La plaça de Catalunya, de pista de gel a seu de la primera fira del consum responsable

La plaça de Catalunya de Barcelona és des fa poc un aparador privilegiat de l’economia social i solidària. L’espai més noble de la ciutat està ocupat per paradetes que mostren al públic que una altra economia és possible. Només un any enrere aquest espai estava ocupat per una pista de glaç pagada per les associacions de comerciants. Les dues imatges mostren, potser el canvi que la ciutat ha viscut arran de les eleccions municipals.

La fira té previst funcionar fins al pròxim 4 de gener. La seva organització ha estat gestionada pel Comissionat d’Economia Cooperativa Social i Solidària de l’ajuntament.

La intenció que hi ha darrere del projecte és mostrar als barcelonins i barcelonines l’existència d’un conjunt d’entitats, organitzacions i empreses que produeixen béns i serveis que permeten practicar una economia alternativa, més propera a la ciutadania, segons fonts de l’organització.

Des del comissionat s’és conscient que les propostes que es poden trobar a Plaça Catalunya són modestes si es comparen amb les grans promocions que en aquestes dates fan les grans cadenes comercials. En tot cas el programa supera les 60 entitats. L’element que potser diferencia la filosofia que rau darrere de la fira i les propostes comercials convencionals és l’alt retorn social que es dóna en l’economia solidària. També serveix aquest mostrari per fer arribar al gran públic l’existència de projectes viables que no sols potencien un consum responsable sinó que asseguren que en el seu procés de disseny i producció les empreses i entitats que hi han participat ho han fet de forma democràtica i participativa.

Altres anys ja se celebrava una mostra de característiques semblants, als Jardinets de Gràcia. Però aquest any tant per l’espai com per l’amplitud de la proposta la Fira adopta un caràcter extraordinari.

Des de l’organització es vol ressaltar que l’economia social i solidària és aquella que promou la col·laboració, vol superar les diferències salarials i té un especial afany en l’arrelament al territori. És, afirmen, “una economia que no deslocalitza i que sempre reverteix en la proximitat”.

En aquesta primera edició, els visitants poden trobar d’es d’espectacles pensats per als més menuts fins a propostes de tot tipus. Els organitzadors destaquen que en el recinte s’hi han aplegat fins a 61 entitats entre les quals hi ha cooperatives, entitats sense ànim de lucre, fundacions i organitzacions

Fundacions com Ared i Formació i Treball. Cooperatives com el menjador de Ca la Rosa, La ciutat invisible o la llibreria la Caniabal, grups cooperatius com TEB. Publicacions com Alternativas Económicas. Associacions ciutadanes com Trinijove. Entitas com Aspasim, Fundació Tallers i Associació Esclat. Empreses cooperatives com Som Energia o Eticom atenen i expliquen als visitants que una altra economia i una altra relació de les persones amb l’economia és possible.

A més, els organitzadors han elaborat activitats en espais tancats que es poden seguir. Dimarts passat es va celebrar la primera xerrada en la qual es presentaven diversos projectes i realitats de premsa alternativa i cooperativa, com La directa, Crític i Alternativas Econòmicas entre altres.