Les llars encapçalades per un pensionista, les úniques que han augmentat la despesa des de 2006

Tant les famílies on la persona de referència està parada o té ocupació han perdut pressupost en els últims anys

Ana Requena Aguilar
 
 
 
La principal despesa de les families és la vinculada amb l'habitatge

La principal despesa de les families és la vinculada amb l’habitatge

Quan la bombolla econòmica va esclatar, el 2008, la despesa de les llars va començar a caure estrepitosament any a any. El 2015 es va produir un punt d’inflexió: l’any passat va ser el primer en el qual la despesa de les famílies va augmentar des que va començar la crisi, un 1,4% respecte a 2014. L’Enquesta de Pressupostos Familiars que publica l’INE llança, però, dades que formen una imatge menys optimista de la realitat: tot i que la despesa comença a augmentar, des de 2006 les famílies han perdut el 9,3% del seu pressupost, uns 2.800 euros anuals. Les úniques que han incrementat la seva despesa en aquests anys han estat aquelles en què el seu cap de família és pensionista, un fet que mostra fins a quin punt han empitjorat les condicions laborals.
L’any passat, la despesa mitjana per llar va ser de 27.420 euros, 382 més que el 2014. Les famílies en les quals la persona que es considera cap de família (les que més ingressos aporten) tenia feina són les més despesa van fer: 31.095 euros anuals. No obstant això, vist en perspectiva, les úniques que han millorat la seva situació en els últims anys són aquelles liderades per un pensionista.
Des de 2006, les llars en què la persona de referència està parada han perdut 4.105 euros del seu pressupost. En el cas de les famílies on el sustentador principal té feina, la pèrdua ronda els 4.130 euros. Per contra, aquells liderats per una persona que està jubilada o retirada han guanyat 2.000 euros de pressupost.

La formació condiciona la despesa

L’enquesta de l’INE detalla en quins epígrafs gasten més o menys les famílies. L’augment de la despesa ha estat general, però on més va créixer va ser en hotels i restaurants; mobiliari, equipament i altres despeses de l’habitatge; en oci i cultura i en comunicacions.
El que no ha variat aquests anys és en quina inverteixen més diners les llars: l’habitatge segueix sent la despesa principal. Malgrat l’augment en el pressupost, les famílies dediquen ara set punts més de la seva despesa a l’habitatge que fa sis anys. El següent despesa en termes d’importància per al pressupost familiar correspon a alimentació i begudes: ara gasten en aquest apartat el 15,1% del seu pressupost, vuit dècimes més que el 2015.
No obstant això, la forma en què es distribueix la despesa depèn del nivell d’estudis de la persona que més ingressos aporta a la llar. Així, una família on aquesta persona té estudis superiors dedica més percentatge del seu pressupost a ensenyament, a oci i cultura i també a hotels i restaurant. Per contra, les llars en què la persona de referència no té estudis superiors gasten menys en aquests epígrafs i desemborsen més en habitatge, aigua i electricitat, i en aliments. És a dir, a menys pressupost les despeses bàsiques del dia a dia impedeixen que les famílies puguin desemborsar més diners en oci o educació.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*