Cada dos dies moren tres treballadors en accidents laborals

No ha sortit a cap portada de diari. Cap telenotícies ha obert amb aquesta “exclusiva”. Però les dades publicades el darrer dia d’agost pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social són de veritable escàndol i haurien de fer dimitir governs sencers si tinguessin la més mínima decència: els primers sis mesos del 2015 l’augment de la temporalitat i la precarietat laboral han fet disparar els accidents de treball. I entre aquests, els que més augmenten són els sinistres laborals més greus: els mortals causats al centre de treball, augmentant especialment els causats per cops i aixafaments. Unes dramàtiques dades que novament posen sobre la taula la sangria que s’està donant en el nostre precaritzat mercat laboral, on sembla que per molts empresaris la Llei de Prevenció de Riscos és simplement una norma que fàcilment pot ser infringida sense cap conseqüència.
239 treballadors morts en només sis mesos

La lectura de les dades oficials fetes públiques pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social no poden deixen indiferents: 239 persones han mort a l’Estat espanyol al seu centre de treball durant els primers sis mesos del 2015. És a dir, gairebé tres treballadors moren en accidents de treball cada dos dies en un estat que es fa dir sense cap rubor “democràtic” i “social”. I és una dada que en el marc de l’augment de la temporalitat i la precarietat laboral no para d’augmentar, pujant en 16 treballadors morts al centre de treball més aquest any respecte al mateix període de 2014.

Als Països Catalans han estat 68 els companys treballadors morts, i per tant arribant a ser més d’un treballador mort cada tres dies a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. En aquest àmbit destaca l’alta sinistralitat a la província de Barcelona, que ha arribat a comptabilitzar la terrible dada de 35 treballadors morts en aquests sis mesos, pràcticament una defunció en Accident de Treball cada sis dies a les comarques barcelonines.

Les fredes dades oficials també deixen constància de què el sector econòmic on l’augment ha estat més important és la indústria (amb un 30% més de sinistralitat mortal que el 2014), i des de la perspectiva de gènere destaca que els accidents de treball han augmentat un 40% entre les dones treballadores respecte a l’any passat.

Alhora, és important destacar que els sinistres que més han augmentat, amb diferència, són els traumàtics, destacant-se les col·lisions amb objectes en moviment (que han augmentat un espectacular 310% respecte al mateix període de l’any passat) i les enganxades i aixafaments, que també han augmentat un 45%, contra la baixada dels accidents de trànsit i els causats per infarts al centre de treball.

Finalment, les dades del Ministeri també determinen un manteniment del drama dels 1.593 accidents de treball greus, que han causat baixes mèdiques i importants lesions físiques a gairebé 9 treballadors cada dia arreu l’Estat.

Radiografia d’una tragèdia silenciada

Però les fredes xifres oficials no poden expressar la magnitud del veritable drama d’un mercat laboral on ens hem acostumat al fet que cada dia hi hagi treballadors amb greus patologies o morts simplement per intentar guanyar-se la vida. I a més a més aquestes dades no quantifiquen la gran majoria de malalties professionals que resten amagades i sense declarar, com càncers professionals causats per exposicions a múltiples substàncies químiques als centres de treball.

Els estudis ho declaren, i pràcticament ningú s’atreveix a discutir-ho: la precarietat laboral, de la mà de la temporalitat, fan augmentar exponencialment els accidents de treball. La patronal augmenta els seus beneficis reclutant plantilles atemorides per amenaces constants d’EROs, tancaments, atur o reduccions salarials, on cada dia oblidem més reclamar un dret tan fonamental com el de la salut i la integritat física.

En aquest context hauríem de preguntar-nos, que tenim els treballadors més valuós que la nostra pròpia vida? Quines poderoses forces poden fer-nos oblidar un principi tan bàsic? La resposta està en un mercat de treball cada cop més inhumà i corrosiu.

Però el drama dels accidents de treball no és una tragèdia “natural” caiguda del cel. És el resultat directe del model d’intensificació de l’explotació capitalista, a còpia d’estendre els contractes precaris, temporals i mal pagats. I és el resultat de la contradicció fonamental, entre l’ànsia gairebé infinita de beneficis del capital i el dret bàsic a la vida dels treballadors, i desgraciadament en l’actualitat la correlació de forces resta a favor de la Patronal. En l’altar del lliure mercat i els màxims beneficis s’estan sacrificant la vida i integritat física de massa persones.

I per tant la solució no vindrà de cap despatx oficial, ni de la mà de cap campanya mediàtica governamental: l’única via per defensar la nostra salut és l’organització i lluita dels mateixos treballadors. Només plantilles organitzades i conscienciades poden plantar cara de forma col·lectiva per aplicar mesures efectives que posin límit al capital, i que garanteixin realment que el dret a la vida està per sobre del de la propietat privada i el lliure mercat.

La dicotomia és clara: o els seus beneficis o la nostra salut. O el capital o la vida.

PD: Mentre intentava treure l’entrellat de les fredes dades oficials, m’arribava la notícia d’un altre treballador mort, aquest cop a Volkswagen Navarra, atropellat per una “toro” mecànic.