El passat 7 de maig al Raval, mentre els Mossos d’Esquadra esbotzaven la porta d’una família, una de les dones que estava dins s’autolesionava per no poder suportar de nou un altre desnonament. El 12 de maig, en un nou desnonament, mentre feien fora de casa una altra família, al carrer es vivia una alta tensió i es van detenir 5 persones. Aquestes van passar una nit a comissaria i van ser posades en llibertat l’endemà.
Amb tot això, el 13 de maig, el Sindicat de Barri del Poble Sec i el Sindicat d’Habitatge del Raval ocupaven els serveis socials de Ciutat Vella per exigir una llar per la família de la dona hospitalitzada després d’autolesionar-se durant el seu desnonament. Per dissoldre l’ocupació va haver-hi cops de porra i es va fer ús de gasos lacrimògens.
Arran d’això, Raval Social, el Col·lectiu de Professionals dels Centres de Serveis Socials del Raval Sud i Raval Nord, publicaven a les seves xarxes socials no poder treballar en aquestes condicions: “els fets que han passat avui al nostre centre són fruit de la mala gestió política i dels alts càrrecs de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS)”. En el mateix fil manifestaven la falta de recursos dignes per a reallotjar a les famílies desnonades i exigien “no anar als desnonaments a auxiliar a la comissió judicial, sinó a donar suport a les famílies que pateixen aquesta vulneració de drets en el cas que així ho considerem com a tècnics”. També afegien que no es pot tolerar la violència de cap tipus: ni policial, ni cap a les veïnes, ni vers als professionals de serveis socials.
Uns dies després, convocaven a una vaga dels serveis socials del Raval, una vaga que es farà extensiva a la resta de la ciutat i per tots els treballadors de l’IMSS el proper 7 de juny.
Avui, després de concentrar-se a les portes d’una de les seus de serveis socials al Raval, a la plaça del Pedró, els treballadors han anat fins a Sant Jaume on han llegit un manifest i han explicat les seves demandes primer davant l’Ajuntament per anar després fins a la banda on es troba la Generalitat. Els treballadors han explicat que des de la crisi del 2008 treballen amb molta pressió assistencial i una greu falta de recursos dignes per allotjar les famílies desnonades. A banda, ara es suma el fet que des de l’acord signat pel mandat de Xavier Trias amb els jutjats, els treballadors socials estan obligats a assistir les comitives judicials en els desnonaments. Exigeixen així no anar als desnonaments amb la comissió judicial i que l’alcaldessa trenqui l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i els jutjats.
Una de les portaveus de les treballadores constituïdes en assemblea per tirar endavant aquesta vaga, declara que sí que volen anar als desnonaments, “però volem anar a socórrer a les famílies, estar amb les famílies, que és a qui assistim tot l’any”. Apunta que és “molt pervers arribar al desnonament i trobar-te que de cop, amb una família que portes anys treballant, se’t diu que has d’estar a l’altra banda”. Amb tot, la vaga per denunciar aquest fet, la falta de recursos o el fet que no estiguin adaptats els serveis socials a la realitat de cada barri són alguns dels motius que volen explicar davant els veïns. Això i les intervencions socials que fan, els recursos que tenen i sobretot el model assistencialista sobre el qual els fan treballar.
“Arran de la pandèmia vam començar a veure que tot això es complicava molt més i que no arribàvem”, expliquen. Però ara, arran de les ocupacions i també pel que s’imaginen que vindrà de cara a setembre o octubre, quan s’acabi la moratòria dels desnonaments, van decidir que no podien més. “Vam veure que necessitàvem recursos dignes per la ciutadania i respostes per part de polítics perquè al final nosaltres som els tècnics de base que no fem les polítiques, però que estem enmig de qui les fa i els veïns”. És a dir, qui les pateix. Fer la vaga per ells també és una manera d’explicar què és el que realment fan i de quin costat estan.
I és això i una mica més el que demanen els veïns del raval organitzats en el moviment popular.
El moviment popular del Raval demana posicionament polític
Un dels punts del manifest de vaga de serveis socials al Raval ha estat la sol·licitud a les administracions de “tenir un canal de comunicació obert entre tècnics i moviments socials del barri establert des de la confiança, el respecte i l’horitzontalitat, i amb l’objectiu de crear objectius comuns i sumar forces per a la seva consecució”. En un altre punt demanen ser escoltats i poder participar en les planificacions dels models i plans que tinguin a veure amb Serveis Socials Bàsics i també remarquen que cal fer partícips a entitats, col·lectius i agents socials del barri.
Un altre punt del text denuncia la manca d’informació real sobre les possibilitats de recursos habitacionals dels que disposen i el seu paper en els desnonaments. Diuen que aquesta manca d’informació els ha posat en una posició que creuen que no els hi correspon, ja que com a treballadors de serveis socials, segueixen, el seu posicionament “és i serà sempre al costat de la ciutadania”.
En aquest sentit, diversos espais i col·lectius del moviment popular del Raval han publicat un manifest anomenat “Unitat de classe, unió de lluites: la vida abans que el capital”. Un text que vol fer algunes consideracions per reforçar la lluita laboral i social de les treballadores de l’IMSS en vaga, així com del moviment popular en defensa de la casa, educació, salut i treball.
I just per la defensa d’aquests elements apunten que “la unitat de classe és l’únic instrument per confrontar l’explotació”. Puntualitzen que sempre estaran a favor dels treballadors que lluiten per millorar les seves condicions laborals i els serveis que presten, però recorden que això passarà si realment els interessos es troben alineats. Així, diuen: “sense prendre un posicionament sobre les problemàtiques que el moviment popular posa damunt la taula, sense visibilitzar les actituds insolidàries d’algunes de les treballadores, no serà possible la unitat”. En aquest sentit, remarquen que els treballadors socials no haurien de “gestionar la misèria” sinó confrontar-se amb el sistema que la permet.
Així, amb tot, el moviment popular demana als treballadors que no s’alineen als mandats orgànics . Per contra, des de serveis socials denuncien la manera de funcionar, de generar un informe rere un altre i sobretot denuncien que se’ls hi demani donar suport a les comitives judicials. Una de les portaveus diu que tot això “va més enllà” i que cal preguntar quin model de serveis socials vol tenir la ciutat. “Ha de ser un model assistencialista, de bancs d’aliments i cues? O pensem en alguna prestació per cobrir les necessitats bàsiques de les famílies sense que hagin d’estar fent cua en un banc d’aliments?”, qüestiona. Així, els treballadors, que es tornaran a posar en vaga el 7 de juny juntament amb la resta de la ciutat, demanen que els polítics diguin quin model volen tenir de ciutat.
