Jornades de dotze hores, substituir el lloc de feina d’un treballador estructural amb estudiants becaris, que el teu doctorat l’estigui pagant una empresa privada. Que aquesta no pagui suficient i t’obliguin a complementar les hores de recerca com a professor associat a la universitat. Que els horaris siguin de matí i tarda, comencis a les 8 h i marxis cap a casa a les 21 h. Que a més a més, el teu lloc de treball, que tot i que fa tres anys que ets doctorand segueixi sent temporal. Que acabar depengui de les renovacions anuals. Que ara en temps de pandèmia, corris el risc que això no passi i et quedis al carrer sense feina ni projecte.
Davant aquesta situació estructural que s’ha posat ara en evidència davant les mesures que comporta en el nostre dia a dia l’existència de la Covid-19, la CGT juntament amb tot un seguit de sindicats, entitats i plataformes, convoca una vaga a nivell estatal a les universitats i als centres de recerca per al pròxim 21 d’octubre.
Els principals motius que han dut a aquesta convocatòria són que la major part de la pantilla no té estabilitat contractual, els salaris són extremadament baixos i les jornades laborals, diuen, maratonianes. A més, des de la CGT denuncien que més sovint del què sembla inclouen tasques que no entren dins les funcions que impliquen els contractes existents. A més a més, també volen destacar que, des de l’aprovació del Pla Bolonya i el seguit de mesures educatives que han anat derivant des d’aleshores, els estudiants cada cop tenen més dificultats per compaginar estudis i feina. Així, apunten, la universitat pels seus mecanismes acaba expulsant els estudiants que provenen de famílies obreres.
Un altre factor que també denunciaven els treballadors de l’educació bàsica és que durant l’adaptació telemàtica no es va tenir en compte l’escletxa digital. Ara, quan les universitats tanquen i gairebé tot el què faran serà a distància, és un greuge afegit per als estudiants més vulnerables. Per altra banda, i tornant a factors laborals, mentre que aquest any el número de matrícules ha incrementat, la pandèmia obliga a reduir les ràtios. Tot i aquesta realitat, el pressupost per contractar Personal Docent i Investigador (PDI) i Personal d’Administració i Serveis (PAS) no ha augmentat.
Tampoc hi ha hagut negociació entre les universitats i els treballadors per establir els protocols i conèixer de primera mà les mesures que s’haurien d’aplicar ni tampoc s’han aportat Equips de Protecció Individual. Des de la CGT entenen doncs que per molt que les classes ara es suspenguin 15 dies per reduir la mobilitat i per tant els contagis, és una mesura sense sentit quan continua la massificació al transport públic i als centres de treball. Així, “un cop disminuït el nombre de contagis, si quan reprenem la nova normalitat segueixen sense aportar equips d’EPI, sense contractar, ni estabilitzar, en un mes estarem igual”, denuncia Alejandro Ramos, doctorand a la UAB.
Durant la resta de la setmana anunciaran altres mobilitzacions però de moment ja avancen que el mateix 21 d’octubre a les 18h hi haurà una manifestació que sortirà des de plaça Universitat a Barcelona. Sí que és cert que haver de tancar les universitats durant 15 dies els hi ha fet canviar els plans respecte la vaga però apunten que de totes maneres hi ha moltes tasques presencials doncs gran part de la recerca “no es pot fer teletreballant”.
La ciència en risc i els doctorands penjant d’un fil
Així, des de fa anys la CGT denuncia les precàries condicions laborals en el sector científic i universitari. La no renovació de la plantilla i la falta de places que permetin l’estabilització del personal (investigadors, professors, administratius, etc.) s’ha anat agreujant però ara, amb la Covid s’ha vist un fort impacte. Denuncien per exemple que, a banda de menystenir als representants dels treballadors en el moment d’elaborar els plans de “desescalada”, s’han paralitzat moltes de les negociacions col·lectives que estaven en marxa.
Això només fa, com expliquen des de la CGT, que “el sistema científic segueixi en la precarietat més absoluta”. Com fa notar en Guillem Prats, doctorand i representant sindical de la CGT a la UAB, la inversió pública ha baixat un 18% en el sector científic R+D i la plantilla en general s’ha reduït un 15% des de 2018. El pressupost a l’estat espanyol en ciència és del 0,59% del PIB. Al Regne Unit hi ha un 1,8% d’inversió pública. “Amb aquestes dades podem pensar que la recerca s’hauria reduït de forma proporcional però el sistema científic ha augmentat i ho ha fet a costa del sobreesforç dels més precaris del sector”, apunta Prats.
Ho exemplifiquen amb casos de jornades de 12 a 14h, amb l’existència de molts investigadors predoctorals, professors associats, postdoctorands o personal tècnic que està contractat a mitja jornada però fins i tot així hi dedica el dia. S’ha de tenir en compte que, a més, el professorat associat cobra entre 400 i 800 euros al mes, sovint no sap si tindrà contracte l’any vinent i són treballadors als quals en molts casos no se’ls hi paguen les vacances. També, denuncien que hi ha universitats que cobreixen llocs de treball que corresponen a PAS amb becaris. De fet, així s’ha denunciat en diferents ocasions: estudiants de la UB i la UPF denunciaven per aquest mateix diari que les beques de formació camuflen la substitució de feines estructurals.
La Covid ha comportat problemes i canvis i un d’ells ha estat l’impediment de continuar molts experiments o realitzar sortides de camp necessàries. En aquest sentit, la CGT exigeix la pròrroga de tots els contractes temporals de recerca un mínim de sis mesos i, en alguns casos, fins i tot d’un any.
Una altra demanda que els duu a la vaga és doncs eliminar la contractació fraudulenta, assegurar l’estabilització de la plantilla i la creació d’un cos únic d’investigadors, professorat i PAS. Només així, enten María Leó també de la CGT, s’estaria fent cas a les demandes del sector. Unes demandes que exigeixen desenvolupar un model de conciliació personal i domèstica que ara mateix, diuen, no existeix.
Una necessitat per a la CGT també seria revertir les mesures mercantilizadores del sistema universitari i de recerca: “Ens trobem un cas molt flagrant d’intromissió de capital privat dins el sistema públic d’investigació. Hem d’acabar amb el sistema de beques. No pot ser que una universitat pública estigui condicionada pels ingressos de capital privat”, denuncia Prats. També defensen que les empreses externalitzades en el si dels campus haurien de tornar a ser públiques igual que els seus treballadors. Només posant fi a la subcontractació de serveis bàsics es podria “avançar cap a un sistema universitari públic totalment gratuït, sense condicionants”.
