En l’economia del futur les empreses i institucions demandaran persones altament qualificades, un punt creatives, amb capacitat d’adaptació. També amb capacitat de parlar diverses llengües i també capaces de manejar-se alhora en projectes diversos, que poden ser empreses o sectors diferents. A això les ajudarà el fet que hagin sabut conrear una ‘marca personal’ en lloc de vincular-se a una empresa durant tota la seva vida. A més, aquests candidats ideals hauran de formar-se durant tota la seva vida laboral, i també hauran d’estar disposats a canviar de ciutat o de país, si cal, segons afirma el llibre blanc del futur del treball, editat per Barcelona Activa, en el seu capítol sisè referit a l’ocupació del futur, on parla de les habilitats laborals que seran necessàries a partir de l’any 2020.
Les característiques esmentades dibuixen una persona ideal per afrontar els canvis que la societat i l’economia haurien d’encarar els pròxims anys. El llibre no ho esmenta, però se suposa que empreses i administracions també haurien d’encarar canvis importants per adaptar-se al futur immediat.
L’informe The future of Jobs[1] afirma que de cada a 2020 caldrà que treballadores i treballadors facin un canvi del 35% de les habilitats respecte a les valorades el 2016. Això vol dir que es reforça la demanda d’habilitats soft, més enllà dels coneixements estrictament tècnics.
Pensament crític i creativitat
Els futurs treballadors o directius hauran de ser capaços, segons l’estudi esmentat, de resoldre problemes complexos a partir de tenir pensament crític i tenir creativitat. També hauran de saber gestionar persones, coordinar-se i fer equip. Hauran a més de tenir intel·ligència emocional, saber prendre decisions, estar orientats al servei, disposar de capacitat negociadora i comptar amb flexibilitat cognitiva. En resum en el futur es valoraran més les actituds dels treballadors que la seva capacitat estrictament tècnica.
El castic de la crisi
I perquè es planteja aquest canvi de paradigma de nou treballador? La crisi econòmica iniciada el 2008 va castigar especialment dos sectors: el de la manufactura i el de la construcció. I, en el conjunt dels treballadors i treballadores van patir més els que tenien menys formació, situats en l’extrem dels sous més baixos. Però també es van veure afectats negativament els segments mitjans de l’escala laboral, que es podrien identificar amb els tradicionals empleats de cadena de muntatge.
Fruit de la crisi el llibre detecta el que en diu polarització en la creació d’ocupació i en els salaris. Així, just a l’inici dels problemes econòmics, a la Unió Europea les quatre feines més mal pagades representaven el 22% del total, mentre que les vuit tasques millor remunerades representaven el 32%, i les nou mitjanes, el 46%. Entre el 1993 i 2006 el primer grup va augmentar 1,58 punts percentuals. El grup corresponent a les feines millor pagades va augmentar 6,19 punts i el de les feines mitjanes va disminuir 7,77 punts.
Polarització
A l’Estat espanyol, entre 1993 i 2006, les feines que més pes han guanyat en el conjunt de l’ocupació han estat les corresponents a direcció i gerència d’empreses i altres professionals independents de l’enginyeria, la matemàtica i la física, mentre que igualment s’han expandit els treballs corresponents a serveis i socials i vendes de cara al públic. No obstant això, queia la franja del mig, formada per personal encarregat d’operar plantes de fabricació, administratius o conductors.
En resum, polaritzar vol dir que ara a les empreses hi ha cada cop ocupacions de direcció ben pagades i al mateix temps molts més llocs de treball dolents i malpagats. Això a Espanya és especialment significatiu a causa d’una menor qualificació professional de la força de treball, si es compara amb l’Europa del nord.
