Prop de 4 milions de ciutadans en edat de votar (un 10,15% del total de la població a Espanya majors d’edat), persones estrangeres que, molts d’ells, fa anys que conviuen amb nosaltres i contribuint en aquesta societat, no tindran l’oportunitat d’acudir a les urnes per participar en les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.
Per a L’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya AMIC- UGT de Catalunya, la participació política i el dret de vot de les persones estrangeres és una qüestió que tard o d’hora s’ha d’abordar amb serietat i amplitud, perquè no és normal tenir milers de persones que resideixen a l’Estat espanyol que no poden decidir els seus representants polítics, segons un comunicat fet públic per l’entitat.
El dret a vot no és tan sols un dret objectiu de tots els ciutadans i ciutadanes, és també un mecanisme d’integració, de participació i de concreció democràtic, així doncs, l’entitat considera que no es pot parlar de plena democràcia ni d’una autèntica integració si es nega el dret a sufragi a una part de la població. Avançar en ciutadania suposa trencar amb aquesta visió utilitarista i instrumental de la immigració, limitada al mercat de treball i amb una idea provisional de la seva presència. Es necessita un canvi de paradigma no basat en el concepte tradicional de la nacionalitat.
Des d’AMIC – UGT de Catalunya es considera , que és necessari començar a fer passos ferms cap a la integració real dels immigrants mitjançant el reconeixement dels seus drets polítics.
L’associació reivindica al nou govern, al conjunt de les forces polítiques, treballar per tal d’incorporar a les persones estrangeres el dret de participació en totes les eleccions, en referèndums, iniciatives legislatives populars o qualsevol altra forma de participació política.
A més, AMIC també reivindica la reforma de la Constitució que permeti el dret a sufragi actiu i passiu de les persones estrangeres amb una autorització de residència a totes les eleccions. La Constitució espanyola, en l’article 13.2, restringeix el dret de sufragi actiu i passiu a les persones estrangeres, només possible a les eleccions locals, i en cas d’acords de reciprocitat amb altres països. El marc legal actual és manifestament limitant en matèria de dret a sufragi, i no respon al fenomen irreversible de la nova ciutadania que s’ha produït a l’Estat espanyol en les darreres dues dècades.