Autònoms: el real ‘or fake’ del món laboral

Amb dades de l’EPA per al 2017, un 7’52% dels treballadors autònoms havien treballat per a un únic client (o per a cap) en el darrer any, cosa que suposava uns 225.00 treballadors per compte propi.

Juan Miguel Garcia Nogueroles
 
 
 
Piquet informatiu de CCOO a la porta del Porc Gournet, foto CCOO

Piquet informatiu de CCOO a la porta del Porc Gournet, foto CCOO

A la internet s’ha popularitzat un joc on, a la vista d’una fotografia, se’ns demana que concloguem si aquesta és real o és falsa; és a dir, si la imatge és una captura real o si ha estat modificada amb algun programari d’edició. L’entreteniment, anomenat “real or fake”, posa en joc la nostra habilitat per tal de descobrir trampes algunes de les quals, cal reconèixer-ho, són molt sofisticades, ja que simulen la realitat amb gran fidelitat. Al llarg dels darrers anys s’ha anat generalitzant al mercat de treball espanyol una figura -la que coneixem col·loquialment com fals autònom- que sense la dimensió lúdica del joc esmentat ens posa al davant, quan parlem de treball autònom, del mateix dubte que al real or fake: estem al davant d’un autònom real o d’un fals autònom?

Un treballador autònom és una persona física que desenvolupa una activitat professional per compte propi i a títol lucratiu, el que vol dir que no està subjecte a un contracte de treball. És, per tant, una activitat que no està sotmesa a la legislació laboral de caràcter general. En resum, seguint aquesta argumentació, un treballador autònom serà aquell que tinga la capacitat d’organitzar la seva pròpia feina –treballant normalment amb els seus propis materials i recursos- i que serà responsable de les pèrdues o dels beneficis que la seva activitat professional produïsca. Amb els seus clients, amb aquells a qui proveeix dels seus serveis o dels seus productes, el treballador autònom estableix una relació mercantil, no laboral.

El frau esdevé quan existeixen empreses que sol·liciten el treball d’una o diverses persones en règim d’autònoms tot i que, en realitat, els treballadors es troben sota la seva disciplina. En algunes ocasions fins i tot es demana explícitament, si es vol iniciar la relació professional, que el treballador es done d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms. Quan un treballador autònom únicament té una relació professional amb una empresa i, en general, es troba sota la disciplina organitzativa d’aquesta aleshores estem parlant d’un fals autònom: una trampa mitjançant la qual una empresa traspassa al treballador els riscos inherents a qualsevol activitat econòmica en un sistema capitalista. És un frau, és un abús i, a més, és una injustícia flagrant.

Amb dades de l’EPA per al 2017, un 7’52% dels treballadors autònoms havien treballat per a un únic client (o per a cap) en el darrer any, cosa que suposava uns 225.00 treballadors per compte propi. A aquesta dada cal afegir que prop d’un 7% dels treballadors per compte propi que havien treballat per a més d’un client en realitat tenien predomini per un de sol, el que en nombres absoluts eren altres cent vuitanta mil treballadors. En total estem parlant d’uns quatre-cents mil treballadors (d’un total de poc més de tres milions de treballadors per compte propi) que havien treballat per a un únic client de manera exclusiva o semiexclusiva. És arriscat assenyalar que tots aquests són falsos autònoms (cal veure, entre altres coses, les característiques de l’activitat que desenvolupen) però no és descabellat pensar que, entre ells, probablement podrem trobar-los.

En un sentit similar, si concedim que un treballador autònom té la capacitat de decidir quins són els seus horaris i com ha de ser la provisió del servei o bé que proporciona, més d’un 10% dels treballadors per compte propi afirmen que aquest horari el decideix el client o els clients i altre 10% indica que és altra part (ni són ells mateixos ni són els clients) qui decideix l’horari. I de la mateixa manera hi ha un 5’5% dels treballadors per compte propi –més de cent cinquanta mil treballadors en nombres absoluts- que afirmen no poder decidir ni l’ordre ni el contingut de les tasques que realitzen, de manera que es troben sotmesos a altra voluntat -presumiblement del seu client o clients- que és qui pren determinacions referides a aspectes bàsics de l’activitat. Aquestes dades funcionen també com evidències que poden estar indicant l’existència de falsos autònoms.