Noves oportunitats
Si la crisi va afectar més negativament la construcció i les activitats de manufactura, cal veure d’on vindran les noves oportunitats laborals. De cara al futur s’estima que la recuperació de l’ocupació es localitzarà especialment en la distribució el transport i els serveis a les empreses. En aquest sentit es distingeix entre els llocs de treball que es crearan procedents de l’expansió de la demanda i que tindran el seu origen en la substitució de les persones que, o bé deixen el mercat laboral o deixen la feina perquè n’han trobat una altra. Concretament, la demanda per substitució crearà nou vegades més feina que la que aportarà l’expansió del mercat, segons l’agència europea European Centre for the Development of Vocational Training (CEDEFOP)[2].
El treball abans esmentat afirma que el 2025 un 27% de la creació de llocs de treball a l’Estat espanyol serà aportada per les vendes i pels serveis. A la resta de la Unió Europea aquesta proporció queda en un 16%. Al seu torn, la proporció d’oportunitats laborals per a professionals molt qualificats (enginyers, metges, economistes, acadèmics) se situaria en el 13% del total, mentre que la demanda d’aquest tipus de professions a la UE serà d’un 24%, nou punts més, especialment al transport, la distribució i les finances.
Canvi en l’estructura productiva
Una cosa que es repeteix constantment per part dels experts és la necessitat que Espanya realitzi un canvi important de la seva estructura de producció. El model productiu de l’Estat espanyol ha estat basat fins al moment en fabricar més barat que els països de l’entorn. Però al pròxim cicle la solució jauria de ser competir amb valor afegit, és a dir, fent les coses millor.
La consultora PwC [3]augura que de cara a l’any 2033 els sectors amb més demanda de professionals a Espanya seran sis:
El primer serà el Turisme, que considera que encara té molt camp per córrer quant a desenvolupament.
El segon sector serà el medi ambient i les energies renovables, on considera que la demanda de professionals pot créixer un 44%,l amb demanda d’un ampli ventall d’especialistes.
El tercer àmbit serien les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), on la necessitat de feina encara pot augmentar fins a un 37%.
El quart camp seria l’enginyeria civil, que hauria de donar resposta a les necessitats d’infraestructures locals i en la necessitat d’àmplies zones del món d’assolir un desenvolupament ordenat.
El camp cinquè serà la medicina, la salut mental i la psicologia. Aquest conjunt de disciplines hauran de donar resposta a la necessitat de tenir cura de l’envelliment de la població, la creixent inquietud pel benestar físic i mental de les persones i els problemes també notables causats per l’estrès i les addiccions.
Finalment, el treball assenyala les llengües com el darrer gran àmbit on els pròxims anys hi haurà gran demanda de professionals. La necessitat d’interactuar amb altres països on se situarà la producció de béns i serveis precisarà professionals experts en la traducció i la interpretació, tot i els avenços que s’espera que proporcionin els algoritmes de traducció automàtica, ja que mai els programes informàtics podran proporcionar el nivell de detall que es necessita en les relacions comercials i humanes.
Formació de tipus mitjà
PwC considera que l’evolució de la demanda laboral farà que el creixement més important dels pròxims anys pel que fa a la formació que caldrà serà de tipus mitjà, mentre que a Europa aquest segment ja està cobert i el que es demanarà seran professionals d’alt nivell.
Altres experts creuen que els nínxols d’ocupació estaran en tres grans grups: els serveis a les persones; el que faria de perímetre entre indústria i comerç, tot i que la investigació que implicarà la indústria 4,0 suposarà una oportunitat per feminitzar l’ocupació en aquest àmbit, que està molt masculinitzat.
Medi ambient i cures
D’entre els àmbits on tothom coincideix que es crearà ocupació en el futur, hi ha el medi ambient i les cures. En el primer cas s’apunta a la creació de professions noves com coordinador de sostenibilitat, consultor d’eficiència energètica o assessor en el canvi climàtic.
Les cures són un gran camp on s’espera que creixi l’ocupació. Abans, però, cal acabar amb la visió simple segons la qual són una extensió del treball no remunerat a la llar.
