Entrevista

Jordi Gassiot: «en el cas ‘dels 27 i mes’ fan servir la tècnica kafkiana del procés com a càstig»

Fiscalia demana 11 anys de presó al representant del (PAS) de la UAB per participar en una roda de premsa en suport a una tancada per la universitat pública

Tomeu Ferrer
 
 
 

Jordi Gassiot 'Koki', treballador de la UAB as qui es demanen 11 anys per participar en una roda de premsa Foto: Tomeu Ferrerr

Jordi Gassiot ‘Koki’, treballador de la UAB as qui es demanen 11 anys per participar en una roda de premsa Foto: Tomeu Ferrer

Jordi Gassiot Pintori (Koki) és membre del Personal d’Administració i Serveis (PAS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La fiscalia li demana 11 anys de presó i una multa. Junt amb ell, estudiants i 1 professor afronten peticions penals que juntes superen 300 anys. El cas de Jordi, més conegut com a Koki, té característiques especials.

Koki, perquè us demanen tants anys?

Ens hem de situar al 2013. Jo llavors era membre del comitè d’empresa, del PAS. Els treballadors de les universitats tenen diverses modalitats contractuals: hi ha funcionaris, professorat, i dels treballadors. Això vol dir que a la Universitat hi ha dos comitès d’empresa: el del personal docent i investigador (PDI) i el del Personal d’Administració i Serveis (PAS), on hi ha funcionaris i personal laboral i les corresponents juntes de personal.

Vostè en aquell temps què era?

En aquell moment jo era membre del comitè d’empresa del PAS. Cal recordar que era el boom de les mobilitzacions contra les retallades, hi havien ocupacions, manifestacions arreu i de tot tipus. En aquest panorama de mobilitzacions, els estudiants, dins d’una jornada de lluita, van entrar a l’edifici del rectorat i van decidir iniciar una tancada en aquell lloc.

Recordeu que reivindicaven?

Si, bàsicament reclamaven el compliment dels acords en favor de la universitat pública als quals havia arribat el Claustre els dies 21 i 22 de març d’aquell any. La tancada es va iniciar un 17 d’abril.

Heu repetit dos cops el mot tancada i arreu es parla d’ocupació?

Jo tinc clar que allò va ser una tancada, la clàssica tancada o encierro en castellà. Posteriorment es va utilitzat el concepte ocupació. Jo remarco la diferència perquè posteriorment un i altre conceptes han tingut recorregut legal i insisteixo en què va ser una tancada. Per contra, una ocupació vol dir l’apropiació per la força d’allò que no es teu.

Una tancada seria entrar en un recinte on de forma simbòlica fas públiques unes reivindicacions?

Si, bàsicament si i és diferent a una ocupació, insisteixo. Però bé, en el marc de la tancada, totes les organitzacions es van anar posicionant.

En aquell moment vostè formava part dels Col·lectius Assemblearis d’Universitat (CAU)?

Si, el CAU és un dels sindicats que forma part de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). Llavors, tots els que a la UAB ens mobilitzàvem contra les retallades havíem creat un ens , Plataforma Universitat Pública (PUP), que era un punt de trobada entre les diferents organitzacions per coordinar fer coses junts o com a mínim no contraprogramar. En aquest organisme hi estaven CCOO, UGT, CGT, els comitès d’estudiants, les assemblees de facultat, els CAU, pràcticament tothom.

Estàveu a la tancada dels estudiants..

Si, quan va començar la tancada es va reunir la PUP, per veure que passava. Es va decidir fer una roda de premsa en la qual la PUP donava suport a la tancada i s’hi afegia la plataforma reivindicativa de cadascun dels estaments de la universitat.

Ja som a la roda de premsa..

Si no recordo malament es devia fer el 22 d’abril. En la roda, una mica per donar suport a la mobilització dels estudiants i per presentar les reivindicacions pròpies de cada estament es va decidir que hi hagués una representació de cada estament que presentaria també les posicions pròpies.

