Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Després d’any i mig de negociació, patronal i sindicats han aconseguit desbloquejar el conveni col·lectiu de les antigues caixes d’estalvi per al període 2015-2018. L’acord ha estat segellat la patronal i els sindicats CC OO, Csica i UGT, en representació del 85% dels 81.000 treballadors als quals afecta el nou conveni.
“Ha estat difícil i complicat, no només per la negociació, sinó també per l’entorn, que no ha estat gens favorable, perquè poguéssim progressar en els acords”, ha reconegut en la signatura Javier Murillo, secretari general de la patronal Associació de Caixes d’Estalvi per a Relacions Laborals (ACARL), subratllant que finalment el marc recull “una moderació salarial interessant” que a més està “vinculada a la rendibilitat i els resultats” de cada entitat.
En concret, els representants de les antigues caixes d’estalvis -la majoria de les quals funcionen com a bancs que pengen de fundacions- han pactat una alça salarial mínima del 2,25% per als quatre anys de vigència de l’acord.
Dos anys de congelació
El detall de l’acord fixa dos anys de congelació, per als exercicis 2015 i 2016, una alça de l’1% per a 2017 i una altra de l’1,25% per a l’últim any de vigor del conveni. A partir d’aquí, les retribucions poden pujar en funció dels resultats de cada entitat.
Així, per als dos pròxims anys, si una entitat culmina l’exercici amb beneficis haurà de sumar un 0,25% més de sou a les seves plantilles, un altre 0,25% més si el rang de rendibilitat ROE és igual o superior al 6% i un altre 0,25% addicional -un 0,50% en 2018- si el ROE supera el 10%.
“En termes econòmics considerem que és un increment amb una moderació salarial important. Amb anys sense increment, els dos primers, que és un esforç important”, ha reconegut el secretari de Serveis de Mobilitat i Consum de la UGT, Miguel Ángel Cilleros, defensant que l’acord “marca el camí perquè aquest futur de renovació del sector tingui uns fonaments assentats en la garantia i estabilitat de l’ocupació”.
“El més important per a nosaltres és que hi hagi un conveni que reguli les condicions d’un sector que està encara en trànsit i amenaçat per problemes de negoci del passat no resolts i un futur amb tipus d’interès mínims”, ha defensat José María Martínez, secretari general de la federació de serveis de CC OO.
“La gran dificultat per a aquest conveni ha estat que hem viscut entre tres i quatre reestructuracions i canvis de condicions de treball en algunes entitats que han dificultat que hi hagués acord”, ha detallat apuntant als ajustos d’ocupació a BMN, Liberbank o Cajasur.
