Informació publicada a Diari de l’Educació
Des del 13 de març, quan es va anunciar el tancament de tots els centres educatius, les patronals del sector del lleure (Acellec, la Confederació i ACCAC) i els sindicats majoritaris (CCOO, UGT i USOC) han estat intentant evitar que les empreses que gestionen menjadors escolars optessin per la via de l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), pel que suposa de pèrdua de poder adquisitiu pels treballadors. Durant dotze dies s’han aconseguit evitar, malgrat que la situació d’aquestes empreses encaixa amb el que Reial Decret 8/2020 estableix com a motiu d’ERTO per causa de força major. Ara, molt probablement començaran a caure en cascada, i a afegir-se als més de 41.000 que ja s’han presentat a Catalunya.
Ahir, el Govern català va fer públic el segon decret de mesures urgents contra el coronavirus, que ajusta diversos aspectes al primer al Reial Decret del Govern central, aparegut amb posterioritat, i precisa algunes casuístiques directament relacionades amb el sistema educatiu. Tot el primer article està dedicat pràcticament al món de l’educació. Així, per exemple, es declara la suspensió de contractes, a efectes del 14 de març, que tinguin els objectes següents: “Contractes de neteja, monitoratge o anàlegs, gestió d’unitats d’escolarització compartida, traducció de llenguatge de signes i transport escolar de les llars d’infants, escoles d’educació infantil i primària, instituts d’ESO, batxillerat i formació professional, escoles d’art i disseny, escoles d’adults, escoles oficials d’idiomes, centres d’educació especial, escoles de música, escoles de dansa, conservatoris, centres de títols propis, i centres d’ensenyaments artístics superiors”. Tots aquests contractes queden en suspens, però l’administració pagarà igualment al contractista “per tal de garantir el manteniment dels llocs de treball”.
En canvi, el decret també estableix que els contractes de concessió de serveis, com els de menjadors, “queden subjectes al règim establert a l’article 34.4 del Reial decret llei 8/2020”. És a dir, que les empreses de menjador hauran de justificar el desequilibri econòmic causat per la crisi del coronavirus per tal de sol·licitar una indemnització, i que serà el conseller d’Educació qui resoldrà si aquesta indemnització es concedeix i per quin import.
Això situa a les empreses “en un dilema”, segons el gerent de l’Acellec, Pep Montes. Perquè poden intentar aguantar la plantilla amb l’esperança de recuperar els diners un cop hagin justificat el desequilibri, o poden optar per la via de l’ERTO. “El primer camí és ple d’incerteses: no hi ha cap garantia que l’administració admeti totes les indemnitzacions, no se sap quan es trigarà a cobrar, i tampoc no se sap si en el concepte de cost salarial s’inclou també la seguretat social, o sigui que ara mateix ningú pot estar segur que cobrarà la indemnització i que aquesta cobrirà el 100% del cost del treballador”. I mentrestant, afegeix, “les empreses han de demanar crèdits per poder pagar les nòmines, ja que no estan prestant cap servei ni ingressant res”. Montes no s’atreveix a dir quantes presentaran un ERTO: “Ara mateix estan totes revistant el decret i consultant-ho amb els seus advocats i gestors, i en els propers dies s’anirà veient”.
“La patronal ha estat a l’alçada, el Govern no”
Segons Celeste Attias, secretària d’acció sindical de la federació d’educació de CCOO, està clar que molt majoritàriament s’optarà per la via de la regulació temporal d’ocupació “perquè la situació d’aquestes empreses, sense cap tipus d’activitat des del moment que es van tancar les escoles, encaixa de ple amb els supòsits de l’ERTO per causa de força major”. Això, considera, genera un problema molt gros als prop de 25.000 treballadors afectats, ja que un escenari plausible és que a finals de mes cobrin únicament els 13 primers dies de març i no tornin a ingressar res fins a començaments de maig, quan cobraran el 70% del salari que els correspondria de la segona meitat del mes de març i mentre duri l’ERTO, que òbviament no s’aixecarà fins que no torni l’activitat escolar. Aquests ERTO per força major garanteixen el 70% del salari al treballador, al qual no li cal tenir cap temps mínim de cotització per cobrar i tampoc consumeix temps de prestació d’atur.
“Les patronals del sector han complert, ja que els vam demanar paciència i cap de les seves empreses associades ha presentat fins ara un ERTO, d’acord amb el pacte que vam signar amb els sindicats –explica Celeste Attias–. Sí que és cert que s’ha vist algun d’alguna empresa irresponsable, però no era cap de les associades. Però ara aquest decret del Govern deixa els treballadors en una situació d’indefensió impressionant i fa que els ERTO siguin inevitables; la patronal ha estat a l’alçada de les circumstàncies i el Govern no”.
“L’administració ens ha vingut dient aquests dies que aquests llocs de treball es mantindrien, ens han estat dient que pagarien –afegeix–, el dubte que teníem era si també entrarien els menjadors dels centres privats i concertats, perquè al cap i a la fi el treballador precari és el mateix, pot pertànyer a una mateixa empresa que gestiona menjadors d’escoles públiques i concertades, i ara tot de cop ens trobem amb aquesta galleda d’aigua freda”.
