El Congrés aprova iniciar el tràmit per eliminar del Codi Penal les penes de presó a piquets de vaga

La proposició de llei modifica l'article 315.3 i revisa les sentències ja dictades per deixar-les sense efecte

Tomeu Ferrer
 
 
 

foto d'arxiu del Congrés dels diputats

foto d’arxiu del Congrés dels diputats

El Ple del Congrés ha admès a tràmit la proposició de llei de Unidos Podemos-En Comú-En Marea per derogar l’article 315.3 del Codi Penal, que castiga amb penes de presó de fins a tres anys les persones que coaccionin a altres amb l’objectiu d’iniciar o continuar una vaga. A més planteja revisar les sentències ja dictades amb aquesta condemna per deixar-les sense efecte.
El grup confederal ha comptat amb el suport del PSOE, Esquerra Republicana, el PNB, el PDeCAT i Compromís, superant per tant la posició de rebuig del Partit Popular, UPN i Foro Astúrias. Ciutadans s’ha abstingut.
A més de la supressió de l’article esmentat del codi penal, Unidos Podemos planteja en la seva iniciativa admesa a tràmit l’anul·lació dels seus efectes tant en els casos pendents de judici com els ja jutjats, rescabalant a les persones condemnades a través d’indemnitzacions o devolució dels diners cobrats en multes.
L’article 315.3 del Codi Penal estableix penes de presó d’entre un any i nou mesos fins a tres anys i multes de 18 i 24 mesos per a aquelles persones que actuant en grup o individualment, però d’acord amb altres, coaccionin a altres persones a iniciar o continuar una vaga”.

Socialistes i Ciutadans havien pactat abans la supressió
La modificació o derogació d’aquest article ha estat plantejada abans per diversos grups de l’oposició. De fet, el PSOE i Ciutadans van acordar la derogació del mateix en el seu pacte posterior a les eleccions del 20 de desembre per a la investidura del candidat socialista, Pedro Sánchez.
Altres dels col·lectius més insistents a treure del Codi Penal aquest article han estat les organitzacions sindicals. Segons les seves denúncies, a través de l’article 315.3 més de 300 sindicalistes han estat acusats de coaccions durant vagues, arribant a rebre en alguns casos condemnes de presó.

L’exposició de motius feta per defensar el canvi legal és molt clara: destaca que el 315.3 no té més sentit “que el de continuar afavorint la intimidació de les organitzacions sindicals i dels treballadors més activament compromesos amb elles i especialment reivindicatius”. Recorda que el Codi Penal ja preveu un delicte de coaccions i de mantenir un tipus agreujat per als casos de vaga “és contrari” a aquesta com dret fonamental que consagra la Constitució.

“El ministeri fiscal (…) segueix considerant que els treballadors que integren els piquets informatius de vaga actuen en gran part dels casos de manera coactiva, quan en la realitat de les relacions laborals, la situació és exactament la inversa”, diu el text, que recorda els gairebé 90 expedients oberts i assenyala que les acusacions penals suposen “una restricció il·legítima del dret a vaga”.

Tot i que la iniciativa del canvi de la llei és política, els sindicats majoritaris han tingut un paper fonamental en el procés que ha culminat amb l’admissió a tràmit del canvi. Els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Pepe Álvarez, s’han dirigit per escrit a tots els grups parlamentaris per enviar la seva proposta i sol·licitar el seu suport. Al mateix temps han reactivat la seva campanya internacional pel dret a vaga: la Confederació Europea de Sindicats i diverses centrals i federacions europees han comunicat que enviaran cartes de protesta al president del Govern, Mariano Rajoy, i al fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, pel “qüestionament” del dret a vaga, la Llei Mordassa, i els judicis a activistes i sindicalistes.

Des de CCOO de Catalunya i també des de la UGT catalana s’ha mostrat l’alegria que ha suposat l’inici del procés de derogació de l’article del Codi Penal que sempre han considerat pensat per reprimir els moviments reivindicatius i atemorir els treballadors durant la llarga nit de la crisi econòmica.

Casos com el dels estudiants Isma i Dani, els sindicalistes de Sant Andreu, o el sindicalista de Metro, Ricardo Vercher van suscitar grans mobilitzacions solidàries dels sindicats i la ciutadania que, de retruc, ho eren contra l’article de la llei que permetia empresonar sindicalistes, més quan la Constitució espanyola consagra el dret de vaga com a un dels drets fonamentals.