Salaris de 850 euros nets. Amb això s’ha de pagar la hipoteca o lloguer, llum, gas i aigua. Amb aquest salari ens diuen que ens hem de fer una assegurança privada i un pla de pensions, perquè l’Estat del Benestar no aguanta, caurà en fallida i individualment ens hem d’assegurar el destí. A més a més ens hem de formar. Taxes d’universitat o de FP. Les més cares d’Europa. O bé pagar els llibres dels nostres fills. No surten els números.
Aquesta és la trista realitat, de qualsevol persona d’aquest país, en el cas que tingui feina. Aquest és el llegat d’aquesta maleïda crisi. I això que ens pot semblar eteri, és fruit i producte de les diferents reformes legals que s’han produït al Congrés dels Diputats.
Un Congrés dels Diputats que s’ha convertit en el legislador de les empreses de l’IBEX-35: reformes laborals que han generat atur i treball precari. Reforma de les pensions que ha empobrit als pensionistes presents i futurs. Una sanitat a mercè dels poders privats que volen per ells el negoci i que especulen amb la sanitat pública. Una escola que s’ha convertit en el bastió per educar en una determinada ideologia – la seva.
Aquest és el nostre dia a dia. Per això exigim als partits polítics que concorren el 26J a les Eleccions Generals que deroguin aquest “eix del mal”: que es deroguin les reformes laborals, la coneguda com a Llei Wert, la llei d’estabilitat pressupostària que avantposa el pagament del deute a les nostres necessitats, la reforma de les pensions… volem fer net.
Net per construir un país amb un salari mínim de 1000 euros, per a pactar un pla de xoc pels aturats amb formació i polítiques actives de veritat, amb una renda garantida de ciutadania. Una societat en què els treballadors i treballadores públics siguin el més preuat tresor per garantir els nostres drets. Una societat amb una fiscalitat justa i redistributiva i en què les institucions siguin un exemple de transparència.
Deia el filòsof grec Tucídides que “els rics manen com volen, mentre els pobres aguanten com poden”. Aquesta afirmació la feien abans de la democràcia. Afortunadament per tots, el vot ens va atorgar igual poder a cada ciutadà. Així ens vàrem convertir en soldats silenciosos i pacífics, que usem les urnes per decidir el nostre destí.
El 26J tenim una altra cita al camp de batalla. Una cita que ens pot agafar cansats, esgotats i amb una certa sensació que desprès del ball de promeses arribarà –com sempre- la realitat. Però cal fer un sobreesforç. Cal votar aquells partits que deroguin totes aquelles lleis que desprès de publicades al BOE ens provoquen tant de patiment. I cal que sense complexos expliquem que els rics porten quatre anys manant com volen, aprofitant-se del nostre patiment per fer més grans els seus beneficis. I que nosaltres, afortunadament, ja no tenim perquè aguantar. Ni volem, ni ho consentirem. Per això el proper diumenge votarem partits compromesos amb la nostra causa, la causa més justa, la dels treballadors i les treballadores.
