Ricardo Vercher: “Em demanen penes de 5 anys de presó per escarmentar així la protesta social”

Al treballador de Metro el jutgen aquest divendres, la fiscalia l'acusa d'un delicte de coaccions a un conductor d'autobús, que no el reconeix

Tomeu Ferrer
 
 
 
Ricardo Vercher és treballador i membvre del comitè d'empresa de Metro de Barcelona Foto: TOMEU FERRER

Ricardo Vercher és treballador i membre del comitè d’empresa de Metro de Barcelona Foto: TOMEU FERRER

Ricardo Vercher és un treballador de Metro de Barcelona. És també sindicalista de CCOO i conegut per  ser membre del comitè d’empresa. A Vercher el 14 de novembre de 2012 li porta mals records. Per culpa del que va passar aquell dia s’enfronta a un judici en el qual el fiscal li demana cinc anys de presó més multa i accessòries. El cas es jutja aquest divendres. Al judici, que està previst que comenci a les 11,30 a la Ciutat de la Justícia, tenen previst assistir-hi els secretaris generals de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego i de les CCOO d’Espanya, Ignacio Fernández Toxo. Els sindicalistes assistiran a una concentració una hora abans.

La transcendència de cas és una mostra clara que el que es jutja no té a veure amb destrosses de material públic sinó amb l’exercici del dret de protesta davant iniciatives com la reforma laboral, “extremadament agressiva”, segons va declarar en el seu dia el president espanyol, Mariano Rajoy.

Explica’ns, què va passar el 14 de novembre de 2012?

Ricardo Vercher.  Doncs, que era un dia amb vaga de Metro, que coincidia també amb la vaga general contra la reforma laboral del PP.

Com que hi havia vaga de Metro?

R.V. Si, era una vaga que fèiem perquè ens volien treure la paga de nadal. No sé si recordes que ens volien treure aquella paga, coincidint amb el que van fer als funcionaris.

Suposo que quan es fan vagues de tipus general, els treballadors de les empreses grans ja us situeu sempre a les mateixes zones.

R.V. Bé, normalment, els treballadors del Metro, com els transports són una part important en l’èxit de les vagues, primer vam fer piquets informatius al Metro i després vam anar a la seu de CCOO, a Via Laietana, d’on vam sortir a repartir fulls volants que explicaven els perjudicis que per als treballadors suposaria la reforma laboral. Això se’n diu una extensió de piquet.

I va ser en aquell moment quan va passar l’incident que fa que us demanin tants anys de presó.

R.V. Segons sembla, l’autobús pel qual m’imputen la petició de pena, ja havia estat aturat cap a les 12 del migdia a Plaça Catalunya, perquè no formava part dels serveis mínims. Segons ens van dir quan es va comunicar al conductor que hi havia vaga, un comandament va dir que s’enduia el transport cap a la cotxera.

I tu que estaves fent en aquell moment?

R.V. Jo estava repartint la propaganda, i parlant amb la gent i cridant consignes: el que es fa en jornades com aquesta. Quan vaig arribar a Plaça d’Urquinaona vaig veure que havien aturat un autobús. El vehicle sembla que havia protagonitzat un incident a plaça Catalunya, l’havien aturat i va tornar a sortir, i la gent estava una mica alterada.

I llavors van passar els fets més durs?

R.V. Allà hi havia un grup de quatre o cinc persones que no eren de la nostra extensió de piquet, perquè nosaltres no som ni violents ni hem tingut mai cap problema d’aquest tipus. Aquest segon grup va ser esbroncat per la gent del piquet. I sembla que algú d’aquest altre grupet va punxar una roda de l’autobús. Llavors es van dispersar. Quan vaig veure la punxa, la vaig treure i després la vaig llançar a un contenidor. Això és tot el que va succeir.

Què va passar perquè un acusessin dels fets?

R.V. Doncs que en unes imatges publicades en la versió digital d’un diari de Barcelona se’m podia veure amb el punxó als dits. I he de dir que la informació feta per aquell diari era tota errònia, perquè es deia que havíem volgut trencar els serveis mínims, quan efectivament l’autobús estava circulant fora de les hores que la Generalitat va establir per aquests serveis.

A veure, aclarim, l’autobús estava o no estava complint els serveis mínims?

