El departament de Treball, Afers Socials i Família, fa un gir copernicà a la seva política de foment de col·locació de treballadores i treballadors amb especials dificultats. El 2014 la conselleria que dirigia el convergent Felip Puig va apostar fort per les agències privades de col·locació. Dos anys més tard, la republicana Dolors Bassa ha decidit reduir un 25% el pressupost dedicat a aquestes agències, de 9 a 7,2 milions. En la decisió hi ha jugat un paper la rebaixa de l’aportació estatal a aquest programa, que és finalista. El més significatiu ha estat el raonament usat per justificar el canvi: 3l resultat de les agències no varia gaire del que aconsegueix el públic Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
L’any 2014 Felip Puig va posar sobre la taula un pla destinat a fomentar la recol·locació de persones amb especials dificultats. Es faria usant les agències privades de col·locació. Sota aquesta figura s’hi troben un conjunt variat d’entitats, que van des d’ONG i associacions sense ànim de lucre fins a ETT vinculades a grans multinacionals. L’ús de les agències es basava en la premissa segons la qual les entitats privades són més eficients en la recerca de feina que els organismes públics.
El SOC va derivar el 2014 a les agències privades de col·locació 11.000 persones. Entre aquestes hi havia col·lectius com aturats majors de 45 anys, joves amb especial dificultat per trobar la primera feina, persones amb discapacitat o amb problemes greus d’ocupabilitat. El resultat va ser 707 contractes, un 6,4% del total.
El primer any es van dedicar 3,5 milions d’euros a les agències privades de col·locació. El mecanisme establert va ser subvencionar les entitats en funció dels resultats obtinguts, de l’estimació de la dificultat de trobar feina a cadascun dels col·lectius i també de la durada dels contractes aconseguits. Així, les agències van cobrar entre 750 i 1.600 euros per ocupació en funció de la seva dificultat.
La seva compensació que reben les agències privades procedeix de dues fonts. La primera són les entrevistes que realitzen i la segona, “què és el gruix del cost” té a veure amb els resultats obtinguts, segons fonts de Treball.
Pressupost multiplicat
La segona temporada va suposar que el pressupost dedicat a les agències privades de col·locació fos 2,5 cops més elevat, fins a 9 milions d’euros. Encara no hi ha resultats de la gestió feta amb aquests diners.
La consellera de Treball, Dolors Bassa va anunciar divendres passat que augmentava els fons destinats a orientar i formar aturats a Catalunya. Els diners passaran de 292 milions, que es van gestionar l’any passat, a 363, amb un augment del 24%. El gruix d’aquesta xifra correspon a la dotació que el ministeri de Treball atorga a les comunitats autònomes i una altra part procedeix de fons europeus. L’augment dels diners té a veure amb la gestió de l’any anterior, que fa que si s’obtenen resultats per sobre d’uns barem fixat s’obtenen més fons. Els dos milions retallats a les agències de col·locació se sumen aquesta dotació.
Bassa va explicar que a la quantitat esmentada li hauria agradat afegir 18 milions més, però aquesta possibilitat ha quedat al calaix perquè no s’han aprovat els nous pressupostos.
La reducció dels fons que es dediquen a les agències privades de col·locació és aplaudida per Laura Pelay, vicesecretària general d’Àrea Externa i portaveu de la UGT de Catalunya: “celebrem profundament que s’hagin reduït en 2 milions els fons dedicats a les agències de col·locació. Tant de bo quedés a zero aquesta partida”. Per a la responsable sindical “el que cal és reforçar els serveis públics de col·locació”. I posa exemples: “tenim 100 orientadors del SOC que tenen la seva ocupació als llimbs, perquè no saben si aquest any hi haurà convocatòria o no dels seus llocs de treball”.
El govern espanyol quan va imposar que els serveis públics d’ocupació haguessin de col·laborar amb les agències privades va plantejar un conveni estatal “molt dirigit a afavorir les multinacionals de les ETT”, diu Pelay. Per aquest motiu, explica la dirigent de la UGT, “la Generalitat es va negar a incloure’s en la plataforma espanyola. Aquí el model és diferent, hi ha des d’ONG, fins a ETT passant per empreses sense ànim de lucre”, diu Pelay.
1 comentari
Pingback: Feina amb Cor troba treball per a 2.000 persones de difícil ocupació des de 2013