“Si la lectura de CCOO és correcta haurem de rectificar”
Ahir a la nit, CCOO va fer públic un comunicat en el qual carregava durament contra el govern de la Generalitat. “Una decisió així, contra un dels col·lectius més vulnerables de l’educació, és de responsabilitat exclusiva del Govern de la Generalitat, presidit per Quim Torra, i del conseller d’Educació Josep Bargalló. Des de CCOO rebutgem amb absoluta fermesa aquesta maniobra execrable. Estudiarem amb deteniment totes les possibilitats de denúncia jurídica, pública i de mobilització, malgrat totes les dificultats”. En el comunicat es parla de 10.000 treballadors perquè són els que estarien treballant més directament pel sector públic i es considerava que la seva continuïtat estava garantida.
Aquest matí, en una entrevista a TV3, el conseller Josep Bargalló reconeixia que aquest segon decret del Govern s’havia fet sense passar pels serveis jurídics del Departament d’Educació, i afegia que “si la lectura que ha fet CCOO és correcta, haurem de rectificar perquè la voluntat del Departament, ho hem dit sempre, ha estat que aquests treballadors conservessin el seu lloc de treball malgrat que no són treballadors del Departament. Els nostres serveis jurídics s’ho estan estudiant ara mateix”. De fet, en la nota de premsa publicada dimarts per la Generalitat sobre la modificació del decret llei no es fa cap referència al tema dels menjadors ni del sector de l’educació, malgrat que li dedica pràcticament tot el primer article, que consta de sis apartats.
El decret no fa distincions segons el tipus de contracte que tingui l’empresa concessionària del menjador. És igual que estigui contractada directament per l’administració (el Departament, un consell comarcal, un municipi) després de superar una licitació pública, que si està contractada per una AMPA o directament per l’escola. Semblava que s’obriria una escletxa només per aquells menjadors que estan gestionats directament per AMPAs, i que per tant tenen personal contractat en comptes de cedir la gestió a una empresa. Aquestes AMPAs ho estan passant tan malament com qualsevol empresa perquè tenen el mateix problema, i fa un parell de dies la Fapac va demanar a través d’un comunicat que se les tingués en compte, però no sembla que el decret estableixi aquesta excepció. Ahir la federació de famílies estava valorant el decret amb els seus assessors jurídics i van preferir no fer-ne cap valoració.
Les cases de colònies i el 0-3 privat i externalitzat
Els 25.000 monitors i personal de menjador són el gruix d’un sector que inclou totes les activitats de lleure, colònies, extraescolars, acollida, etc. Hi ha un altre col·lectiu, menor en nombre, que també es troba en una situació de gran incertesa absoluta: els monitors de cases de colònies, ja que, per raons òbvies, totes les colònies s’han cancel·lat i es fa difícil pensar que, fins i tot si en el millor dels casos les classes es reprèn l’activitat a les escoles, algú encara destinarà els dies lectius que faltin a unes colònies escolars. Segons explica Pep Montes, “aquestes empreses tenen un problema afegit: habitualment cobren unes bestretes quan es fa la reserva, i aquests diners s’inverteixen en qüestions de manteniment que s’han de fer quan l’activitat és baixa, però ara es troben que, si no convencen el client del contrari, han de tornar uns diners que ja s’han gastat, i per això el que estem demanant a l’administració és que es faci càrrec d’aquestes bestretes”.
Un altre col·lectiu desprotegit en l’àmbit educatiu és el de les mestres d’escola infantil 0-3. En aquest cas es donen quatre supòsits, segons explica Celeste Attias. Les mestres d’escola bressol municipal no tenen res a patir, ja que les administracions han garantit que seguiran cobrant i amb les mateixes condicions malgrat que no estan treballant i les famílies no paguin mentre duri el confinament. Després hi ha les mestres d’escoles bressol municipals gestionades per empreses privades, on aquesta garantia està menys clara. “Entenem que aquestes empreses no haurien de poder presentar ERTOs, perquè els ajuntaments estan dient que pagaran, però algunes ho estan fent, s’agafen al fet que no els diuen ni quan ni com cobraran”, comenta Attias.
El tercer supòsit, molt nombrós, és el de les mestres que treballen per llars d’infants privades. Segons Attias, “en aquest cas estan anant a ERTOs que entenem justificats, perquè són causa major ineludible, encara que també li demanem a l’administració que faci un pensament, perquè són treballadores que ja tenen sous molt baixos, i que amb el 70% els queda un sou que no arriba ni a precari”. El quart supòsit és el del 0-3 que ofereixen algunes escoles concertades, “en aquest cas els estem dient que no poden al·legar causa de força major perquè la seva aixeta no s’ha tancat del tot, la part de les despeses de manteniment que cobren de l’administració no la perden, i fins i tot és molt possible que una part de les seves famílies no tornin els rebuts, el que haurien de fer com a mínim és oferir un complement perquè l’impacte de la mesura sigui el menys negatiu possible”.
