Actualitat

Cas Isma i Dani: la difícil reparació de les presons preventives amb sentència absolutòria

L’absolució dels estudiants Ismael Benito i Daniel Ayyash, dels delictes dels quals eren acusats, bàsicament de desordres públics, posa sobre la taula alguns elements centrals. Un d’ells la detenció preventiva de 34 dies que van patir els dos joves per uns delictes que finalment s’ha comprovat que no havien fet. A aquesta situació caldria sumar-hi els efectes de la pràctica pèrdua de drets civils que va comportar l’acusació.

La situació dels dos estudiants, amb una detenció vinculada amb aldarulls al carrer, s’assembla a la patida pels protagonistes d’altres dossiers amb gran repercussió: el cas 4-F, que va inspirar el documental Ciutat Morta i la detenció i posterior empresonament de Sergi Rubia, el casteller empresonat a prop de Can Vies, a Sants, durant les protestes a causa del tancament del centre social. En els tres assumptes es va dictar presó preventiva i la jutgessa instructora va ser la mateixa persona: Carmen Garcia Martínez.

Declaracions policials, el detonant

Les declaracions de l’autoritat policial ha estat, també tant en el procés d’Isma i Dani, el de Sergi Rubia o el dels afectats pel cas 4F, el detonant, gairebé únic, de l’actuació judicial.

Sergi Rubia ha sigut, de tots els acusats, el que ha pres una decisió més contundent en defensa dels seus interessos. Després que el jutjat penal 28 l’absolgués de l’acusació de moure contenidors cap a una foguera, el jove va respondre amb una querella per falsedat documental contra els agents que el van denunciar: dos membres de la Guàrdia Urbana. A més, ha presentat una reclamació administrativa al ministeri de Justícia demanant una compensació pels 22 dies que va passar tancat a la presó de Can Brians.

Des de l’assessoria legal de Isma i Dani, no es volen manifestar sobre la possibilitat d’actuar legalment contra els que hagin estat responsables de la detenció preventiva durant 34 dies dels dos estudiants. Altres fonts han declarat que qualsevol decisió hauria d’esperar al fet que la sentència sigui ferma. Recordar que en el cas hi van presentar acusació tant la fiscalia, en nom de l’administració pública, com la Generalitat. D’acord amb la legislació aquestes dues parts podrien instar un recurs que forçaria a una revisió de tot o part del procediment.

En tot cas, si finalment els dos estudiants, decidissin presentar una denúncia, ho haurien de fer contra l’administració pública. Les fonts consultades tenen poques esperances que aquests processos arribin a resultats satisfactoris per als denunciats, perquè els criteris legals són molt restrictius.

Tot el cas d’Isma i Dani s’ha basat en les apreciacions d’un sergent dels mossos al qual li va semblar distingir els estudiants en un grup de persones que incendiaven contenidors el dia de la vaga general del 29M. Però, sentència en mà, aquest policia no va arribar a identificar els estudiants sense cap mena de dubte. Aquesta circumstància, ben segur seria una de les que una hipotètica acusació hauria de tenir molt en compte si es decideix demanar responsabilitats pels danys patits pels joves arran de la seva detenció.