La diada mundial per al treball digne, instaurada l’any 2007 per fer palesa la solidaritat dels sindicats occidentals amb els ciutadans del tercer món, s’ha transformat en una jornada de reivindicació de drets arrabassats amb l’excusa de la crisi. Això s’ha vist en la manifestació convocada per CCOO, UGT i USOC, que ha relacionat la solidaritat internacional amb els conflictes laborals vigents.
Els sindicats CCOO, UGT i USOC han volgut celebrar a Barcelona la diada, omplint-la de continguts vinculats amb la realitat catalana i espanyola. Ho han fet, tot i que la jornada amenaçava pluja. Precisament una clariana entre xàfec i xàfec ha donat temps celebrar la manifestació.
Unes 3.000 persones segons els organitzadors han desfilat per Via Laietana, des de davant de la seu de Foment del Treball fins a la cruïlla on hi ha el monument a Antonio López, un comerciant enriquit amb l’esclavatge. El trajecte ha estat considerat com a emblemàtic de la situació actual: de l’explotació patronal actual fins als orígens, quan no hi havia llibertats civils i menys sindicals.
Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya s’ha referit a una lluita molt actual: la que es lliura contra la pobresa laboral, aquella que es produeix quan les persones treballen però el salari no els permet dur una vida decent. Aquesta pobresa, ha dit Gallego, genera també pobresa social, perquè si no hi ha salaris satisfactoris no es pot mantenir i millorar l’Estat de Benestar.
El líder de CCOO ha parlat també de la persecució que ara i aquí es produeix contra els sindicalistes: “n’hi ha més de 300 amb processos penals”, ha dit. També ha considerat inacceptable la llei mordassa i ha reclamat, com és habitual, que es desencalli la llei de la Renda Garantida de Ciutadania.
El responsable de CCOO es va referir també a la necessitat que els salaris s’apugin de manera que ajudin al creixement de l’economia i de l’ocupació. Un altre assumpte al que s’ha referit Joan Carles Gallego és la necessitat que es garanteixi per part del govern que les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea es compleixin pel que fa a la no discriminació de la contractació temporal en relació amb la feina fixa.
Ofensiva sindical
Al seu torn, Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, ha recordat que la jornada per al treball digne ha passat de ser una diada solidària a tenir sentit per defensar els drets dels treballadors d’aquí. Per això ha fet una crida a reprendre des del sud d’Europa “iniciem l’ofensiva sindical per recuperar l’Estat de Benestar”. Com fa sovint, s’ha referit a la reforma laboral i davant la perspectiva que no hi hagi un canvi polític al govern central, ha assegurat que si la norma no es canvia en seu parlamentària “la canviarem des del carrer”. En clau d’internacionalisme, Ros s’ha referit al tractat TTIP, del que ha afirmat “diem no a aquest tractat i si a la solidaritat amb els refugiats”.
Maria Recuero, secretària general de USOC també ha parlat i ha cridat l’atenció sobre el moment delicat que per als treballadors suposa la inexistència d’un govern estable a Madrid. Però també s’ha referit al govern català, al qual ha reclamat que tregui del calaix l’agenda social, que hauria de ser “el full de ruta prioritari a Catalunya”. La dirigent sindical ha demanat que el salari mínim s’apugi almenys fins arribar al 60% dels salari mínim del país.
Sectors i empreses en conflicte
Les organitzacions convocants de la manifestació no obliden la dimensió ciutadana de les seves reivindicacions. Per això el manifesti de la diada mundial del treball digne l’ha llegit Anna Gonzàlez, de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. La dirigent veïnal no ha oblidat reclamar un cop més que la llei de Renda Garantida de Ciutadania hauria de tirar endavant i superar el cul de sac en què ha quedat al Parlament de Catalunya.
La manifestació ha aplegat unes 3.000 persones, segons els seus organitzadors. La composició dels manifestants reflectia amb claredat els conflictes laborals en marxa. Hi estaven els treballadors i treballadores de telemàrqueting, en vaga de 24 hores pel seu conveni. Les dones i homes del sector de la geriatria, amb les seves samarretes taronja. Els sindicalistes solidaris amb el delegat de CCOO d’Spark Iberica, que fan vaga per reclamar la reincorporació del seu company. Els treballadors dels bancs Popular i Pastor, amenaçats per una dràstica reducció de personal, o els empleats del servei d’emergències que reclamen el seu trasllat per evitar les malalties que els pot encomanar un edifici que, afirmen, no està en condicions perquè s’hi treballi. Tots d’acord a defensar treball amb dignitat i amb drets.
