Entrevista amb Patrick Duguay, president del Chantier de l'Economie Social del Quebec

Patrick Duguay: “L’economia social no ha de reemplaçar serveis públics, és una alternativa per cobrir noves necessitats”

"Per a nosaltres l'objectiu no són les empreses d'economia social. Aquest tipus d'empreses són eines per arribar a una societat més justa, més inclusiva, més igual, més solidària".

Tomeu Ferrer
 
 
 

Patrick Duguay President del Chantier d'Economie Social del Quebec

Patrick Duguay President del Chantier d’Economie Social del Quebec

Patrick Duguay és director gerent de la Cooperativa de Desenvolupament Regional (RDC) Outaouais-Laurentides, dues regions del Quebec. És també president del Chantier de l’Economie Social, i de la Xarxa d’Inversions Socials del Quebec (RISQ). Assisteix a les jornades Internacionals de Municipalisme i Economia Solidària que ha organitzat l’Ajuntament de Barcelona. Respon a l’entrevista amb amabilitat infinita després de dinar, assaborint un cafè al pati de Barcelona Activa.

El Quebec, amb 7,5 milions d’habitants, representa el 20% del PIB canadenc, té 7.000 organitzacions d’economia social que donen feina a 150.000 persones. L’empresa social ocupa 21 persones de mitjana. La facturació supera els 17.000 milions de dòlars canadencs, cosa que representa el 8% del PIB. L’atur se situa en el 7,6%

El Quebec va fer la gran aposta per l’economia social arran de la darrera crisi econòmica. Per donar-hi resposta el govern i la societat van optar per aplicar polítiques públiques expansives. Aquí, a Catalunya, estem en una situació de crisi semblant, ens pot donar algun consell?

Vull fer una consideració preliminar important: la crisi al Quebec no va ser tan dura com la que ha afectat Europa i particularment a Espanya. A casa nostra ha estat molt més suau. Per diferents raons, una d’elles perquè el pes de l’economia social en relació amb el conjunt de l’economia quebequesa és molt important. Es diu que prop del 8% del Producte Interior Brut de l’economia pertany al sector social. A Canadà es parla d’un 4%. A més, la principal institució financera del Quebec és una cooperativa: Desjardins. Llavors quan la crisi financera va arribar, el valor financer de Desjardins no va caure. Allà (al Quebec) no es va viure una crisi bancària sistèmica, com aquí.

En aquell període seria fals pensar que el govern del Quebec va dur a terme una política d’inversió molt gran. Va aplicar també mesures d’austeritat i de retallades per lluitar no tant contra els efectes de la crisi sinó contra el dèficit pressupostari de l’aparell governamental. Tot i això mentre que diversos programes governamentals van ser retallats, també és cert  dir que el govern va continuar fent inversions en l’economia social .

Patrick Duguay President del Chantier d'Economie Social del Quebec

Patrick Duguay President del Chantier d’Economie Social del Quebec

I això, perquè ho va fer?

Jo penso que això es va deure a la gran presència i força de l’economia social arreu del territori quebequès. Actualment moltes innovacions i moltes solucions als problemes es donen en els territoris i en aquesta equació s’ha de comptar amb l’economia social, molt arrelada a les diferents regions del país.

Al Quebec es parla de redefinir l’Estat del Benestar. Es parla d’acció pública versus acció estatal. Això implicaria més pes per a l’economia social i més presència dels usuaris en aquesta nova formulació?

Per a nosaltres el que em diu és a la vegada un risc important amb el qual el moviment de l’economia social es mou amb gran prudència, per evitar facilitar la desvinculació de l’Estat . Això no obstant, la redefinició de l’Estat de Benestar està molt en funció de les noves necessitats que apareixen. Què és el que posa molta pressió sobre l’Estat i els serveis socials? Per exemple l’envelliment de la població i les noves tecnologies que amenacen de reduir un bon nombre de llocs de treball .

Per a nosaltres, la intervenció de l’economia social permet donar una resposta complementària a les necessitats que afecten els serveis públics actuals. No es tracta de reduir els serveis públics sinó afrontar les noves necessitats que emergeixen. Es tracta, doncs, de treballar per donar una nova resposta a aquestes necessitats tot creant nous llocs de treball de qualitat, estables i que dinamitzin els mercats.

Al nostre país, el nostre govern, que és també molt de dretes, té la tendència a desfer-se de l’atenció als serveis socials. Però hem fet una bona negociació per evitar-ho.

A Catalunya i a Espanya a vegades s’han utilitzat societats d’economia social per deriva-hi aspectes com l’atenció social. Llavors el debat que es planteja és si s’està privatitzant una actuació que hauria de ser pública. L’economia social hauria de ser una tercera via, o pot només apuntalar l’acció pública?

Jo penso que no. Penso que és perillós considerar l’economia social com una eina per reemplaçar els serveis públics. Crec que s’ha d’entendre com una alternativa, però sempre per a les noves necessitats. Tanmateix, l’economia social pot ser una tercera via per aconseguir una molt més gran atenció als ciutadans mentre que l’Estat es fa càrrec de necessitats bàsiques que també s’han de finançar. Li poso un exemple, els serveis a les persones grans, haurien de ser objecte de lucre?, la resposta és no. Però, es vol assegurar la qualitat del servei que es presta? la resposta és .

Pot posar un exemple d’aquest treball conjunt?

