Els joves d’Avalot – UGT han realitzat una acció al Portal de l’Àngel de Barcelona per denunciar les condicions salarials i de treball que es multinacionals de capital espanyol apliquen a les seves treballadores especialment al Magrib.
Un parell de dotzenes de sindicalistes, catalans i també de les organitzacions agermanades amb UGT de Tunísia i el Marroc, s’han concentrat davant la botiga de la marca Zara al barri més comercial de Barcelona. L’acció formava part de la campanya Death Fashion Work, endegada per denunciar la situació precària en la qual es troben moltes dones i també joves que treballen per a prestigioses marques tèxtils.
A l’hora assenyalada, els i les sindicalistes de la UGT de Catalunya, la Unió General de Treballadors de Tunísia (UGTT), la Unió General de Treballadors d’Algèria (UGTA) i la Federació Democràtica del Treball del Marroc (FDT) han pintat les seves mans de vermell i han deixat les empremtes davant l’entrada del Zara, i més tard als vidres dels aparadors.
Mentre es feia aquesta acció es denunciava la situació laboral de la dona al Magrib. Afra Blanco, portaveu d’Avalot posava com a exemple de la situació que es produeix, el fet que el màxim accionista d’Inditex, Amancio Ortega, hagi estat nomenat la persona més rica del món. L’imperi tèxtil va anunciar dimecres passat el repartiment d’un dividend valorat en 810 milions d’euros, i el mateix Ortega es va embutxacar 480 milions com a resultat de la seva participació majoritària en el capital de la societat de confecció. Per contra, segons es podia escoltar per boca dels activistes, una dona que treballi per empreses proveïdores d’Inditex, pot arribar a cobrar 200 euros al mes per 65 hores de feina. Igualment, els sindicalistes explicaven casos de noies joves que treballen sense contracte per 0,35 euros l’hora.
Sense sortir del mateix carrer, el grup de sindicalistes s’han traslladat només uns metres més endavant, i han fet la mateixa acció a les portes de l’establiment de la marca Mango, propietat del català Isak Andic, on a més de repetir els arguments han afegit un nou element. A l’Estat espanyol, els grups tèxtils esmentats “impedeixen que la gent jove s’organitzi i pugui crear seccions sindicals a partir de les quals defensar els drets dels treballadors”, explicaven des del megàfon. A una distància prudencial, la Guàrdia Urbana observava la protesta sense intervenir.
L’actuació dels sindicalistes catalans i magribins s’ha fet aprofitant que els tres sindicats dels països africans han enviat els seus joves a unes jornades de formació i debat sobre el treball digne i la negociació col·lectiva. Dins d’aquestes activitats es presentara un llibre titulat veus magribines, on es recullen les experiències personals i laborals de dones joves d’aquells països.