I us van nomenar per anar-hi en nom del PAS?

No, en principi hi havia d’anar el president del comitè d’empresa, però aquell dia no hi va poder estar i es va decidir que hi anés jo. Allà, insisteixo, hi anava en nom de tots els sindicats en representació del PAS.

A veure, participeu en la roda de premsa i després què passa?

Doncs, que se m’identifica i se m’imputen una sèrie de fets relacionats amb la tancada.

Perquè a la tancada pròpiament dita hi vau participar?

A veure, jo estava a l’edifici perquè hi treballo. Per tant, cada dia hi entrava i sortia. Veia la gent que estava a la tancada. Recordo que van estendre uns matalassos al passadís. També recordo que molts professors van fer classes a l’espai on es feia la tancada, suposo que com una manera de donar suport a les mobilitzacions.

'Koki' és membre del comitè d'empresa de la UAB Foto: Tomeu Ferrer

‘Koki’ és membre del comitè d’empresa de la UAB Foto: Tomeu Ferrer

Avancem, quan us van comunicar que estàveu imputat?

Va ser més tard, quan es va fer public el llistat d’imputacions, vaig veure que hi érem. Primer vaig pensar que l’únic que passaria és que ens farien declarar, perquè no hi veia ni hi veig indicis de delicte per enlloc.

Perdoneu, teniu constància si en la tancada o ocupació es van produir danys significatius, destrosses en el material o les instal·lacions del Rectorat?

Jo no en tinc cap constància. Els últims dies de la tancada no es va permetre que els treballadors entréssim a l’edifici i la universitat afirma que hi va haver unes presumptes destrosses que jo no vaig poder veure en camp moment. Quan van sortir els estudiants, crec que va ser el 17 de maig, era divendres i no es va permetre que els treballadors tornessin a l’edifici fins al dilluns següent i quan vaig arribar aquell dia, tot estava absolutament normal.

Però, l’acusació afirma que es van produir nombrosos danys..

Aquest és un tema divertit. en l’acusació inicial la universitat demanava una indemnització per responsabilitat civil d’uns 380.000 euros. Però després només ha pogut presentar factures i justificacions per un valor un xic superior als 11.000 euros. Precisament per aquest ball de xifres la meva defensa va presentar un recurs a la responsabilitat civil que demanava l’autònoma i el jutge ens ha donat la raó. Curiosament si es va una divisió entre els 380.000 euros inicials i els 11.000 que s’han pogut demostrar, resulta que aquesta darrera xifra és un 3%, percentatge de ressons interessants en la política catalana. Si a això hi sumem que l’advocat de l’acusació en nom de la UAB és Cristóbal Martell, que també ha defensat els Pujol, de Messi i de diversos casos de presumpta corrupció, la coincidència és cridanera.

A tot això, la petició de pena en el vostre cas és de quants anys de presó?

A la majoria dels casos es demanen entre 11 i 14 anys de presó entre tota una sèrie de delictes que sumen. A mi realment el què realment més estrany em sembla no és la suma de delictes, és el plantejament que arriba des de fiscalia i després ‘compra’ el jutge d’instrucció és el que parla ‘d’organització criminal’.

Com, com? Una organització criminal?

Sí, ens titllen d’organització criminal que té com a objectiu la destrucció de la governança de la universitat autònoma i d’anar contra els interessos de l’administració pública. Aquesta acusació ara sembla que està de moda, però quan ens va arribar, el 2015, vam tenir la sensació d’estar davant d’una acusació inquisitorial o ‘d’Orden Público’ del franquisme.

I com ho justificava el fiscal en el seu informe?

Manifestava el fiscal que com no va trobar cap prova del suposat delicte comès per cap dels imputats, ens imputaven a tots de la mateixa manera, de forma solidaria, a l’estil aquell de “fins que no surti el culpable castigada tota la classe…”.

Concretant, a vostè quants anys li demana fiscalia?

