Dimarts, 5 d’abril està previst l’inici del judici contra Roger Sànchez i Saturnino Mercader, els dos treballadors als quals es demanen en total 8 anys de presó per la seva participació en la vaga general del 29 de març de 2012 contra la reforma laboral. Les peticions de penes són sis anys per a Roger i 2 anys per a Saturnino Mercader.
El primer cas per haver abaixat dues persianes durant la jornada de mobilització obrera, en aplicació de l’article 315,3 del codi penal, qualificat pels sindicalistes, com l’article antivaga. A Mercader li demanen dos anys per resistència a l’autoritat Consultats els dos sindicalistes han manifestat la seva esperança que la Generalitat retiri en la vista judicial la seva petició de penes. Abans ja ho va fer l’Ajuntament de Barcelona, cosa que si finalment es confirma deixaria l’acusació únicament en mans del ministeri fiscal.
L’esperança dels dos sindicalistes rau en la declaració feta per alts càrrecs de la Generalitat en el sentit que en els judicis contra sindicalistes per les mobilitzacions contra les vagues generals, el govern català es retiraria de l’acusació particular en tots aquells casos en què no s’haguessin produït agressions cap a membres de les forces de seguretat o ap a béns públics. Aquestes dues condicions es donen en el cas del procés de Roger i Mercader.
El cas de Roger i Mercader, ha suscitat la solidaritat de diversos sectors socials a Catalunya. Els dos són veïns del barri de Sant Andreu de Barcelona, on hi ha un fort moviment de suport. Les xarxes socials se n’han fet ressò amb l’indicador #rogerimercaderabsolució.
Es dóna el cas que Roger és membre del partit Endavant, organització que està integrada a la CUP. També és membre del sindicat Coordinadora Obrera Sindical (COS) i de diverses organitzacions populars a Sant Andreu. Al seu torn, Saturnino Mercader és militant de la Confederació General del Treball i responsable a d’acció sindical a Catalunya i president del comitè d’empresa de Transports Municipals de Barcelona (TMB).
Segon intent de judici
Aquesta serà la segona ocasió en què s’intenta jutjar Roger i Mercader. La primera es va suspendre el 30 de juny de l’any 2015. En aquella ocasió es demanaven 6 anys a Roger li demanen sis anys de presó per un suposat delicte contra al dret al treball, consistent en haver abaixat dues persianes i també per un suposat atemptat a l’autoritat.
Per la seva banda, a Saturnino Mercader li demanaven dos anys i mig per resistència a l’autoritat. Petició que després s’ha reduït a dos anys.
Inicialment van exercir l’acusació particular la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Però amb el canvi de majories el nou equip de govern a Barcelona va desistir de totes les acusacions en les quals no hi hagués destrosses de béns públics.
Finalment el primer judici es va aturar per vulneració del dret de defensa de Roger. La irregularitat consistí en què quan van detenir el militant independentista mai li van fer cap pregunta respecte a les baixades de persianes, fet en el qual es basava la fiscalia per demanar cinc dels sis anys de presó inclosa en la petició. Quan la defensa de Roger va argumentar aquest fet es va decidir ajornar el judici i iniciar el procediment perquè li puguin preguntar a l’entorn dels fets esdevinguts durant la vaga general. En la mateixa vista es va canviar la petició a Mercader reduint- la de dos anys i mig a dos anys, cosa que implica que si fos declarat culpable no hauria d’entrar a la presó. Per la seva banda a Roger una sentència de més de dos anys li suposaria l’ingrés en presidi.
Els dos acusats van declarar en el seu dia que la duresa de les acusacions tenia a veure amb les instruccions donades pel govern central als fiscals, amb l’objectiu de castigar els vaguistes i intimidar els sectors populars que havien iniciat el 2012 un potent cicle de protestes contra la política econòmica basada en l’austeritat dictada per la troika.
En el fons del procés judicial hi ha l’article 315,3 deo codi penal. En els primers apartats afirma: “Seran castigats amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos els que mitjançant engany o abús de situació de necessitat impedissin o limitessin l’exercici de la llibertat sindical o el dret de vaga”, afegint el paràgraf segon que “si les conductes ressenyades en l’apartat anterior es porten a terme amb força, violència o intimidació, s’han d’imposar les penes superiors en grau”. No obstant això el paràgraf 3 ,del mateix article que se cita, afirma: “les mateixes penes de l’apartat segon s’imposaran als que, actuant en grup o individualment, però d’acord amb altres, coaccionin a altres persones a iniciar o continuar una vaga” .
Curiosament hi ha un article en el codi penal, que castiga les actituds dels empresaris que impedissin l’exercici del dret de vaga. En aquest cas la pena no passa d’una multa.