Quant a les motivacions que porten als treballadors a triar el compte propi cal assenyalar que hi ha un 12’5% dels treballadors que indiquen que si treballen per compte propi és perquè no han trobat ocupació per compte d’altri. Un 1’43% (el que en nombres absoluts són més de quaranta mil treballadors) treballa per compte propi perquè el seu anterior ocupador li va demanar que es donara d’alta al règim d’autònoms, el que sí sembla un indicador bastant directe d’allò que hem definit com falsos autònoms.

I pel que fa a les majors dificultats a les quals s’enfronten els ocupats en la realització del treball per compte propi, tot i que açò no podem relacionar-ho de manera directa amb l’existència de falsos autònoms, cal reflectir que hi ha més d’un 13% dels treballadors per compte propi que expressen que la dificultat més gran amb què s’han trobat són els períodes sense clients i que hi ha altre 7% dels treballadors que parlen de períodes de precarietat financera. En definitiva hi ha un 21% dels treballadors per compte propi que voldrien treballar per compte d’altri (en el cas contrari, assalariats que volen treballar per compte propi el percentatge és de menys d’un 10%) el que d’alguna forma indica que no és una manera d’estar ocupat que trobe grans avantatges; almenys si considerem les dades de manera general.

Dificultats

Existeixen dificultats, així, per tal de determinar qui és un fals autònom. De la mateixa manera que al joc de real or fake pot haver-se simulat molt bé l’aparença de legalitat i això ens impossibilita discriminar de manera correcta entre els autònoms que ho són de manera legítima i aquells que estan sent víctimes d’estratègies d’explotació per part del capital. El fet cert, però, és que les dades mostren vectors de precarietat entre els treballadors autònoms: preferir el treball per compte d’altri; veure’s obligats a treballar per compte propi; incertesa en els ingressos econòmics… La regulació dels anomenats TRADE (Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents) amb totes les seves limitacions és un intent, precisament, per tal d’eliminar la utilització fraudulenta de treball autònom i protegir als autònoms que depenen d’un únic client, però la cosa certa és que en la mateixa regulació del fet es troba la justificació per tal de fer servir treball autònom en substitució de l’assalariat.

Ens trobem en un moment en el qual hi ha, i aquest és un relat ideològicament esbiaixat, una certa glorificació de l’emprenedoria. El treball autònom està sent un nínxol important on molts desocupats estan trobant acomodament. No obstant el que cal és millorar les condicions de treball dels assalariats i les condicions de treball en les quals els treballadors autònoms desenvolupen les seves tasques: la condició de treballador autònom ha de resultar, majoritàriament, d’una tria personal del treballador que així ho decideix i no d’una imposició de les empreses que contracten els seus serveis. ja que, en cas contrari, el que succeeix és el traspàs dels riscos des del capital fins al treball. I les dades mostren precisament que aquest traspàs està donant-se en major o menor mesura; siga quin siga el maquillatge o l’artifici utilitzat per tal de dissimular el frau els falsos autònoms són altra de les cares de la precarietat laboral que colpeja als més febles en el mercat de treball espanyol.

Juan Miguel Garcia Nogueroles
Sobre Juan Miguel Garcia Nogueroles

Juan Miguel García Nogueroles és doctor per la UAB i professor associat de Sociologia del Treball i de les Relacions Laborals al grau de Relacions Laborals de la mateixa universitat. Contacte: Página web | Twitter | Més articles

1 Comentari en Autònoms: el real ‘or fake’ del món laboral

  1. Vàrem coincidir en una xerrada amb una companya del Porc Gourmet, esfereïdora la seva situació com la de tantes i tantes persones que estàn treballant sense cap mena de garantia, seguretat,por,infravalorades, amb desgana,contractes de 2 dies, autònoms que no saven què passarà el dia de demà amb la seva feina,amb el seu futur,autònoms què s’instalen en aquesta situació i acaben trovant-s’hi bé, tot això genera economies sumergides, diner negre, malestar social,etc etc etc nus a l’estomeg en llegir-ho i veure quina és la situació!!!!

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*