Les persones de més difícil inserció laboral que contractin els ajuntaments catalans per a plans que ajunten formació i treball cobraran un mínim de mil euros al mes. L’acord és el primer que posa en pràctica la reclamació de situar el salari mínim en el 60% del salari mitjà. El departament de Treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, les organitzacions municipalistes i els sindicats CCOO i UGT han firmat l’esmentat acord.
El programa beneficiarà 3.725 persones que seran contractades pels ajuntaments per a projectes inclosos en el pla Treball i Formació. La característica és que a més de treballar els beneficiaris han de seguir un itinerari formatiu que els hauria d’obrir la porta a una acreditació professional que els permeti buscar feina amb més garanties, un cop finalitzat el contracte subvencionat.
Una segona característica és que en el pla es prioritzen els col·lectius que tenen més dificultats a trobar feina. Així, tindran preferència les persones en atur de més de 55 anys que hagin exhaurit la prestació o el subsidi per desocupació i que no tenen prou cotització per a la pensió de jubilació. Aquest grup serà prioritari per als contractes de 12 mesos de durada.
També es poden beneficiar, però amb contractes de sis mesos, les persones en atur amb edats entre els 45 i 55 anys, que hagin esgotat la prestació. En aquest punt també es podrien contractar persones de menys de 45 anys si no hi ha prou aspirants que hagin superat l’edat esmentada.
Un tercer grup al qual va adreçat el pla són les persones que reben la renda mínima d’inserció (RMI). Aquestes seran contractades durant un any si tenen 55 o més anys i sis mesos si no arriben a aquesta edat.
Entre el col·lectiu perceptor de la RMI tindran prioritat les dones amb càrregues familiars i les persones que estiguin e fase d’esgotar el termini màxim de percepció de la RMI.
En total hi haurà 747 contractes de 12 mesos i 2.978 de sis mesos. El salari, com s’ha dit, serà de mil euros mensuals en catorze pagues.
Augment del 20%
Al programa la Generalitat hi destinarà 40 milions d’euros, cosa que representa un increment del 20% sobre l’any anterior.
La consellera Dolors Bassa ha volgut destacar que amb l’acord es posa fil a l’agulla a la reivindicació política de situar el salari mínim en mil euros. En aquest sentit ha recordat que l’any anterior el pla fixava els salaris en 850 euros. Bassa ha apuntat que l’ambició del govern hauria estat incrementar més la dotació d’aquest programa, però el fet que el pressupost no s’hagi aprovat ho ha impedit.
“Que no sigui l’últim”
Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya ha destacat que l’acord es fa des dels sistemes públics d’ocupació. Al mateix temps ha entomat el repte i ha demanat a l’Administració que el pacte que situa el salari en els mil euros “no sigui l’últim”. En aquest sentit ha demanat que els contractes que subscrigui la Generalitat tinguin en compte aquest requisit en els seus plecs de condicions.
Per la seva banda, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO, ha defensat que les administracions públiques, en especial les locals, han d’intervenir en el mercat laboral per millorar la seva qualitat, tant en els salaris que es paguen com en la demanda de formació. “Aquest és un bon acord”, ha dit, “però no exhaureix altres demandes”. Com a recordatori, ha reclamat que es desbloquegi la Renda Mínima de Ciutadania, que fa mesos que no avança al Parlament.
El representant de l’Associació Catalana de Municipis, Isidre Sierra, ha posat cara al tipus de persones que es poden beneficiar del programa “es tractaria, com ja ha passat, de formar persones que treballin en projectes vinculats amb la difusió el turisme arqueològic que, altrament, no es podrien cobrir amb personal estructural”, ha dit. El responsable municipal ha destacat que són els ajuntaments on primer es dirigeixen les persones que no troben feina, per tant, són aquestes administracions les que més interessades a donar resposta a aquestes necessitats aportant formació, perquè a la fi de l’ajuda les persones puguin reinserir-se laboralment.
Per la seva banda, Esther Pujol, de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), a glosat la importància dels municipis en la lluita contra l’atur i la necessitat de donar una resposta a la demanda ciutadana de trobar feina digna per a les persones que més ho necessiten.
