El Departament de Treball ha dictat nous serveis mínims per a la vaga de metro del 24 de febrer. El nous serveis s’incrementen 15 punts i passes de representar el 50% dels trens en hora punta fins al 65% dels combois entre les 6,30 i les 9,30 hores al matí i de 16 a 20 hores a la tarda. La resta del dia els serveis essencials passen del 30% al 45%, segons ha comunicat el govern de Catalunya.
L’augment dels serveis mínims es produeix després que en la primera jornada dels treballadors del metro es registressin aglomeracions en algunes estacions, cosa que va provocar queixes dels usuaris. La reducció de la mobilitat causada per la vaga també va contrariar John Hoffman, conseller delegat de GSMA, empresa encarregada de l’organització del Mobile World Congress, que va afirmar sentir-se “decepcionat” pels efectes de la vaga.
La conselleria de Treball ha justificat l’augment significatiu dels serveis mínims “un cop estudiats els informes sobre mobilitat i seguretat” realitzats durant la primera jornada d’aturades.
Així mateix, dilluns, els usuaris habituals del metro van utilitzar majoritàriament altres transports públics i privats de superfície, cosa que va provocar una situació de congestió “que no permetia garantir les mínimes condicions de seguretat d’evacuació de les persones en cas d’emergència”.
Com sempre que hi ha una aga en serveis públics que afecta la mobilitat dels ciutadans, s’obre el debat sobre els serveis mínims. En la controvèrsia hi ha en un plat de la balança el dret dels treballadors a fer les aturades per defensar les seves condicions laborals i econòmiques i les conseqüències que la vaga té entre la ciutadania. De fet, no és el primer cop que un cop dictats i complerts uns serveis mínims, l’autoritat judicial els considera abusius, això si, mesos o anys després d’haver-se citat i complert.
La segona jornada de vaga del metro es produeix després que els treballadors i TMB no arribessin a un acord en una reunió d’urgència convocada dilluns a darrera hora i que va acabar de matinada. En la trobada no es va aconseguir acostar posicions.
TMB per boca de la seva presidenta i responsable de mobilitat de Barcelona, Mercedes Vidal, va acusar “una part dels sindicats” de metro de no voler un acord posant sobre la taula noves reclamacions. Al seu torn, els sindicats han manifestat que l’empresa plantejava un principi d’acord amb els treballadors, però que hauria posposat la seva aplicació pràctica al fet que s’aprovés el conjunt del conveni. Tampoc es van posar d’acord les dues parts en ‘augment salarial, segons admeten.
