Una cinquantena de persones es van reunir aquest diumenge a la tarda a Plaça Catalunya a Barcelona per solidaritzar-se amb el moviment francès Nuit Debout (Nit Dempeus), continuant així amb la primera concentració organitzada dissabte. El col·lectiu a França no ha deixat de créixer des que el 30 de març prop d’un miler de persones van ocupar la plaça de la República, al centre de París. Des d’aleshores milers de ciutadans s’han reunit cada tarda, i fins altes hores de la nit, a la capital francesa, però també a les altres grans ciutats del país, com Lió, Marsella o Nantes. El moviment intenta implantar-se ara a les banlieues, als suburbis francesos, on viu la majoria de la població filla de la immigració. Un creixement que també es vol estendre a escala internacional.
A Madrid, Lisboa o Berlín, prop de cinquanta persones han tornat a ocupar les places durant aquest cap de setmana. Més nombrosa ha resultat la concentració a Brussel·les, on centenars de persones es reuneixen cada tarda a la plaça de les Barricades des de dimarts passat. En el cas de Barcelona, el moviment, conegut com a @NitDempeusBcn, vol seguir reunint-se cada tarda i per aquest dilluns ha previst una cassolada per protestar en contra de la repressió en contra dels refugiats a Idomeni, en la frontera entre Grècia i Macedònia.
Nostàlgia del 15-M
“Quan vaig estar al moviment dels indignats a Salamanca, allò que ens va motivar a seguir acampant va ser sobretot l’influx de la resta de ciutats solidaritzant-se i revolucionant-se”, afirma Maria Inglés, estudiant d’un Màster de Teràpies artístiques. Solidaritat amb l’onada d’indignació francesa, però també l’oportunitat d’expressar el malestar social present arreu. “El moviment de París és una primera espurna d’un moviment mundial que està reclamant tornar a les places”, explica amb un to optimista Adrià Rodríguez, antic membre del col·lectiu d’emigrants espanyols Marea Granat a París i que participa en les reunions de @NitDempeusBcn. Segons ell, estem en un moment ideal perquè reneixi la indignació espanyola, “en una situació de desgovern, amb un govern en funcions que és més aviat disfuncional”.
Solidaritat, tornar a ocupar les places, creació d’un nou moviment internacional… La confusió resulta evident en les primeres assemblees a Barcelona. Una confusió que no deixa de ser lògica tenint en compte el caràcter incipient de les primeres concentracions que s’han fet a Espanya, organitzades per un col·lectiu de dos-cents activistes, la majoria dels quals havien participat activament en el 15-M.
“Molts dels que venen ara a Plaça Catalunya és per nostàlgia, perquè volen celebrar aniversaris”, assegura Antoni José Creus, present a Plaça Catalunya el 2011 i que ara participa en l’assemblea del seu barri. De fet, una de les primeres propostes que es va fer dissabte va ser la de crear una comissió per decidir com es commemorarà al maig el cinquè aniversari del 15-M.
Presència dels indignats espanyols a la plaça de la República
Les concentracions poc nombroses en les ciutats espanyoles contrasten amb el creixement de Nuit Debout a França. Coincidint amb una nova jornada de manifestacions en contra de la reforma laboral, en què es van manifestar 120.000 persones en el conjunt del país segons les autoritats, el moviment va celebrar dissabte el 40 mars, el seu desè dia d’existència segons el seu propi calendari. Deu dies després, aquest no només compta amb gairebé quaranta comissions, sinó també amb una biblioteca, un hort i la seva pròpia emissora de ràdio. Nombroses personalitats polítiques s’han interessat pel moviment, com el líder de l’esquerra radical francesa Jean-Luc Mélenchon, el dirigent del Partit Comunista, Pierre Laurent, o el secretari general del Partit Socialista, Jean-Cristophe Cambadélis, que va assistir a una de les assemblees d’incògnit.
“En aquests moments, sembla que el moviment s’està dividint en dos corrents”, afirma Emma Avilés, que va participar fa cinc anys al 15-M i avui ho fa a Nuit Debout, “un que prefereix concentrar-se en lluitar en contra de qüestions concretes, com el rebuig de la reforma laboral, i un altre que prefereix mirar a un horitzó més llunyà i plantejar-se grans canvis en el sistema”.
Segons ella, l’experiència dels indignats espanyols està sent de gran ajuda perquè el moviment NuitDebout es consolidi. “Els aportem sobretot consells pràctics sobre com organitzar-se i utilitzar les xarxes socials, però també la idea de transmetre un discurs més positiu”, explica Emma. Considera que el moviment de París en lloc de voler fer por als poderosos, cal que “creï una nova narrativa en què l’esperança substitueixi a la por i que serveixi per tornar a involucrar en la política aquells que ja no s’hi interessen”.
No deixa de ser lògica aquesta influència dels antics militants del 15-M en Nuit Debout tenint en compte la fascinació amb què la joventut francesa va contemplar l’emergència d’aquest moviment i de les marees espanyoles. Una ressonància que s’ha fet realitat amb l’assentament de la indignació a la plaça de la República i que busca ara retornar a l’estat espanyol amb les primeres concentracions de solidaritat.
No hi ha comentaris
Pingback: “Hem de tornar a ocupar les places”...