Una observació a fer sobre l’atenció a les persones grans. L’envelliment de la població fa que l’Estat hagi de pagar cada cop més per prestar-los-hi serveis. Penseu en l’hospitalització i els diferents serveis que són necessaris. A casa nostra hem creat una gran agrupació d’economia social que ha fet possible prestar serveis a les persones grans a casa seva. Això fa possible que restin més temps a casa seva. El resultat és que l’Estat hi guanya, perquè les persones grans utilitzen menys l’hospital, els afectats guanyen més qualitat de vida i guanyen també els treballadors que donen servei a les persones grans a través de cooperatives, perquè fins llavors aquests tipus de feines les feien persones que sovint no estaven donades d’alta, era treball negre.

L’economia social al Quebec forma part una mica de la idiosincràsia nacional. Això pot haver ajudat a fer que els acords socials sigui més més fàcils?

, crec que . Miri, el Quebec representa el 25% de la població del Canadà. Però acull al 50% de les empreses d’economia social del Canadà. Així doncs, la presència de l’economia social al Quebec és molt més important que en el conjunt de Canadà. Això es pot lligar a la nostra cultura, que no es limita a aspectes lingüístics. Recordem que som una illa francòfona en un mar anglòfon. I al manteniment dels trets diferencials hi ajuda la vinculació dels quebequesos a l’economia del bé comú.

En la seva opinió quin paper hauria de jugar l’administració local per millorar la vida dels ciutadans, tot utilitzant l’economia social.

Pensant en el Quebec, una de les respostes pot ser la importància que ha tingut el reconeixement de l’economia social a l’hora de configurar el model econòmic del país. Sovint l’economia social s’havia percebut com un àmbit molt marginal i les polítiques públiques s’havien vinculat molt sovint cap a les empreses de capital. Fa tres anys es va negociar una llei que vinculava la gestió pública i l’economia social. Aquesta llei obliga al conjunt dels ministeris a obrir els programes i adaptar-los des d’un enfocament inicial que primava l’empresa privada, cap a l’economia social. Es diu molts cops que l’economia social rep ajuda governamental, però l’empresa privada també en rep d’ajuda pública. Hi ha empreses privades que també viuen de contractes públics i d’encàrrecs governamentals, no ens enganyem!. Per nosaltres aquest gest d’obertura cap a l’economia social ha estat molt positiu.

“Les cooperatives de treball de Catalunya són per a nosaltres un model a emular”

Per tant per nosaltres aquesta obertura és un bon gest de l’administració. És important el reconeixement; l’obertura del conjunt de l’acció governamental a la realitat de l’economia social i, en conseqüència, la integració de l’economia social com una estratègia de col·laboració per al desenvolupament del territori.

Quines coses del model cooperatiu i d’economia social quebequès creieu que es podrien adoptar a Catalunya. Se m’acut el fet que una part de la formació i recerca de feina per als aturats està al vostre país en mans de cooperatives.

Miri, també hi ha coses del model català que es podrien adaptar al Quebec. Penso en les cooperatives de treball. La importància de les cooperatives de treball a Catalunya és increïble i són per a nosaltres un model molt interessant.

Els meus amics d’aquí em diuen que hi ha dos aspectes del model quebequès que poden interessar als catalans. Una és la capacitat de treballar agrupadament, en agrupacions àmplies. Per exemple, jo sóc president del Chantier d’Economie Social, i el Chantier és un interlocutor reconegut pel govern. Aquest agrupament no reuneix només les empreses d’economia social sinó també els organismes de suport a l’economia social, els sindicats, els moviments socials, com aquí són les associacions de veïns, i els àmbits universitaris. Es tracta d’una coalició molt i molt àmplia que permet que junts establim estratègies polítiques. Molts cops es rebutja la participació política pel seu sentit partidista, però és fonamental la política per propiciar el desenvolupament.

El segon element  important per a nosaltres és la possibilitat que nosaltres tenim d’accedir a fons de desenvolupament. Nosaltres tenim al Quebec fons privats i públics propers a l’economia social, que ens permeten finançar el desenvolupament de les nostres empreses, després de passar per una doble anàlisi. Una, la pròpia de les entitats bancàries i la segona anàlisi propera a la filosofia de les entitats socials. Això dóna resultats interessants. De fet el capital de risc molts cops registra, per la seva pròpia naturalesa, pèrdues elevades. Però pel que respecta a l’economia social els resultats són prou bons, perquè existeix la relació de confiança

Es diu que el moviment de l’economia social ha permès empoderar la població pobra del vostre país. El model sembla que al Quebec no el discuteix ningú. Vist així, l’economia social és un complement a l’economia convencional o ja directament es plateja com una alternativa al sistema?

Per nosaltres és una alternativa. La nostra militància és per una economia plural. Pensem que és important que una part significativa de la nostra economia segueixi essent pública. Les empreses privades tenen el seu espai, però el tercer sector, l’economia social, ha de tenir en el futur un rol molt més important del que té avui. Per a mi ha d’existir l’alternativa i s’ha de desenvolupar aquesta alternativa. I avui és molt important per lluitar, contra la pobresa, sé, però especialment per al medi ambient i el desenvolupament territorial. Perquè si és només el mercat qui regula aquests aspectes, queden bandejats.

Un element darrer, és un aspecte diferencial de l’economia quebequesa: la vinculació dels consumidors i societat civil?

Per a nosaltres l’economia social forma part de la societat civil, com també en formen part el moviment sindical, el moviment de les dones, el moviment ecològic. Dins d’aquesta visió el debat és com sempre es confonen les eines i l’objectiu. Per a nosaltres l’objectiu no són les empreses d’economia social. Aquest tipus d’empreses són eines per arribar a una societat més justa, més inclusiva, més igual, més solidària. El projecte és molt ampli, inclou totes aquestes posicions i això és el més important. Les empreses d’economia social són una de les eines per aconseguir aquests objectius.