El món dels conductors de tricicles per a turistes, rickshaws, està en plena ebullició. El que fins ara havia estat un camp exclusiu per al negoci privat, viu un moment de canvi. Cinc treballadors han decidit plantar-se pel seu compte i deixar la relació complicada que es dóna en aquest sector. La fórmula que estudia aquest grup és formar una cooperativa, tot i que encara no han donat totes les passes en aquest sentit, afirma Luís Albornoz, un dels emprenedors.
“Hem començat a caminar. Dijous ens van arribar els cinc tricicles i de manera autònoma hem començat a sortir al carrer a treballar”, explica Albornoz. Però la idea de crear la seva pròpia empresa ve de lluny. Per això els conductors es van posar en contactefa uns mesos amb Barcelona Activa, l’entitat de l’Ajuntament de Barcelona que ajuda les persones que busquen feina o volen tirar endavant el seu propi projecte. “A Barcelona Activa ens van assessorar i durant un temps han treballat al nostre costat en el pla d’empresa”, diu el conductor, que tampoc es vol adjudicar el paper de portaveu.
Un cop fetes les primeres feines i amb el pla d’empresa ja elaborat, des de Barcelona Activa es va facilitar el contacte a aquests cinc treballadors amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. “Allà ens han tractat molt bé, ens han ajudat a coses com elaborar l’esborrany dels estatuts de la cooperativa”, diu Albornoz. Però, un cop han creades les bases materials per tirar endavant l’empresa, falta, en la seva opinió, el punt essencial: “tenir la seguretat que un cop creem la nostra empresa podrem treballar amb normalitat”, afirma, referint-se al buit legal que hi ha entorn a la nova activitat de conductors de tricicles especialment dedicada a transportar turistes. En aquest sentit una part important del centenar de conductors de rickshaws de Barcelona estan expectants de la sortida que pugui adoptar l’ajuntament de la ciutat per regular la seva activitat, fins ara, en la pràctica, només tolerada.
“Constituir una cooperativa comporta una sèrie d’obligacions legals i econòmiques en les que no volem entrar fins que sapiguem que podem treballar amb normalitat i totalment dins de les normes”, explica Luís. El punt actual, d’una certa indefinició, també fa que el nom de la cooperativa que tenen projectada no sigui oficial, “és una fantasia” diu Luís. Tot i això internament usen la denominació d’Indie.
Una cosa en la que no tenen dubtes és en que la forma jurídica que els hi agrada és la de la cooperativa. Amb ella estan segurs de mantenir la llibertat a la que estan acostumats i al mateix temps poder cooperar entre tots en aquelles coses comunes, com serien tenir un local on aparcar els vehicles i fer reparacions si s’escau o realitzar des d’allà les tasques burocràtiques corresponents. “Sempre ens ha agradat el model cooperativista”, expliquen.
Una altra cosa que mantenen és la militància a la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la col·laboració amb la resta de xòfers de tricicles que s’han reconegut com a col·lectiu després de viure situacions dures com l’acomiadament d’un company.
