Si haguéssim fet cas del clam majoritari de les xarxes, les enquestes i les converses de bar, el 27S Junts pel Sí hauria tret majoria absoluta o quasi, i oi que no va ser així? Segons aquesta mateixa fórmula, el 26J semblava evident que guanyaria una majoria d’esquerres per derogar el PP i les seves lleis. I oi que tampoc no ha estat així?
Que punyeteres són les urnes, que mai acaben fent el que la majoria de la gent que parla o tuiteja vol, ni el que les enquestes diuen! S’ha equivocat la gent votant perquè no han votat el que nosaltres volem? O potser partits i d’altres confonen desitjos amb realitats, i només s’escolta a qui més crida i ningú escolta el perquè de molts silencis aquí i avui sobretot allà, que se’ls hi ha acabat la pintura blava de tant pintar aquell mapa, que ja només queden dues Gàl·lies.
Els que venim d’una lluita sorda i constant sabem que el camí és llarg i que de vegades les dreceres no són el camí més curt, i no ens cansarem de pintar totes les parets de color justícia social, democràcia i llibertat.