La transformació del sector de les cures, en el que hi ha una gran informalitat, amb moltes persones que treballen en l’economia submergida i en condicions denigrants, en un àmbit econòmic regulat requerirà grans canvis, com que aquests serveis es donin majoritàriament en centres públics, afirma l’estudi. Professions de futur en aquest sector serien auxiliars d’ajuda a domicili, personal tècnic d’atenció sanitària, nutricionistes, cuiners i cuineres, personal que es pugui encarregar de les tasques domèstiques o que també pugui fer-se càrrec d’aquestes tasques en residències i centres de dia.
A Catalunya, Logística i Transport
D’altra banda, per cobrir necessitats noves i immediates com les que produeix el comerç electrònic fan falta a Catalunya experts en logística o en transport, afirma el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
I en els sectors tradicionals com la construcció i el turisme també s’hauran de desenvolupar noves especialitats laborals. En el primer cas adreçades a la rehabilitació d’edificis i habitatges i en el segon cap a l’especialització en àmbits com el cultural, els negocis, els esports, la gastronomia o la salut.
De fet, els possibles àmbits que poden substituir o complementar els filons tradicionals del treball remunerat fa temps que es coneixen. El primer treball seriós en aquest sentit és el conegut com a informe Delors, plantejat pel que va ser president de la Comissió Europea al seu llibre blanc del creixement, la competitivitat i l’ocupació.
En el document esmentat Delors identificava, a finals del segle passat, quatre grans àmbits on hi hauria jaciments d’ocupació els pròxims anys.
Un eren els serveis de la vida diària: a domicili, atenció a la infància i a la gent gran o el jovent amb dificultats. En aquest sector hi hauria una important participació de les TIC.
El segon àmbit serien els serveis per millorar la qualitat de vida: millora de l’habitatge, la seguretat, els transports col·lectius globals, l’aprofitament dels espais públics urbans i els comerços de proximitat.
El tercer gran sector on Delors apostava que es crearia força ocupació serien els serveis culturals i de lleure.
L’últim gran àmbit era els serveis relacionats amb el medi ambient, com el tractament de residus i reciclatge, gestió de l’aigua, protecció i manteniment de zones rurals i regulació de la contaminació entre altres.
Els experts consultats per al llibre blanc del futur dels treballs, afirmen que grosso modo les recomanacions de l’informe Delors segueixen sent vàlides.
Feines en clau més futurista
Les anteriors són algunes de les professions que l’estudi considera que tenen més possibilitats de cara al futur, però també identifica 10 noves feines en clau més futurista. A continuació les enumerem[4]
- Especialista en banca digital i criptomonedes
- Especialista en allotjament de dades
- Especialista en enginyeria alimentària
- Especialista en impressió d’aliments 3-D
- Responsables de noves colònies de negocis
- Responsable de dades
- Especialista en privacitat
- Persones capaces de dissenyar nous òrgans humans
- Persones capaces d’organitzar campanyes de crowdfunding
- Dissenyadors d’avatars o responsable de relacions amb ells
Sabem que en el futur sorgiran noves feines de les quals avui ni tan sols hem sentit de parlar. Ja va succeir abans. Des de la primera Revolució industrial a finals del segle XVIII i principis del XIX, on de la rotació de cultius i la producció artesanal es va fer un salt cap a l’automatització i la maquinària pesant, fins a l’era del coneixement, les telecomunicacions i la digitalització, a cada problema la humanitat ha aportat una solució. Tècnicament és possible que tothom visqui millor. Fer que això arribi a tothom no és problema de la tecnologia, sinó de la voluntat de les persones. I dels governs.
[1] World Economic Forum The future of Jobs. Employement, Skills and Workforce Strategy for the Fourt Industrial Revolution. Gener de 2016.
[2] CEDEFOP (European Centre for the Development of Vocational Training) Skills forescat country report-Spain. 2015
[3] PwC. Trabajar en 2033. España 2033, de 2015
[4] Canadianbussiness.com, disponible a http://canadianbusiness.com/lists-and-rankings/best-jobs/10-jobs-of-the-future-you-need-to-know-about-righ-now/
