Els pagaments del Fogasa a Catalunya cauen gairebé un 72% els primers mesos de 2017

La millora general de l’economia de les empreses, la normalització de les tramitacions i la retallada aplicada el 2012 expliquen en part la diferència

Tomeu Ferrer
 
 
 

Empreses de telemarketing han protagonitzat darrerament casos de tancament amb recurs al Feoga

Empreses de telemàrqueting han protagonitzat darrerament casos de tancament amb recurs al Feoga

Els pagaments del Fons de Garantia Salarial (Fogasa) a Catalunya els mesos de febrer i març d’aquest any han baixat de manera dràstica si es comparen amb els que es van fer en els mateixos mesos del 2016. En concret, la diferència és del 71,73%, segons les dades que aporta el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

Segons l’ens oficial, les dades només afecten els mesos esmentats a causa que per un efecte informàtic no hi ha en aquests moments xifres concretes del gener passat. Si es fa aquesta excepció i es comparen amb les dels mesos corresponents del 2016 surt una important caiguda dels pagaments. En el període esmentat es van pagar 47,2 milions d’euros. Un any més tard la xifra pagada ha estat de 12,4 milions.

Si es mesuren mes a mes, el febrer la caiguda ha estat un 82,4% i el març a un 60,6%. Dit en xifres més concretes, la diferència en el nombre d’expedients és de 2.907. La xifra d’empreses afectades va disminuir també en 1.636 i si es compten els treballadors afectats, aquests també van disminuir en 4.423 casos.

El Fogasa és un organisme autònom, adscrit al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, que garanteix el pagament dels salaris i indemnitzacions degudes als treballadors, les empreses s’han declarat insolvents o es troben en concurs de creditors.

El fons abona als treballadors les quantitats, sous i indemnitzacions, que les empreses per a les quals treballen no han pogut pagar, per trobar-se en una situació d’insolvència o per haver estat declarades en situació de concurs.

L’ens abona als treballadors els salaris, amb les seves pagues extraordinàries, inclosos els de tramitació, pendents de pagament, sempre que hi hagi una declaració d’insolvència o procediment concursal de l’empresa (que estigui en fallida).

La quantitat màxima a abonar pel Fons de Garantia Salarial, és la que resulta de multiplicar el doble del salari mínim interprofessional diari, amb prorrateig de pagues extres, pel nombre de dies pendents de pagament, amb un màxim de 120 dies.

Fogasa abona als treballadors les indemnitzacions reconegudes en una sentència, acte, acte de conciliació judicial o resolució administrativa a favor dels treballadors a causa d’acomiadament o extinció dels contractes. Així, per exemple, per acomiadaments declarats improcedents, nuls o per extincions de contractes per voluntat del treballador una causa justa (quan el treballador ja no pot suportar més la situació d’impagaments), el Fogasa abonarà 30 dies per any treballat, mentre que pels ERO (els acomiadaments objectius), el Fogasa abonarà 20 dies per any.

En tots els casos amb el límit d’una anualitat, sense que el salari diari, base de càlcul, pugui excedir del doble del salari mínim interprofessional (648,60 € el 2015) incloent la part proporcional de les pagues extraordinàries.

Causes de la caiguda

Fonts sindicals consultades arran de les dades abans esmentades consideren que la millora de la situació econòmica a Catalunya. Aquesta millora suposa que hi ha menys empreses que pleguen i les que ho fan intenten pagar els deutes corresponents amb els seus treballadors.

Però altres fonts expliquen que realment la diferència no és tan gran com la que es mostra en les estadístiques. Els anys més durs de la crisi, a les demarcacions de Barcelona i Madrid es va produir una forta acumulació d’expedients. Aquesta situació es va perllongar en el temps, de manera que molts casos es van resoldre dos i tres anys després de produir-se les denúncies. Per tant, l’any 2016 es podrien haver substanciat expedients endarrerits, mentre que en el 2017 també s’hauria produït una certa normalització de la tramitació.

Quant a les quantitats pagades l’efecte d’arrossegament té també importància. L’any 2012, en el moment més dur de la crisi, el Govern central va fer una retallada del que assumia el fons de garantia salarial. Va reduir de cinc a quatre mesos el que pagava en salaris endarrerits. A més, va decidir, sense informar en la ressenya del consell de Ministres, que per cada dia de salari degut no pagaria més del doble del salari mínim interprofessional. Fins aquell moment, el màxim per a la base d’aquest càlcul era el triple del salari mínim interprofessional, una segona i dràstica retallada. Pper tant, no seria estrany pensar que algunes de les quantitats pagades el 2016 corresponguessin a expedients anteriors a agost del 2012 i, per tant, la xifra resultant també difícilment comparable.