La precarització del treball provoca situacions paradoxals, especialment en àmbits emergents. Els treballs a la llar és un d’aquests àmbits. La Tammy treballava en el servei a la llar. Per trobar la feina va utilitzar els serveis d’una agència que fa la intermediació entre els aspirants a aquesta feina i les famílies que volen contractar una persona, segons explica Oriol Pintos, responsable d’organització de la Coordinadora Obrera Sindical, COS. Al final, va perdre la feina per reclamar els seus drets i no amagar la seva afiliació sindical. El cas és que el seu sindicat intenta ara que l’agència la recol·loqui.
La Tamy és una treballadora jove que va ser enviada per l’agència Coccinelle a una llar perquè fes feines de la llar. La família que havia sol·licitat els serveis és la que estableix la relació contractual amb l’agència, però no amb la treballadora que va a fer feines al seu domicili.
Durant un temps, segons el sindicat, la treballadora va fer el seu treball sense que la família en tingués cap queixa del seu treball.
Però, l’empleada de la llar va comentar als seus patrons que s’havia afiliat a COS. També es va queixar que no es respectessin els drets laborals més elementals, com el descans legal durant la jornada laboral, la comunicació oficial de les hores extres que havia de fer o que se li regularitzés el contracte, ja que la família on treballava havia canviat de domicili, entre altres.
Això va fer que des de Coccinelle l’avisessin que no podia anar a treballar amb la família. Però al mateix temps no se li ofereix una feina alternativa en una altra col·locació.
(La família a casa de la qual treballava la Tamy va negar cap intenció ideològica en el rebuig a la treballadora que havien demanat.)
Des de l’organització sindical es considera que el fet que la treballadora no pugui treballar a causa de la seva afiliació és una vulneració flagrant dels seus drets. Per això es va decidir fer una acció. Un grup d’afiliats i afiliades del sindicat es van concentrar davant la seu de l’agència de col·locació, situada al carrer Diputació 251 de Barcelona, per reclamar que la seva companya pogués mantenir la feina i en tot cas fos recol·locada a un altre destí.
En la concentració uns representants sindicals van poder parlar amb les dues empresàries responsables de Coccinelle. Segons expliquen a la COS, les dues empresàries van caure en contínues contradiccions. D’una banda van responsabilitzar a la família de totes les irregularitats esmentades i al mateix temps van argumentar que Tamy és una excel·lent treballadora. I tanmateix, “es negaven a estudiar la seva reubicació” en un altre centre de treball.
Des del sindicat independentista es considera que la crisi econòmica i la creixent desregulació han fet proliferar negocis com les agències de col·locació especialitzades a fer d’intermediàries entre famílies i persones que aspiren a treballar en el servei domèstic. En aquest sentit consideren que aquest àmbit obre nous camins per al sindicalisme que preconitzen. “No es tracta de casos individuals, hi ha moltes Tamy, el que és rellevant és que en aquest cas la nostra companya ha tingut el valor de reclamar els seus drets”, afirma Pintos.
