Conductors de bici-taxi: un nou exemple del binomi turisme i precarietat

Cal que les administracions públiques posin fil a l'agulla i compleixin les seves funcions com a garants de drets laborals

Federació d'Altres Activitats IAC
 
 
Concentració de treballadors de la Federació d'Altres Activitats de la IAC

Concentració de treballadors de la Federació d’Altres Activitats de la IAC

El 22 de març vam realitzar una acció contra l’acomiadament d’un company a l’empresa de bici-taxi Pedicabs S.L., amb nom comercial Happy Rental Bikes, perquè també es dediquen al lloguer i venda de bicicletes.

L’acomiadament, de forma verbal i també emprant la violència física (amb una petita agressió al company que ja està denunciada), s’havia produït una setmana abans pel sol fet d’organitzar una reunió sindical fora de l’horari laboral. En assabentar-se de la reunió sindical l’empresa va amenaçar d’acomiadar els conductors que hi assistissin; finalment van dur a terme les represàlies contra aquest company, com a organitzador de l’assemblea, per tal de disciplinar la resta de treballadors i continuar amb els seus nombrosos abusos i irregularitats.

Els conductors i conductores de bici-taxis són un dels nous sectors laborals de la ciutat de Barcelona. De fet, cada cop hi ha més empreses en aquest sector (que s’anuncien a la superfície del bici-taxi, altrament dit rickshaw). Malgrat tot, la major part d’aquestes empreses, com és el cas de Pedicabs, neguen qualsevol relació laboral amb els conductors. El seu negoci consisteix a cobrar un lloguer setmanal al conductor, quan no tenen un patrocinador a qui fan publicitat amb la retolació dels vehicles; és a dir, obtenen un ingrés fix, mentre que després al carrer els conductors fan el que poden.

I cada cop poden menys. Durant les darreres setmanes, tant la Guàrdia Urbana com la Policia Portuària han començat a multar amb més regularitat els conductors, que han d’assumir l’import les multes. Així doncs, els amos dels rickshaws no se’n veuen directament afectats, mentre són els conductors els qui pateixen la persecució policial. És aquest el factor principal que va motivar els conductors de diferents empreses del sector a fer una assemblea, per tractar d’organitzar-se, demanar ser reconeguts directament com a interlocutors per part de les institucions i poder participar dels processos de regulació del sector, on conviuen empreses sense llicència de mobilitat amb algunes que sí que la tenen. Sense dubte, un pas important cap a l’organització dels treballadors d’un sector precari, on exercir la defensa dels drets laborals ha estat sempre molt difícil i les empreses han actuat amb total impunitat.

En el fons el que està passant és que persones amb diners lloguen els bici-taxi per setmanes a conductors, normalment joves, molts d’ells migrants. Aquest lloguer correspon a un percentatge de la recaptació teòrica que hauria de fer un conductor. D’aquesta manera, els propietaris dels vehicles s’asseguren uns ingressos fixos, en molts casos establint preus de lloguer abusius i per sobre dels acordats prèviament amb els conductors, i independentment de la recaptació posterior del bici-taxi. Els propietaris seleccionen qui hi treballa i qui no. Lloguen els rickshaws a qui ells volen i, davant el mínim conat d’autoorganització per part de qualsevol treballador o treballadora, suspenen o no renoven el contracte de cessió del vehicle –això, els conductors que tenen signat algun contracte; molts d’ells, ni tan sols han signat cap document que acrediti la seva relació amb l’empresa, per la qual cosa es troben encara més desprotegits. Els amos dels rickshaws també regulen els horaris en què els conductors poden fer servir els vehicles i impedeixen sortir al carrer a qui arriba més tard de l’hora que ells marquen, per així llogar el mateix vehicle a un altre conductor del torn de nit (hi ha torn de dia i de nit) i obtenir encara més ingressos de lloguer. Gestionen les reserves de grups i criden a treballar els conductors que ells volen. Regulen les vacances a què tenen dret els conductors, etcètera. Així doncs, ens trobem davant un més que probable cas de frau de llei per mascarar una relació sense cap mena de dubte laboral.

Com a Federació d’Altres Activitats de la Intersindical Alternativa de Catalunya, pensem que cal una regulació laboral que defensi el dret a un treball digne, amb jornades de 40 hores setmanals, cotitzacions, vacances i dret a baixa laboral. El nostre company ha estat acomiadat tan sols per demanar aquests mínims, i no només això: l’empresa Pedicabs S.L. es negava a retornar la fiança dipositada per l’ús del rickshaw. Finalment, i tan sols després de la concentració a les portes de l’empresa, s’ha aconseguit recuperar els diners. Tanmateix, cal anar més enllà cap a una regulació del servei de bici-taxis.

Estem veient tant amb les cambreres d’hotel (kellys), els venedors ambulants (manters) o els conductors de bici-taxis que el boom turístic a Barcelona està generant nous sectors laborals caracteritzats per l’absència de drets, basada en una suposada relació mercantil que amaga una economia submergida. Cal, doncs, que les administracions públiques corresponents –Ajuntament i Generalitat– posin fil a l’agulla i compleixin les seves funcions com a garants de drets laborals.

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Conductors de rickshaw a Barcelona: treballadors invisibles del turisme | En lluita

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*