Inspecció de Treball La lluita contra les subcontractacions en cadena en l’àmbit de la telefonia avança. La inspecció de treball ha dictaminat que Elecnor, una empresa que treballa per als gegants de les telecomunicacions fent tasques de muntatge i manteniment de xarxes, s’havia beneficiat de cessió il·legal de treballadors, en concret 83 persones. A més, una de les empreses subcontractada per Elecnor, haurà d’integrar en la seva estructura regular altres 14 operaris que figuraven com a falsos autònoms, segons ha explicat, Eduardo Suárez, responsable del subsector de telefonia i telecomunicacions de CCOO d’Indústria de Catalunya.
La resolució sobre Elecnor és, per a Suárez, la punta de l’Iceberg de situacions semblants que, només a Catalunya afecten empreses com Abentel, COMFICA o Cobra. En totes aquestes societats ja s’han realitzat inspeccions de treball, tot i que les decisions no s’han comunicat encara que les denuncies es basen en la mateixa argumentació.
La primavera de 2015 es va produir a Catalunya i també a bona part de l’Estat espanyol una forta de tensió social en empreses i treballadors vinculats a societats subcontractades per les principals companyies de telefonia. Al Principat, la part més visible del conflicte va ser la ‘revolta de les escales’, que va tenir un fort impacte al carrer. Els vaguistes es queixaven de què, fruit de la subcontractació en cascada, els salaris que percebien com a empleats de societats subcontractades o com a autònoms dependents, no els permetien viure de la seva feina.
Comissions Obreres, abans de l’esclat de la situació havia començat a recopilar informació sobre la subcontractació en cascada per a instar l’actuació de la inspecció de treball. I ara arriben els primers resultats de la recerca.
Demostrar el frau
El mecanisme de les denúncies s’ha basat a demostrar que els treballadors que nominalment estaven donats d’alta per una empresa subcontractada, realment operaven per a la matriu Elecnor. Un és mecanisme ha estat demostrar que l’empresa subcontractada no tenia autonomia pròpia, “per exemple, hi ha societats sense centre de treball propi”, explica Suárez. Un segon aspecte ha estat demostrar que la contracta no té autonomia de gestió. Això vol dir que “els treballadors rebien les comandes de feina després de connectar amb una aplicació informàtica d’Elecnor, cosa que ha servit per què els inspectors dictaminessis que era la societat matriu i no l’empresa per a la qual nominalment treballaven qui aportava els mitjans de producció (tot i que en alguns casos es feien factures per aparentar legalitat), cosa que també passava amb els equips de protecció individual per als esmentats operaris.
Les cessions il·legals de treballadors comporten per a Elecnor sancions importants. D’una banda, fruit directe de la irregularitat detectada. En segon lloc perquè els treballadors de les empreses subcontractades que operaven com a pantalla s’havien acollit, alguns cops, al conveni de comerç del metall i no al provincial del metall, que és el que correspon, que té salaris més alts. Per tant, caldrà normalitzar tant les diferències salarials com les corresponents a cotitzacions socials.
D’altra banda, la inspecció també obliga una de les subcontractes a incorporar com a treballadors directes a 14 treballadors que eren falsos autònoms.
Queda pendent una segona resolució referida als falsos autònoms que depenen directament d’Elecnor, segons expliquen a la federació d’indústria de CCOO a Catalunya.
La importància de les resolucions de la inspecció de treball és gran, per CCOO. Si el que ha passat amb Elecnor es repeteix a les esmentades, Abentel, COMFICA o Cobra, afectaria centenars de treballadors als quals s’hauria de regularitzar la situació i pagar en el seu cas les diferències.
CCOO d’Indústria de Catalunya destaca “els resultats d’aquesta estratègia sindical, que, amb la negociació col·lectiva i la consecució de l’Acord estatal del sector de telefonia, tenen un efecte directe en l’ocupació, que es pot traslladar al conjunt d’empreses del sector”.
