i pel treball digne i els drets. Passar a l’ofensiva, amb l’organització, la denúncia i la proposta, la pressió i la negociació, per condicionar les polítiques, evitant que segueixin sent servils als interessos d’una minoria poderosa i responguin a les demandes i necessitats de la majoria.
Avui, com cada Primer de Maig, arreu del món hem recordat que davant al poder econòmic i polític, els treballadors i treballadores tenim la força de l’organització, la unitat i la solidaritat. Sabem que quan els cirerers floreixen i omplen de blanc el paisatge, ens recorden que ha arribat la primavera. Però també anuncia que en poques setmanes arriba l’estiu projectant el color roig dels fruits esperats. La nostra primavera és l’ofensiva pels drets laborals i socials, en la negociació col·lectiva i la concertació social, que ha de pressionar per un canvi de fons, tant de polítiques públiques com de pràctiques empresarials.
