Rescatar i cobrar per avançat l’import d’un fons de pensions en cas d’estar aturat no implica perdre el subsidi de desocupació. Aquest és el contingut d’una sentència del Tribunal Suprem que implica doctrina i que afecta una dona que va recuperar el seu fons mentre cobrava de l’atur, segons informa el Tribunal Suprem.
Segons s’indica en la sentència com a fets provats, una treballadora de Barcelona nascuda l’any 1952, tenia reconegut el subsidi d’atur entre 2007 i 2017. El 16 de gener de 2007 aquesta treballadora va rescatar el seu fons de pensions, valorat en 16.125 euros. Aquesta treballadora va comunicar l’operació a Hisenda en el moment de realitzar la declaració de l’IRPF. Però, l’any 2008 l’INEM va declarar extingit el dret de la dona a cobrar el subsidi que tenia reconegut. La justificació per a la mesura era que la treballadora havia obtingut rendes mensuals superiors al 75% del salari mínim interprofessional (SMI) després del rescat del pla.
La dona va presentar recurs judicial davant la mesura de l’INEM, que la perjudicava econòmicament. El resultat va ser que tant el jutjat Social número 3 de Barcelona, com el Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) van donar la raó a la treballadora i van declarar no ajustada a dret l’extinció del subsidi establint, a més, que l’havia de cobrar en el període reconegut inicialment, entre l’any 2007 i el 2017. No obstant això, sí que es declara la suspensió temporal del subsidi entre el 16 de gener de 2007 (data de rescat del Pla de Pensions) i el 15 de gener de 2008, amb obligació de tornar el percebut en aquest període.
El Servicio Público de Empleo Estatal (SPEE) va recórrer en cassació per a la unificació de doctrina davant el Suprem, al·legant que en un cas similar, on un perceptor del subsidi va rescatar un pla de pensions, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia considerat ajustat a dret que s’extingís el dret per no comunicar a l’entitat gestora el rescat del Pla.
La sentència ara coneguda, que fixa doctrina per a posteriors casos en el mateix sentit dictamina que no s’ha de considerar renda o ingrés computable l’import total del Pla de Pensions rescatat (en aquest cas, 16.125 euros), sinó que s’ha de considerar com a ingrés, si escau, la plusvàlua o guany que ha generat aquest Pla. “Com que no consta si han existit aquests beneficis, plusvàlues o rendes ni, si escau, l’import dels mateixos, l’actora no ha comès la infracció que el SPEE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) l‘imputa, és a dir, no comunicar l’obtenció de les rendes i percebre prestació per atur indegudament”, sancionat en l’article 25.3 de la Llei d’Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (LISOS).
Només compta el guany obtingut
La filosofia de la sentència considera que la treballadora en recuperar el seu pla de pensions no obté cap element patrimonial que no tingués anteriorment i que això només es podria entendre així amb els guanys aconseguits en l’esmentat pla, si és que s’hagués obtingut.
La pràctica habitual fins ara quan una persona quedava aturada consistia en el fet que no podia accedir al rescat del seu pla de pensions fins que abans no hagués esgotat el subsidi per desocupació. Això produïa distorsions com que persones que tenien una quantitat estalviada que els hagués permès mantenir un nivell de vida acceptable passessin un temps fins a rescatar els fons que havien dipositat anteriorment.
Mig milió de persones han rescatat el seu pla de pensions entre els anys 2007 i 2014, segons l’Associació d’institucions d’inversió col·lectiva (Inverco). En total, en el període esmentat s’han tret dels plans uns 2.500 milions, cosa que situa la mitjana en uns 5.000 euros per persona.
El recurs als diners estalviats per a millorar la jubilació ha estat creixent en els anys estudiats. Així, el 2007 van rescatar els seus plans 5.800 aturats de llarga durada, mentre que el 2015, últim amb dades tancades, el van recuperar 79.000 persones.