A mi 11 anys, a altres llavors estudiants els hi sumaven una figura delictiva més que els fa arribar fins als 14 anys de pena.

I ara en quin punt està el vostre procés i el dels altres 26 altres acusats?

La instrucció es porta des del jutjat de Cerdanyola i el jutge instructor ha citat a declarar. En el meu cas he contestat només les preguntes de la defensa. Llavors vaig pensar que un cop passat aquest punt la causa s’arxivaria, perquè com a mínim en el meu cas no hi ha ningú que digui que el Koki ha fet una cosa o una altra, ni imputacions ni proves ni res.

l llavors que diu la instrucció de vostè?

L’única cosa que surt és que vaig participar en una roda de premsa. I fins a l’any 2017 em sembla que les rodes de premsa no eren delicte…

Després s’entra en la segona fase, la del judici oral, en què es lliura als acusats el plec de càrrecs i es dóna temps per escollir procurador i advocat i que aquest presenti l’escrit de defensa.

I el pròxim pas?

Un cop s’hagi comunicat el plec de càrrecs a tots i cadascun dels acusats, i en total en són 27, dels quals hi ha posicions diverses. Posteriorment s’haurà de trobar un lloc i un dia per celebrar el judici, cal recordar que hi ha 27 acusats amb 27 advocats i procuradors…

Com expliqueu les diferents posicions davant del procés?

Bé, hi ha persones que procedeixen de diverses organitzacions, polítiques o sindicals i tenen en aquest cas actituds diferents. Això fa que les estratègies de defensa siguin també distintes.

El sindicalista considera que el procés que li han obert ja és un si un càstig foto: Tomeu Ferrer

El sindicalista considera que el procés que li han obert ja és un si un càstig foto: Tomeu Ferrer

La majoria dels estudiants tenen una estratègia comuna..

Si, crec que la seva defensa es basa en posicions polítiques que trobo encertades, perquè es tracta d’afrontar la repressió contra el que va ser la tancada en favor de la universitat pública.

I la vostra situació?

La meva situació és diferent, perquè jo estava a la roda de premsa en representació d’un col·lectiu de treballadors del PAS, que donàvem suport a unes mobilitzacions, però en cap cas per liderar-les. Per aclarir, jo estava en representació de tots els sindicats amb presència a la UAB i la meva responsabilitat supera el marc del meu sindicat.

A hores d’ara qui manté l’acusació, perquè es va dir que la Universitat s’havia retirat del cas?

Qui manté l’acusació és fiscalia. La UAB com a institució es va retirar i tot el grup de persones que havien iniciat processos d’acusació també es van fer enrere. El problema, en el cas de la UAB, és que no es retira de la reclamació de responsabilitat civil, que són els poc més de 11.000 euros que es reclamen solidàriament.

I personalment, com us ha afectat tot aquest procediment legal en el qual esteu immers?

És molt bèstia! Et canvia la vida de dalt a baix! Recordar que tinc la meva feina: tècnic audiovisual i en un moment assumeixo tasques de representació dels treballadors, tinc vida personal i projectes. I de cop i volta has de prioritzar i defensar-te d’una acusació que penses que no té ni cap ni peus i que tampoc no hi tens res a guanyar. Aquesta és una lluita a la defensiva, que et pren energies, temps i diners i et va afectant en tots els aspectes de la vida.

La segona part és que aquest procés et pot destruir econòmicament, hi has de destinar recursos…I finament, la part penal.

Es tracta d’una factura que tingui el resultat que tingui el procés, la pagueu..

Jo ho he dit, fan servir la tècnica kafkiana: utilitzen el procés com a càstig en si mateix, perquè estic convençut que al final tots sortirem absolts, perquè l’acusació no té ni cap ni peus, però ens hauran fet passar 4, 5, 6 o 7 anys amb una espasa de Dàmocles a sobre del cap i això no t’ho tornarà mai ningú.