R.V. El jutge va demanar informació a l’empresa sobre el cas i la resposta va ser que el vehicle no formava part dels serveis mínims, que circulava fora dels mínims establerts. S’ha de dir que qui no va complir va ser TMB que va decidir fer sortir l’autobús fora de la franja horària fixada per la Generalitat.

I que va passar després?

Doncs que quan havia passat potser un mes de la vaga general. Vaig rebre una citació dels Mossos d’Esquadra per declarar. Hi vaig anar, però em vaig negar a dir res perquè no sabia de què se m’acusava en concret. Sí que vaig declarar més tard davant del jutge.

I com va anar?

També passar a declarar el conductor de l’autobús, que va dir, i consta en el sumari, que no em reconeixia. Va dir que l’havien increpat, però a mi no em reconeix entre els que ho van fer. Tot i això, em demanen tres anys de presó per coaccions. Em sembla que les penes possibles van de sis mesos a tres anys, i em demanen la pena màxima. També va declarar un representant de l’empresa que, efectivament ,va deixar clar que el vehicle no estava fent els serveis mínims. Però, l’informe del fiscal diu amb claredat que es van impedir els serveis mínims. Un altre element que reforça la meva posició és que els serveis mínims havien acabat a les 11 i els fets van passar a la 1.

Ricardo Vercher a la seu de la secció sindical de CCOO al Metro: Foto TOMEU FERRER

Ricardo Vercher a la seu de la secció sindical de CCOO al Metro: Foto TOMEU FERRER

Però, a més la petició del fiscal suma dos anys més als tres de la suposada coacció?

Sí, em demanen dos anys més per un delicte de danys, perquè l’autobús tenia dues rodes punxades. L’empresa en una taxació va afirmar que hi havia aquests desperfectes. Però passa que les imatges mostren només una roda desinflada, però de la segona roda ningú explica quina és. En aquest sentit la nostra sospita és que la denúncia de la segona roda té com a objectiu que els desperfectes superin una quantitat ,que em sembla que són 400 euros, i la valoració és de 477 euros, per així justificar la petició de delicte de danys.

Aquests danys els denúncia TMB?

No, TMB no és part del judici, de la denuncia. Tot s’inicia a partir de què personal de TMB duu imatges en què se’m veu a mi, que sóc una persona coneguda com a membre comitè d’empresa de Metro. És a dir, que l’únic que denuncia és el fiscal. Ni el conductor ni l’empresa com a tals no han denunciat res.

A veure, ni TMB, ni l’Ajuntament han denunciat res sobre el cas?

No, l’únic que passa és que TMB envia unes imatges i són fiscalia i els Mossos els que tiren endavant l’acció judicial.

A veure, us demanen tres anys per coaccionar una persona que afirma que no us ha reconegut i després us demanen dos anys més per la punxada d’una o dues rodes valorades en total en 477 euros?

També em demanen altres penes, com la inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de durada de la condemna, a més de 42 mesos de multa amb un cost de 12€ per dia, que significa una quantitat superior a 15.000€, i una indemnització a l’Ajuntament de Barcelona, equivalent als 477 euros en què s’han avaluat les destrosses.

I què us sembla la petició?

Crec que és totalment desproporcionada. Em demanen el màxim possible en tots els casos. Perquè en aquell moment sembla que el Govern de l’Estat va donar instruccions fiscalia de ser molt durs amb els manifestants contra la reforma laboral.

Penseu, doncs, que l’actuació contra els que protestàveu seguia una estratègia determinada?

Primer crec que el govern ha utilitzat la fiscalia general de l’Estat per a imputar més de 300 sindicalistes per fets que no són gens greus. En una vaga general sempre es creen tensions i aquestes tensions en una democràcia es gestionen amb normalitat. S’ha utilitzat, doncs, el sistema judicial per posar la por al cos i per castigar la protesta social. Per tant, en el meu cas em demanen 5 anys de presó per així escarmentar la protesta social. No té cap altra explicació.

El vostre s’assembla molt a altres casos que s’han jutjat i s’han absolt

Tots tenen en comú peticions de 5, de 8 anys, com les que es demanaven a Isma i Dani, els estudiants, i a sobre els van tenir molts dies en presó preventiva. Al final van resultar absolts, igual com va passar amb els coneguts com a 8 d’Airbus.

2 Trackbacks & Pingbacks

  1. El judici a Ricardo Verger es torna en acusació contra les restriccions del dret de vaga
  2. El jutge condemna Ricardo Vercher a 1.319 euros de multa per la seva actuació en un piquet el 14N

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*